Opinió

Alguna cosa sobre Bartomeu i Floreta

Tant és així, que pensa continuar com a president fins al 2016 sense que l'hagi votat directament ningú

Continuo en un estat de (relativa) sorpresa després de la dimissió de Sandro Rosell. Primer de tot, sempre és curiós observar com aquells que assumeixen càrrecs inflen el pit, es pensen que són algú i fins i tot aconsegueixen aparentar-ho: assegut a la llotja del Camp Nou al costat de l'alcalde Xavier Trias en el partit del Barça contra el Màlaga, semblava com si Josep Maria Bartomeu i Floreta hagués estat president del Barça tota la vida. Sentint-se legitimitat pels estatuts del club i beneït pel president dimissionari, a Bartomeu i Floreta se'l veia molt a gust a la llotja. Tant és així, que pensa continuar com a president fins al 2016 sense que l'hagi votat directament ningú. Això perquè, per molt que formés part de la candidatura de Rosell, és a aquest a qui van votar els socis. En el moment de les eleccions, gairebé ningú coneixia Bartomeu i Floreta, si no és que se'l recordés com el directiu que, formant part de la junta de Laporta, va ser el responsable de la secció de bàsquet des de l'any 2003 fins al 2005 (aleshores va dimitir fent costat a Rosell), sense que retingués Svetislav Pesic després que, amb aquest entrenador a la banqueta, el Barça guanyés una Eurolliga i dues lligues ACB seguides. És cert que durant el mandat de Rosell s'ha fet visible com a vicepresident esportiu, però aquesta visibilitat també fa evident la seva implicació amb totes les decisions i actituds que fan qüestionable l'actual junta del Barça. Tanmateix, per molt que fos visible, no deixava de ser el segon de Rosell i, a la vegada, de fer el segon (o, si es vol, el pilota) al president dimissionari. Visible, però a l'ombra, esperava una oportunitat? Jo, certament, he vist moltes pel·lícules, però el cas és que, observant les imatges que el mostraven diumenge passat a la llotja del Camp Nou, vaig recordar Anne Baxter a Tot sobre Eva, l'obra mestra de Joseph Leo Mankiewicz: fent-se l'admiradora de Bette Davis (Margo Channing) amb el desig de convertir-se en actriu. Eva aconsegueix suplantar-la.

És Josep Maria Bartomeu i Floreta la inesperada Eva Harrington de Sandro Rosell? Evidentment, a diferència d'Eva en relació amb Margo, no hi ha indicis que l'actual president, amagant-se amb l'adulació, hagi fet la punyeta a Rosell, però vés a saber si, especulant amb la hipotètica conspiració que diu que hi ha al darrere de la querella d'un soci pel cas Neymar, Bartomeu i Floreta arribarà a dir el seu propi nom com a inductor dels actes que han precipitat la dimissió d'aquell al qual ha suplantat. I, ves per on, aquest home a l'ombra ara és el president del Barça i, per perseverar en el càrrec, ja s'hi ha començat a esforçar mostrant-se més sol·lícit i explicatiu amb els mitjans de comunicació. Tant és així, que un meu amic barcelonista ha observat que Bartomeu i Floreta està començant a guanyar la partida de la comunicació, perquè, diferentment a Rosell, sembla que s'explica més. Ara bé, què ha explicat Bartomeu i Floreta? Sense acabar d'aclarir el cas Neymar, el que ha reconegut és que s'han pagat molts més diners del que s'havia dit amb una certa arrogància, comparant-ho amb el fitxatge estrella del club rival. Hi ha qui diu que altres presidents de clubs de futbol són més corruptes. I què? També que altres clubs propietat dels socis tampoc no fan prou transparents els fitxatges. I què? El que es pot sospitar és que el cost i la fitxa de Neymar faran que s'incrementi el preu d'altres jugadors. Per això no deien tots els números pel que fa a Neymar?

Tanmateix, allò que (relativament) també em sorprèn és que els socis del Barça es mostrin bastant indiferents en relació amb la crisi institucional del club: diumenge passat, en el partit contra el Màlaga, hi havia poca gent a l'estadi i s'hi van manifestar menys opinions que les que circulen per les xarxes socials i que, en bona part, demanen la convocatòria d'eleccions. També l'ambient semblava tranquil i indiferent ahir al Nou Camp, sobretot en la primera mitja hora del partit. Però la victòria inesperada del València, tot i que durant la segona part n'hi havia que s'esforçaven a animar, va generar silencis, alguns xiulets i potser va iniciar un malestar que m'atreveixo dir que prosperarà o no en funció dels pròxims resultats. És així que també m'atreveixo a indicar que, depenent de si el Barça guanya algun títol o no, Bartomeu i Floreta es mantindrà com a president i convocarà o no eleccions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)