El Barça no enganya

S'ha posat en marxa el mundial i molts barcelonistes s'han quedat més tranquils; els seus caminaven en la recta final de la lliga i ho continuen fent al Brasil. De moment, dubte resolt: estan fosos.

La FIFA està amoïnada perquè els jugadors, especialment a Europa, disputen campionats llarguíssims, cosa que fa que arribin als tornejos de seleccions sense benzina. Sembla una broma, oi? A Europa pensem el mateix, però dels atracaments que fan la FIFA i la UEFA amb els seus tornejos eterns, els inventats i els amistosos.

Sí que és cert, però, i no perquè ara hi hagi veus que en parlin, que les lligues de vint equips, les Champions carregades, les copes a doble partit, etcètera, estan esmicolant el futbol. D'aquest tema fa decennis que en parlem. Els jugadors més bons, cada any que passa, no s'escapen del càstig a què sotmeten les seves cames. En aquest sentit, crec que tots hi tenen alguna cosa a dir per tal d'afluixar: lligues de campions més curtes, lligues amb menys equips, copes a un sol partit i campionats de seleccions menys nombrosos. I tots contents. Així era abans, i funcionava, tot i que amb menys diners.

Mentre seguim parlant any rere any de la densitat de partits que hi ha cada temporada sense que ningú es posi a solucionar aquest tema, el mundial ha començat a caminar, i mai millor dit. S'ha posat en marxa el torneig i ja hi ha veus que assenyalen molts barcelonistes com el llast de la selecció espanyola un cop vista la repassada que els fa fer Holanda. I no els falta raó, perquè aquí ja sospitàvem que no era gaire normal el final de curs dels jugadors del Barça, des de la porteria fins a la davantera.

Piqué, Xavi i Busquets han estat assenyalats com alguns dels jugadors que van minvar el potencial de la selecció espanyola i, en realitat, no deixen de tenir raó. Ara bé, al mateix sac cal posar-hi un entrenador que, al marge de gestionar egos i ser un bon company per als seus jugadors, poca cosa aporta a la pissarra. I no només el tècnic, sinó un porter que malgrat que va salvar una golejada que podria haver estat d'un 1-7 o 1-8, segueix a l'altura de les decisions que l'han condemnat a la suplència al seu equip. I què podem dir del central de moda, Sergio Ramos, un jugador que freqüenta totes les fotos; tant en les que destaca a l'àrea rival com un rematador de primera, com en les accions que perpetra defensant el seu equip. I així podríem continuar amb l'elecció del davanter centre, etc. Tot això, però, no treu que l'aportació dels blaugrana ha estat minsa. I en realitat no han enganyat ningú; és la continuació d'una pel·lícula que va fer posar de molta mala llet els seguidors culers el curs passat per l'apatia que van exhibir.

Un cas a part és Messi. Seguint la narració del partit contra Bòsnia, semblava que Messi havia ressuscitat. No, segueix sent el Messi que es passeja. No obstant això, en una acció marca de la casa, ens va recordar que no ens podem oblidar d'ell, que encara reté mestratge. Ens n'alegrem, i també que el recuperi per al Barça la temporada que ve.