David Balaguer (Barcelona, 1991) és una de les cares noves del combinat espanyol, que des del setembre lidera a la banqueta Jordi Ribera i que té a les portes el seu primer gran repte: el mundial de França (de l'11 al 29 de gener). La capacitat golejadora i la rapidesa en el contraatac de l'extrem del Nantes no han passat desapercebudes per al tècnic sarrianenc. La preselecció espanyola –encara s'haurà de descartar un jugador– es va fer pública el 19 de desembre i, tres dies després, Balaguer ho va celebrar amb una actuació espectacular contra el totpoderós París Saint-Germain. L'extrem català va contribuir amb 7 gols a la contundent victòria contra la millor plantilla del món (37-31) en un duel que, amb més d'11.000 espectadors, va suposar un rècord de públic en un partit de la lliga francesa. Balaguer ha renovat el contracte fins al 2020, però no deixa de somiar en una tornada al Barça, el seu club d'origen.
Havent-se quedat fora en els partits del preeuropeu, l'ha sorprès ser inclòs en la primera llista per al mundial?
Sí, però sabia que tenia possibilitats, perquè estava entre els 28 jugadors que la federació espanyola va preinscriure per al campionat.
En la preselecció només hi ha dos extrems drets, vostè i Víctor Tomàs. O sigui, que té el lloc pràcticament assegurat en la llista definitiva de setze.
Ho tinc bé, però pot passar qualsevol cosa. La temporada passada, en l'europeu de Polònia, van convocar tres esquerrans. O sigui que hauré de treballar molt si hi vull ser.
Compartirà posició amb qui fa temps qualificava com el seu gran referent, Víctor Tomàs. Com ho està vivint?
Fa molts anys que ens coneixem. Òbviament, quan anava a entrenar amb el primer equip, em fixava en en Víctor i també en l'Albert Rocas, que aleshores també estava en la plantilla del Barça. Són dos grans exemples. Després de tants anys, es converteixen en amics, i és un plaer compartir vestidor amb jugadors com ells.
Es considera un jugador de característiques similars a les de Víctor Tomàs?
Diria que sí, que tenim perfils semblants. Som jugadors ràpids i físics.
Com han anat els primers entrenaments?
Molt bé, estem molt contents. Estem treballant molt la tàctica i també algun entrenament més físic, amb el nou preparador.
Entre els jugadors del Barça i d'altres que han passat per les categories de base no li deu ser gens complicat adaptar-se al conjunt de Jordi Ribera?
De fet, dels dinou convocats, conec bé més de la meitat dels jugadors, i això fa més fàcil tant la convivència com adaptar-se a la manera de jugar de l'equip.
Serà el seu debut amb la selecció espanyola absoluta.
Si, fa alguns anys havia estat en la selecció absoluta d'handbol platja en un mundial al Brasil i en un europeu a Dinamarca, però això és bastant diferent. M'havien convocat amb 15 o 16 anys, però ja no havia anat més amb la selecció espanyola.
Se'l va trobar a faltar en el partit de la selecció de Catalunya contra Qatar.
Em va trucar en Carlos Viver, però tenia partit de la lliga francesa el mateix dia contra el París Saint-Germain i, òbviament, no hi vaig poder anar.
I no li va anar gens malament, oi?
Va ser un partidàs; els que tothom vol jugar, contra la millor plantilla del món. Al pavelló hi havia 11.000 espectadors i es va batre el rècord d'assistència de públic en un partit de la lliga francesa.
És dels pocs privilegiats, amb els jugadors del Füchse de Berlín, el Kiel i el FC Barcelona, que aquest curs pot dir que han superat el totpoderós PSG de Karabatic. I, a més, hi va tenir un paper protagonista, oi?
Sí, sí, estem molt contents. Amb aquest triomf continuem en segon lloc en la lliga, a només un punt del PSG. Amb el suport dels aficionats ens va anar tot de cara i aquesta victòria ens dona molta confiança per continuar endavant.
Tot i que el curs passat ja va fer un bon paper, sembla que aquesta temporada encara ha fet un altre pas endavant en el Nantes i en la lliga francesa. A què ho atribueix?
Al final de la temporada passada ja vaig començar a tenir més minuts. Es nota que és el meu segon any. L'altre extrem va marxar i ara estic tenint més protagonisme. Estic aprofitant els minuts de joc i les coses m'estan sortint bé.
Islàndia, Tunísia, Angola, Macedònia i Eslovènia. Com veu el camí d'Espanya en el mundial de França?
Si fem una bona primera fase segurament tindrem un encreuament més assequible en els vuitens de final. El grup no està gens malament, sobretot amb Islàndia, que té un grandíssim equip, i Eslovènia, que sempre ha donat problemes a Espanya. S'haurà de lluitar fins al final.
Forma part de l'èxode de jugadors de la lliga Asobal. En el seu cas, era imprescindible marxar per continuar progressant?
No ho veig com una cosa imprescindible, sinó com una oportunitat que no m'esperava. A Conca estava content. El que volia era millorar i poder jugar 60 minuts en un equip d'Asobal. Després em va sortir aquesta oferta del Nantes i no podia dir que no. Estic content de com en van les coses i la demostració és que acabo de renovar fins al 2020.
Al FC Barcelona s'ha implantat la política de recuperar jugadors formats a la casa (Valero i Saubich, per exemple). És més a prop la seva tornada a casa?
És molt difícil. Es tracta de casos puntuals. En tot cas, és un somni. Sóc de Barcelona i he estat tota la vida allà, però tampoc hi vull pensar gaire, perquè no depèn només de mi. A la llarga m'encantaria, però també és veritat és que si ara estic amb la selecció espanyola és gràcies a haver marxat i haver aprofitat els minuts a Conca i ara al Nantes.
I quins són els reptes del Nantes?
Anem segons a la lliga francesa, millor del que esperàvem, i en la lliga de campions si al febrer guanyem a Braga quedarem primers del grup D. En l'eliminatòria següent tindríem la tornada a casa i el nostre objectiu és arribar als vuitens de final.