Dani Alves té dret a procurar pel seu futur, com dret tenen els gestors del club a fer el que creguin més convenient per defensar la institució, però ara no toca, que diria aquell, parlar de temes particulars, encara que el jugador sigui egoista per naturalesa i es preocupi més d'allò que li convé que no del que convé al col·lectiu. En podríem excloure l'adéu de Xavi, per emotiu i perquè en el fons reafirma els valors del barcelonisme, que sembla que finalment ha après a dir “fins ara” a una de les seves llegendes, cosa que ha passat poc a can Barça. I cal dir “fins ara”, perquè si hi ha una cosa clara és que d'aquí a uns anys Xavi tornarà al Barça per tenir un paper important al club. Però ara el que toca són les copes. El millor adéu per a Xavi és permetre que afegeixi dos títols més al seu palmarès i que la fotografia del seu adéu sigui amb els tres títols aconseguits aquesta temporada.

Escrit això, cal deixar clar que no serà gens fàcil. L'estat d'eufòria del barcelonisme fa que potser no es valorin els mèrits dels rivals. I per guanyar les dues copes caldrà guanyar dos partits, derrotar dos grans rivals. I el més perillós, ara mateix, és l'Athletic de Bilbao, perquè és el primer rival i perquè massa gent ja ha donat aquest títol per guanyat abans d'hora pel fet que l'equip basc no és un dels grans d'Europa i perquè el partit es juga al Camp Nou. Tant de bo la setmana vinent pugui escriure que el partit ha estat plàcid i la victòria àmplia, però ara mateix faria bé el barcelonisme de valorar els de Bilbao. Primer perquè per a ells aquest és l'únic títol que poden guanyar i el lluitaran de totes totes. Segon perquè ho porten a l'ADN, això de lluitar fins al final, no només de l'època Bielsa, com defensen alguns. L'Athletic serà un rival complicat, difícil, que jugarà al límit i al qual cal respectar. Si el Barça surt al cent per cent, si el Barça pensa només en aquesta copa i va per feina, no nego que pugui tenir possibilitats clares de guanyar de manera folgada. Però no serà perquè els bascos l'hi posin fàcil, al contrari. I, perdonin, sempre hi pot haver accions arbitrals compromeses. O algun jugador pot pensar més en Berlín que no pas en la copa.

I després vindrà el Juventus. Alguns ho diuen així, a la babalà, com si el Juventus no mereixés tot el respecte del món. És un equip que juga a la italiana, però amb tocs de qualitat i amb jugadors de nivell. I el Juventus, després de les èpoques convulses que li va tocar viure, té fam i ganes de tornar a ser respectat arreu d'Europa. Volen el triplet, ells també, i els va molt bé que tothom doni el Barça com a gran favorit. Que ningú s'enganyi, no serà un partit còmode. També és cert que al vestidor blaugrana hi ha fam, bàsicament pel menyspreu rebut la temporada passada, quan no hi va haver títols. Tenen fam els que ho tenen tot, com Xavi i Iniesta; té fam Messi, que sap que en aquests partits es decideix la Pilota d'Or que mereix reconquerir, i és en aquests partits en què Neymar i Luis Suárez han de guanyar el prestigi necessari per passar a ser dels molt bons a entrar en el selecte grups dels millors, que a més tenen títols importants en el seu palmarès. I tenen fam tots els altres, de Ter Stegen a Pedro. Doncs que es noti i que puguem celebrar aquestes copes.