Més d'una vegada durant el partit de diumenge vaig pensar per a mi mateix: “I si haguessin sortit així a Anoeta!” No val la pensa remoure el passat immediat perquè no es pot canviar, però a Anoeta el Barça no va sortir com a Riazor i així li va anar. Potser tot l'enrenou que va provocar aquella derrota, la marxa de Zubizarreta i els seus ajudants, la convocatòria d'eleccions per part del president Bartomeu, la crisi de confiança entre Messi i Luis Enrique i les declaracions posteriors d'alguns jugadors, s'hauria pogut estalviar, em diu el meu amic pactista. Però penso que no, que haurien quedat latents i potser això hauria estat pitjor. El cert és que contra un Deportivo valent com ho són els equips de Víctor Fernández, el Barça es va mostrar en tot el seu esplendor, va resoldre el partit aviat i ens va tornar a mostrar el millor Messi. Per tant, oli en un llum si no fos perquè el Madrid encara té un punt més i un partit menys.

El culer ciclotímic està eufòric per aquest partit, però ja pateix pel que s'ha de jugar avui al Camp Nou. Quin Barça veurem?, es pregunten. No ho sé, però tal com van les coses i si tenim en compte que l'Atlético és sempre un rival molt complicat, tant de bo sorgeixi la millor versió blaugrana. Perquè aquesta eliminatòria serà duríssima i a Madrid seria bo anar-hi amb les coses encarrilades, el que vol dir aconseguir una victòria clara aquesta nit. Per això s'espera un equip potent, sense gaires canvis respecte a l'onze que va jugar a Riazor i que era repetit del que va guanyar l'Atlético al Camp Nou. Però és evident que això ho decidirà Luis Enrique i que podria haver-hi algun canvi o no en funció del que li passi pel cap al tècnic asturià. Ell segueix defensant les rotacions i veurem com les utilitza, si ho fa, en aquesta ocasió.

Certament un Barça desaforat com el de diumenge passat pot fer mal a l'Atlético. Però El Pupas és agressiu i també pot sorprendre. Recordin el que li va passar al Madrid, il·lustre eliminat en la copa. Per tant és evident que per molt que el Barça vagi a buscar el partit, no s'haurà de refiar ni un segon pensant en el valor doble dels gols en camp contrari. És una eliminatòria de copa, i el Barça ha d'aspirar a passar-la com l'únic equip de la lliga que continuarà endavant en les tres competicions importants: lliga, copa i Champions. Això depèn de guanyar l'eliminatòria contra un equip que lluitarà un dos-cents per cent per tal d'evitar-ho.

Els enfrontaments amb els colchoneros sempre han estat espectaculars, però segur que el Barça prefereix pensar que ha de fer feina en atac assegurant la porteria a zero. Aquesta serà una de les claus d'aquesta eliminatòria. Cal pensar també que el potencial golejador del Barça ha d'aspirar a marcar (i a guanyar, també) al Manzanares, però millor si avui aguanta el zero a la porteria i a Messi, Neymar o Luis Suárez els dóna per emportar-se la pilota a casa. Segur que l'uruguaià en té ganes, perquè tot i que ningú li pot negar l'entrega, a Riazor no va tenir el dia. Però als golejadors se'ls fitxa per marcar gols, i Luis Suárez té ganes de sortir un dia del Camp Nou després d'haver-la encertat, una, dues o tres vegades. Com Messi, o com Neymar.