La reunió d'un gran nombre de disciplines esportives com és, entre d'altres coses, uns Jocs Olímpics em serveix aquests dies de perfecte termòmetre per confirmar el que ja sé: que el bàsquet, referent planetari com a espectacle i esport, i amb una història i tradició sublims, manté incomprensiblement el seu declivi a l'Estat. Dades. El bàsquet és, amb el 22% d'entrades venudes, l'esport dels Jocs que atreu més l'interès dels ciutadans espanyols. Pau Gasol, Ricky Rubio i Rudy Fernández són el segon, tercer i quart esportistes espanyols participants a Rio amb més seguidors a Twitter: 3,6 milions el nou pivot dels Spurs i 1,8 el base del Masnou. Calderón, Sergio Rodríguez i Llull figuren al top ten d'aquesta llista. L'ACB, després de l'NBA, és la lliga amb més jugadors als Jocs de Rio: 17. A més, un 40% dels jugadors que hi són han passat per la injuriada Lliga Endesa. Llavors, per què l'ACB segueix enfonsant-se ja fa més d'una dècada i les lligues LEB i femenina estan sota mínims? La manca de patrocinadors, audiències i sous dignes és real i val per a tots. Més enllà dels monstres NBA i futbol, què es continua fent malament? Com es pot seguir desaprofitant tot el potencial del que ha estat el segon esport a Espanya, i més després dels èxits dels Gasol i companyia? Per què ACB i FEB segueixen sense reaccionar davant models com la fórmula 1 o el mundial de Moto GP, que fa temps que han avançat per l'esquerra i a tota velocitat el món de la cistella quant a venda del producte? Els responsables no han sabut ni saben gestionar l'espectacle del bàsquet i el ganxo innegable de les seves estrelles, que van sorgir d'unes lligues menyspreades fa anys per la federació espanyola i amb zero visibilitat. L'ACB es manté enfangada en lluites eternes amb l'associació de jugadors, la federació, el CSD... amb els jutjats sempre a la vista. Però el fet és que els nens, gairebé tots, hi segueixen jugant. A Rio se'n riuen, de tot això. La cistella mana.