Jugar de franc

Ningú juga de franc en el futbol professional. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va dir fa uns dies en una entrevista que els jugadors del Barça no estan al club català pels diners. El que estenc és que els jugadors del Barça estan a l'entitat perquè se senten ben pagats. Està bé.

Ara arriba Munir, i com molts jugadors a Can Barça que viuen en poc temps una progressió explosiva, serà cridat al despatx. El primer que farà el Barça, no ho dubtin, serà contradir la sentència del president. Sí, Munir serà convidat a seure a taula i, a més d'ampliar-li el contracte i apujar la clàusula, el Barça es gratarà la butxaca i li pagarà uns diners que fa unes setmanes o mesos no preveia invertir per evitar que el jugador pogués ser temptat per una altra institució. I això és el futbol professional: dirigents dient coses sense sentit, coses allunyades de la realitat, i el futbol fent camí.

Deu ser la cadira, la bombolla on viuen o vés a saber, inclòs la gestió dels assessors, que fa que no hi hagi cap president a Can Barça que no dugui en el seu expedient un ridícul per haver obert el bec més del compte. L'actual mandatari n'és un cas fefaent, atès que cada cop que entra en temàtica sensible acostuma a relliscar.

Els jugadors del Barça són al club perquè l'entitat paga, i molt bé. Que ningú no s'enganyi. Ningú. Si Messi segueix en el Barça és, principalment, perquè el Barça fa anys que fa grans esforços econòmics per retenir-lo, igual que Xavi, Iniesta, Busquets i molts altres. És la pasta el que entusiasma els esportistes. Fa anys que ho sabem, malgrat declaracions ridícules que ens vulguin vendre realitats que només existeixen en el cap de qui les pronuncia.

Sí que es pot acceptar que per una mica més de diners oferts per una altra entitat, un jugador decideixi quedar-s'hi. Mirem el cas de Di María, un assumpte pler de mentides i enganys a la parròquia: si el Madrid hagués pagat els diners que el jugador demanava, mai no hauria marxat. Per tant, allà i aquí, en aquests nivells, si els clubs no assoleixen unes quantitats que satisfacin els jugadors i els seus representants no hi ha amor ni estima que retingui un futbolista en el club, si se li presenta una oferta farcida de diners.

Vol dir això que si el Barça no hagués apostat econòmicament fort o molt fort per Xavi, Iniesta, Messi, etc., fa temps que no hi serien? No ho dubtin. Haurien fet tots un Figo sense dubtar-ho ni un segon. Si el Barça no paga la pasta que obliga el mercat, el club es despoblarà i Bartomeu assistirà perplex a una fugida en massa del vestidor.

El Barça sempre ha estat generador de frases ridícules que han fet més mal que bé, sovint amb aquesta dubtosa idea d'anar conformant un perfil diferenciador respecte de les altres entitats esportives del món, que tenen tant o més motius per estar reclamant, com ho fa la catalana, ser el melic del món. Ara bé, aquest que els jugadors a Can Barça no juguen per diners no cola, per ridícula, inconsistent i pel fet d'estar allunyada de la realitat.