Una derrota que pot ser decisiva

Després de dies i setmanes de convulsió sembla que la calma ha arribat a can Barça. Com que la institució depèn més del que caldria de l'equip, els resultats del conjunt de Luis Enrique marquen l'agenda i l'estat d'ànim. Derrota a Sant Sebastià amb un partit molt dolent i tot trontolla: destitució del director esportiu, mal rotllo entre l'entrenador i Messi i anunci de convocatòria d'eleccions anticipades. Victòria amb molt bon joc contra l'Atlético de Madrid, passeig per Riazor en un partit jugat a un gran nivell pels homes de Luis Enrique i de nou es fan visibles certes dosis d'optimisme entre els culers.

Els dos resultats positius han portat la calma a la institució i també al vestidor. I mira que era fàcil que el Barça jugués bé. O com a mínim ho sembla una vegada han passat els partits contra l'Atlético de Madrid i el Deportivo. Es tractava de no fer gaires invents, de donar continuïtat als jugadors, de fer allò que havia funcionat en els anys de més èxits esportius del Barça, allò amb què els futbolistes blaugrana es diverteixen i se senten còmodes en un terreny de joc.

És possible que la derrota a Sant Sebastià i la polèmica que es va generar amb posterioritat, amb unes quantes trobades i reunions entre tècnics i futbolistes de pes d'aquesta plantilla hagi servit per millorar les coses i qui sap si per iniciar i marcar un camí que acabi portant aquest equip a guanyar títols.

Els jugadors han fet veure al tècnic que havien de tornar a fer el que millor saben fer. Contra l'Atlético de Madrid i també contra el Deportivo, van cedir poques oportunitats. El Barça es va defensar i es va ordenar des de la pilota en els dos partits. Amb la pressió que sí que havia aconseguit recuperar Luis Enrique, però sense els partits d'anada i tornada repetits durant el curs. Ha tornat el control de la pilota i el joc. Els interiors tornen a ser protagonistes. Tornen a jugar per dins i han deixat de veure passar la pilota per sobre seu. El joc més directe de molts partits aquest curs ha deixat pas al de posició i possessió. I així Iniesta, per exemple, està tornant a ser el gran Iniesta, com va demostrar a Riazor i en la segona part contra l'Atlético de Madrid. I fins i tot Rakitic sembla un jugador molt millor del que s'havia vist en els últims partits. Ja no va perdut, el croat. Hi ha també més equilibri defensiu perquè els laterals ataquen millor. I, sobretot, la potent davantera que té el Barça torna a jugar com ho feia amb Guardiola. Amb dos homes oberts, evitant el col·lapse que es muntava pel centre en molts partits. Messi ha tornat a la banda per desequilibrar des de la dreta i aparèixer a l'àrea o prop de l'àrea per habilitat o per sorpresa. Que l'argentí jugués tancat feia més fàcil la vida als defenses, que estan veient en els últims partits com Neymar desequilibra també per l'esquerra i Luis Suárez treballa i crea espais. Era fàcil. Era fer el que millor sap fer el Barça.