tennis
campionat d'espanya
L'agraït colofó de Laura Pous
Tennis. La jugadora de Granollers va guanyar dissabte el títol de dobles del campionat d'Espanya amb Estrella Cabeza de parella en el darrer partit d'una vida professional de 14 anys
El títol estatal de dobles conquerit a Manacor el cap de setmana passat al costat de la seva aliada Estrella Cabeza va ser el digne colofó a la carrera de Laura Pous (Granollers, 1984). Un comiat agraït a una jugadora que es va fer professional el 2003 amb 19 anys i que va arribar a ser la 72a de la WTA el 30 de gener del 2012. El 2005, amb només 21 anys es va enlairar fins a la 74a posició i va acabar el curs 82a. Ara és la 289a i ha dit prou.
En l'àmbit internacional, Pous es va endur la medalla d'or en els Jocs Mediterranis d'Almeria, la plata a Pescara 2009 i plega amb 29 títols ITF, la segona graduació de la WTA, sota el braç –20 d'individuals i 9 de dobles–. Va estar a un pas, a més, d'obtenir una títol WTA quan va jugar la final del torneig de Fes (Marroc) l'abril del 2012. La derrota contra l'holandesa Kiki Bertens per 7-5 i 6-0 va ser el punt final trist al millor resultat de la seva trajectòria. També va ser semifinalista el 2011 en el malaguanyat torneig WTA Barcelona Opern Ladies. Va perdre en tres sets contra la italiana Roberta Vinci, subcampiona de l'obert dels EUA contra la seva compatriota Flavia Pennetta el 2015. L'any 2010 a Acapulco, la catalana va estar a un pas d'aconseguir el seu triomf més rellevant, quan va tenir en els quarts contra les cordes Venus Williams. Tenia un 5-1 favorable en el tercer set i després un 5-3 i 30-0 amb servei, però no va saber tancar el partit.
Pous va anunciar que penjava la raqueta quan va ser subcampiona d'Espanya per equips al novembre amb el RCT Barcelona. Abans de jugar a Manacor, havia obtingut el títol català per equips a Sant Cugat. En el campionat de Catalunya individual jugat a Girona va perdre en la final contra la gallega establerta a Barcelona Lourdes Domínguez, una altra de les il·lustres retirades d'enguany i un exemple de coratge i perseverança. Pous ha estat sis cops campiona de Catalunya absoluta.
El títol amb Cabeza va ser el tercer estatal de dobles amb la sevillana (2006 i 2010). També ha guanyat tres títols estatals individuals. El darrer el va guanyar a Lleida el 2013 i els anteriors els va conquerir el 2004 i el 2010.
La sanció per dopatge
El capítol més desagradable de la trajectòria de la granollerina va ser la sanció per dopatge que li va imposar la federació internacional (ITF) entre el 2007 i el 2009. Un control en un partit de la prèvia de Wimbledon va donar positiu per hidroclorotiazida i amilorida, substàncies incloses en un producte per aprimar-se. Pous va defensar la seva innocència i amb els recursos li van rebaixar la sanció de 24 mesos a 17. No es va ensorrar a pesar de perdre el seu rànquing i del cop moral i va tornar amb força a les pistes.
LA DADA
La catalana ha guanyat 20 títols ITF individuals i 9 de dobles i tres títols estatalsObertament favorable a la independència
Una crítica rebuda –l'acusaven de mercenària, en un blog del diari Marca arran de la seva participació en la Via Catalana de l'Onze de Setembre del 2013 quan abans havia jugat amb Espanya la copa Federació i els Jocs Mediterranis– va provocar la reacció de la jugadora catalana a través d'una carta pública en què, amb molta educació i arguments, va donar una lliçó de compromís amb Catalunya i de classe a pesar d'haver estat atacada amb virulència. “Vaig quedar descansada”, deia Pous dies després. La catalana defensava el seu dret a jugar amb Espanya, el país on, deia, paga els seus impostos i del qual demanava no ser exclosa a pesar de defensar el dret a decidir. També explicava que se sentia més espanyola que italiana o francesa. Posteriorment, Pous, a més, es va adherir a la campanya Esport per la independència i va reiterar que hi havia molts esportistes amb por de mostrar les seves idees per l'exposició a l'opinió pública i per represàlies esportives i econòmiques.