El que s'havia de fer, s'ha fet, i ara el Barça afronta la fase final de la temporada –si la federació i l'AFE ho permeten o l'ultradretà de la lliga no ho impedeix– sent allà on voldrien ser tots els equips europeus: quatre partits per acabar la temporada i tres títols en joc. Per tant, a títol per partit, amb l'excepció de la lliga en què, gràcies a l'empat del València al Bernabéu o de la relliscada del Madrid a casa, com vulguin, el Barça té dues oportunitats de guanyar-la. Dit això, cal deixar-se de punyetes i anar a assegurar la lliga al Calderón, on serà molt difícil guanyar-hi diguin el que diguin els tertulians madridistes. Perquè l'Atlético necessita assegurar-se la tercera plaça d'ascens directe a la Champions i perquè Simeone i la seva gent porten a la sang lluitar fins al darrer segon. Per tant, partit molt complicat el de diumenge, però faria bé el Barça assegurar-se la celebració plàcida de la lliga contra el Deportivo en la darrera jornada.

Avui sabrem contra qui es jugarà la Champions, el Barça. N'hi ha que prefereixen el Madrid perquè el que volen és fer sang del màxim rival en un moment en què sembla que no passa el millor moment, ni esportiu ni social, tot i que Florentino ho té tot ben controlat. Però que recordi que això funciona mentre hi hagi gent a qui donar la culpa, però que cada vegada són menys els que li poden fer de curtcircuit i que si no hi ha cap títol potser el madridisme es començarà a fixar en ell i no es quedarà només a xiular el pobre Casillas. Dit això, recordem que els pitjors Madrid han aconseguit guanyar la Champions tot i fer males temporades. Esperem que no sigui així.

Ara bé, també hi ha gent que prefereix el Juventus perquè el veu com el rival més feble. Que no s'enganyin. Els italians són especialistes a treure profit de situacions com aquestes, perquè amb molt poc futbol, saben treure aigua de terrenys erms. Aquest Juventus és un bon equip i encara que sembli que està un graó per sota dels grans equips d'Europa, ha arribat a les semifinals i avui espera treure profit del seu contraatac per fer mal al Madrid. Serà un partit interessant, perquè el resultat és incert i perquè els dos equips tenen possibilitats reals de ser a Berlín. Certament, amb un sol gol el Madrid es classifica, però es fa estrany pensar que la Juve no tindrà alguna oportunitat i aquests equips no perdonen. Demà en podrem parlar.

I queda la copa, contra un Athletic que s'hi juga la temporada, però que no ha de ser rival per al Barça. Entrem, doncs, en l'etapa en què no es pot fallar. És un cara o creu en cada partit, però són molt pocs els equips que poden lluitar per aconseguir el triplet. El Barça ens ha malacostumat i ara per a alguns aficionats sembla obligatori aconseguir tres títols. Seria meravellós i un gran èxit per a Luis Enrique. I per als jugadors del Barça que saben que d'ocasions com aquestes n'hi ha poques i que cal aprofitar-les. Però cal tenir clar que dos títols en una temporada, ja els firmarien molts culés per als propers anys. Tot i que cal anar pels tres títols. I, és clar, de la mateixa manera que es poden guanyar es poden perdre, aquests partits. Ningú creu que això pugui passar.