Laura Steinbach
jugadora del kh-7 granollers
Mai és massa tard
Handbol. Laura Steinbach (31), vigent MVP de la lliga i internacional alemanya consagrada, reprèn la il·lusió per l'handbol al KH-7 Granollers després de sis mesos lluny de les pistes
“És impossible viure sense handbol.” És la definició humana i competitiva per antonomàsia d'un dels talents més innats que ha donat mai l'handbol femení: Laura Steinbach. Internacional alemanya en 116 ocasions. Participant de dos mundials, dos Jocs Olímpics, dos europeus i amb una inexhaurible experiència en les lligues alemanya i hongaresa, Laura Steinbach, alemanya de 31 anys i parella de l'ex-blaugrana Iker Romero, va decidir tres mesos enrere reprendre l'handbol després d'una aturada de sis mesos. El club afortunat, el KH-7 Granollers.
El curs passat, Steinbach va posar fi a quinze anys de carrera professional ininterrompuda en el món de l'handbol després de militar a les files del Prosetecnisa Zuazo (Barakaldo) en el seu primer any en la lliga Loterías. La lateral esquerra, però, no va marxar amb les butxaques buides. El fet d'haver-se erigit en la tercera major anotadora de la lliga segellant 166 gols i d'haver estat guardonada com la millor jugadora de la competició 2015/16 no va impedir que Steinbach decidís fer “una pausa en el camí”. “Des dels 15 anys no tinc caps de setmana, i a més, amb 31 anys ja volia començar la vida laboral abans que fos massa tard”, perquè, com explica la jugadora, “les noies necessitem una altra feina a part de l'handbol”.
Viure allunyada de les pistes no va ser fàcil per a la internacional. Establerta a Barcelona i amb “el temps lliure per fer tots aquells plans que mai vaig poder fer per culpa de l'handbol” –afirma la jugadora–, el tècnic José Luis Villanueva va moure cel i terra per convèncer la jugadora d'Homburg de vestir-se de curt. “Vaig participar en tot moment activament per lligar el seu fixatge. Escoltava molt atentament i l'equip estava predisposat a respectar els seus compromisos laborals. Era un fitxatge de primer nivell per a l'equip. Un gran reforç”, assegura Villanueva.
Els interrogants es van tancar el 30 de novembre passat, quan el club vallesà va confirmar la incorporació de la internacional alemanya, i vigent MVP de la lliga, a les ordres de Villanueva i Robert Cuesta fins a final de temporada. El fixatge de la lateral esquerra no va tardar a alegrar el vestidor i omplir d'il·lusions la capital del Vallès Oriental. “Ens va fer moltíssima il·lusió la seva arribada. Ja l'havíem sofert en contra i coneixíem el seu potencial”, diu la capitana del KH-7 Granollers, Anna Pi. El benaurat aterratge de Steinbach va ser molt ben rebut i va fer revifar les aspiracions d'un dels quadres més joves de la competició (22 anys) gràcies al seu caràcter competitiu i capacitat de sacrifici ja des dels entrenaments. “Sempre és la primera a oferir-se voluntària a participar. A més, dins del camp, té paraula. És un referent per a totes nosaltres”, destaca Pi. “Sempre és la primera a oferir-se voluntària. La primera a córrer, defensar i sacrificar-se”, assegura Villanueva. “Vull ser un exemple, no només per a l'equip, sinó també per al club”, matisa Steinbach.
L'empremta de la internacional alemanya poc va tardar a posar-se en escena. Tot i haver destacat sempre com una excelsa defensora, la lateral va irrompre com un argument ofensiu demolidor. En el seu debut, el 14 de gener, Steinbach va fer catorze gols al Base Villaverde de Madrid obrint el seu calaix de sastre de recursos de cara a gol i contagiant una gran impulsivitat defensiva. “L'aturada de lliga ens ha anat molt bé per conèixer-nos. La seva enorme experiència li ha permès adaptar-se molt ràpidament al joc, i ha fet que ens adaptéssim també a una millor manera d'entendre i comprendre l'handbol”, explica la pivot Anna Pi. “Puc aportar molta experiència, i sobretot coneixement i lectura del joc”, subratlla la jugadora del KH-7 Granollers.
33 gols en tres partits
La petjada de la insaciable veterana va engrandir-se també contra el Porriño de Pontevedra, al qual va etzibar dotze gols en tot just la seva segona aparició. Vint-i-sis gols en dos partits de lliga i set en el seu debut en la copa de la Reina. Trenta-tres gols en tres partits. El Palau d'Esports, embogit. Fruit d'haver encadenat dos triomfs de rigor, les de Villanueva han agafat oxigen i han començat a mirar pel retrovisor la part més baixa de la classificació. El KH-7 s'ha enfilat en una zona còmoda (novè) i s'ha colat en la final a vuit de la copa de la Reina, una fita que els permet somiar. “És important no perdre l'objectiu principal: créixer, competir i mantenir la categoria”, recorda, però, Villanueva.
Laura Steinbach és de genètica competitiva i pedigrí guanyador de soca-rel. Un esperit i una ambició innegable per a un esport que ha fet somiar de nou la jugadora i tota una ciutat. Steinbach encarna el “mai és massa tard” com a modus vivendi. Però, sobretot, manté intactes els somnis d'una jove de 31 anys amb un llarg camí per recórrer basat a estar en família, amb amics i viatjar. I de passada, per què no, “uns Jocs Olímpics més”, conclou.