Reconec que vaig una mica a contracorrent, però com que escriuria el mateix si el Barça, com així passava fa unes quantes setmanes, no fos líder i passés per un sotrac de joc, em sembla coherent fer-ho ara que totes li ponen. Recordem que la situació competitiva és immillorable. Líder en la lliga, classificat per a la final de la copa i en els quarts de final de la Champions, en què es trobarà un PSG sense Ibrahimovic en l'anada, però amb la moral pels núvols després de com l'equip de monsieur Blanc va aconseguir eliminar el Chelsea de Mourinho. Per tant, sense motius per queixar-se. Posats a ser una mica torracollons, potser caldria recordar que si no hi hagués hagut les ensopegades a casa amb el Celta i el Màlaga, la lliga estaria gairebé al sac, però així hi ha hagut una mica d'emoció amb la visita del Madrid que va acabar molt bé, encara que durant alguna fase l'equip d'Ancelotti va fer patir el de Luis Enrique.

A on anem a parar, doncs? D'acord, els resultats ens han portat aquí, però jo crec que encara hi ha coses que no acaben de funcionar del tot. I parlo estrictament de futbol, perquè si entréssim al club n'hi ha moltes d'altres que són absolutament millorables. No es tracta d'aigualir els èxits esportius, sinó d'alertar que hem tingut la sort de cara pel que fa als resultats, però que s'han combinat moments magnífics de futbol amb desconnexions que haurien pogut costar cares a l'equip. I que això és una cosa que l'equip tècnic hauria de tenir en compte de cara al tram final de la temporada. Una vegada superats aquells partits en què es poden perdre títols, ara arribaran els partits en què cal guanyar-los. I això ja és molt. Estic plenament convençut que el Barça guanyarà títols aquesta temporada i, per tant, la reflexió futbolística va més enllà. Si s'ha arribat a la final de copa és per guanyar-la. I si ha costat tant desbancar el Madrid del lideratge de la lliga, no s'hi val ara a tirar tota la feina per la borda. El Madrid ja ha passat el seu mal moment, segurament, però ara és el Barça el que no pot mostrar debilitats. I en la loteria de la Champions, cal aspirar a tot, però ser conscients que els equips que tocaran al Barça són de tot menys fàcils.

Així doncs, on és el problema, si és que hi ha problema. Jo crec que sí. És evident que temporada rere temporada el joc d'un equip gran ha d'evolucionar. Ho van saber fer els equips de Guardiola i ens queda el dubte de com ho haurien fet si el de Santpedor no s'hagués buidat. No ho sabrem mai. Però l'evolució ha de seguir les línies bàsiques del que sempre ha fet el Barça. Es pot jugar més vertical, però no pots jugar com si fossin un equip de meitat de la taula de la Premier. I per això crec que el Barça de Luis Enrique pot tenir un problema. A molts els agrada la verticalitat de Mascherano i Rakitic i, en canvi, a mi em preocupa perdre massa pilotes llançades a l'atzar. Quan algú posa aquests jugadors al davant d'Iniesta i Xavi, i potser crec sincerament que el tècnic també ho fa, per mi és motiu de preocupació. Com ho és saber que Xavi se'n va, quan crec que la seva temporada és excepcional i que mereixeria més minuts. Aquest és el dilema. No ens venguem el futur per un plat de llenties en forma de títols. Els títols calen, però sense renunciar al model.