La demanda que derrota tothom

Mentre que en el futbol tenim un marcador que ens informa d'un dels fets més desitjats per a tot aficionat, que és comunicar qui guanya i qui perd en un partit, en un judici no hi ha res que ens faci pensar cap a on va la vista en un tribunal. Hi pot haver percepcions, de com uns testimonis exposen els fets, de com els advocats collen per aquí o per allà o la il·lustració que pot brindar un pèrit. En un judici mai no saps quin és el reglament que determinarà que la balança es decanti cap a la part demandant o demandada.

I així ens trobem aquests dies a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, a on s'està vivint un dels grans vodevils de la història del Barça, a on una junta sortint presenta uns estats financers tancats i auditats, amb excepcions, que són reformulats per la junta entrant, presentats amb excepcions a l'assemblea de compromissaris i tot just fa quatre anys es voten perquè el club presenti una demanda contra els anteriors gestors, als quals demanen que aportin 48 milions d'euros de les pèrdues que sembla que han aparegut en el còmput dels set anys de mandat de l'expresident Joan Laporta.

No sé com va aquest judici, malgrat que m'hi he estat hores, i les que encara em queden. He vist força bones argumentacions emparades en la llei, i rebatudes amb la mateixa força per altres normes en el banc oposat. Uns advocats que semblen tenir tota la raó fins que els la treuen lletrats asseguts al davant. Un jutge que sembla, però millor no parar atenció en les coses que un percep perquè pot acabar entenent tot el contrari. Tots tenen raó, un clàssic en aquests escenaris. No ho dubtin. Com tampoc no tinguin cap mena de dubte que la sentència d'aquest judici derrotarà tothom. Si guanya el Barça, perquè haurà deixat com un drap brut una colla d'exdirectius que es van trencar les banyes per girar un mitjó quan van agafar el Barça que havia abandonat Joan Gaspart i tots els directius que el van acompanyar. Si venç en el litigi el grup d'exdirectius demandats, perquè el Barça s'incendiarà una mica més, si és que no cala prou foc des de fa temps. Sí que hem entès en el judici que el jutge ha estirat algun cop les orelles de la part del Barça, a on s'inclou l'auditor, per haver carregat massa diners en provisions com les de Sogecable, i que el jutge s'ha mostrat molt interessat a saber si els socis quan van votar l'acció de responsabilitat tenien prou coneixement del que votaven i si van disposar de tota la informació. També hem tornat a sentir el que ja sentim des de fa quatre anys, que cada una de les parts ha optat per un criteri prou vàlid en cadascun dels sets aspectes que van fer que els comptes es reformulessin i que es passés d'uns suposats beneficis d'onze milions a unes pèrdues de vuitanta.

Sí, estem entenent i sentint moltes coses interessants, que als nostres ulls decantarien la balança, però no tenim el codi ni el reglament que utilitzarà el jutge per determinar com perdrà el Barça: si malament o pitjor.