—D'entrevistes, aquesta deu ser la que fa el número...

—«N'he perdut el compte, tot s'ha regirat i tinc moltíssima feina. Però benvinguda sigui. Si ho tinc organitzat, cap problema.»

—Aquest títol fa justícia a un any o a una trajectòria?

—«A una trajectòria. Són molts anys lluitant amb els meus pares, que van ser els que es van sacrificar per mi. De petit, el meu pare em fabricava les motos i la meva mare pagava com podia. Per acabar l'últim campionat d'Espanya, l'any 1999, es van haver de vendre el cotxe. En el mundial el camí no ha estat fàcil, sempre saltant d'equip en equip, però ells han estat al darrere en els moments bons, en els dolents i en les lesions.»

—Què ha marcat la diferència amb els altres pilots aquest any?

—«He sigut més constant. He guanyat més curses que la resta, però sense la constància no hauríem fet res.»

—Ha guanyat set curses, però set pilots més n'han guanyat. S'ho pensava, al principi de l'any?

—«De veritat, no. M'esperava sortir i mirar de marcar la diferència i escapar-me i m'he trobat totalment al revés. Sempre rodant en grup, molta lluita, molts pilots amb ganes de demostrar coses, vint pilots en menys d'un segon i deu aspirants a la victòria en cada cursa. Ha estat molt difícil. Vaig entendre ràpid que cada dissabte m'havia de classificar molt bé si diumenge volia lluitar per la victòria. Estant dels sis primers, a més, t'escapes de molts embolics, però si surts del mig la lluita és impressionant.»

—Hem parlat molt de la remuntada de Marc Márquez a Estoril, però vostè n'ha fet alguna d'antologia.

—«Sempre m'he desenvolupat força bé en aquestes lluites i la gent recorda curses, com la d'Estoril el 2006 [la seva única victòria a Moto GP, per dues mil·lèsimes sobre Rossi]. Aquest any n'hem fet alguna, però el més important és que hem guanyat. Estar en una lluita d'aquestes si no la culmines no val de gaire res. A Xest, en l'última cursa, venia del vuitè lloc i en l'última volta, pum!, a terra. Podria haver estat una d'aquestes curses per al record i ara i l'única cosa que es recordarà és que vaig quedar encastat en una tanca [rialles].»

—Després d'onze anys en el mundial, quina motivació ha trobat que no tingués a Moto GP?

—«Vaig marxar de Moto GP per poder lluitar per un títol. I m'ha agradat moltíssim estar en un equip que, encara que fos el mateix que a Moto GP [Gresini] en aquest cas treballava per una fàbrica. Tot el que jo demanava s'atenia i es fabricava. Una moto concebuda mig any enrere ha anat evolucionat fins a ser campiona del món. Això ens reconforta moltíssim.»

—A 125 i Moto GP només hi havia tres o quatre aspirants. Fins a quin punt l'enorgulleix el títol de Moto 2, amb deu guanyadors potencials?

—«Si des de fora es veu difícil, des de dins encara més. Només l'equip i jo sabem què hem hagut de fer per estar en aquestes batalles.»

—Es va ser injust amb Toni Elias quan va recular a Moto 2?

—«Jo crec que els resultats del 2009 eren bastant bons per poder continuar a Moto GP. Però amb la moto que hauria tingut no em venia de gust i vaig pensar que potser el camí era anar a Moto 2 i mirar de guanyar. Em faltava un títol perquè les fàbriques em valoressin més. Confiava molt en mi i sabia el que podíem aconseguir, però també sabia que per tornar a Moto GP l'havia de guanyar. Sempre hi ha el grupet de gent a qui no s agrades i que pensava que estava agafant el camí del cementiri. Però un camí que era arriscat, que podia ser sense retorn, al final ha tingut tornada.»

—Vist amb perspectiva, va ser un error haver saltat de 125 a 250 i a Moto GP sense ser campió o sense haver guanyat gaires curses?

—«És que tu no ho pots triar. Sempre van triar altres per mi, l'equip o els patrocinadors, Telefónica o Fortuna, que són els que em van fer passar a Moto GP. De passar a 250 ja en tenia ganes, però a Moto GP, no. M'hi van portar. Un títol en 250 hauria estat molt important i potser m'hauria aplanat més el camí. Espero que el de Moto 2 m'ajudi en el futur.»

—Si no va despuntar més que puntualment a Moto GP va ser per joventut, per falta de moto, per resignació un cop va veure que no podia lluitar amb els millors?

—«Jo no m'he resignat mai, però és veritat que a Moto GP depens moltíssim de la moto. S'ha vist encara més amb el canvi als 800 cc. Si no tens una moto oficial és impossible guanyar. Sense entrar en un equip oficial, com han fet Lorenzo i Pedrosa, no ho hauria pogut fer molt millor. El meu camí ha estat una mica més difícil, però això també m'ha permès aprendre unes coses que d'una altra manera no hauria après. Només espero poder continuar el meu camí. No he tornat a Moto GP per mirar-me de lluny com lluiten els pilots oficials. Aspiro a poder entrar en un equip oficial i algun dia vull lluitar pel títol.»

—Encara es pot pensar en això?

—«I tant! Queda moltíssim. Siguis o no jove, al final ho has de fer bé, i els resultats són els que manen. Ara mateix hi ha pilots de Moto GP de 37 i 38 anys. Si m'ho miro d'aquesta manera, me'n queden deu.»

—Marco Melandri deixa Gresini. No hauria estat més lògic tornar a Moto GP amb l'equip que l'ha portat al títol de Moto2?

—«L'opció més clara ha estat la de LCR, de Lucio Cecchinello. Gresini era una petita possibilitat que estava massa a l'aire. Hauria estat maco per a les dues parts poder continuar, però ja tenen Simoncelli i l'altra plaça havia de ser per a Aoyama.»

—En el seu pas per Moto GP li van fer promeses que no s'han complert. Tem que li torni a passar?

—«No tinc cap ressentiment del passat. Tindré el que tindré i el que m'arribi és el que hauré de fer anar. Serem jo, el meu tècnic i el meu equip, sense esperar l'ajuda de ningú. Aquesta és la meva mentalitat després de cinc anys a Moto GP i després d'algunes promeses que no s'han fet realitat. Al gener del 2011 m'arribarà una moto i és la que hauré de fer anar tot l'any per treure-li el suc. Que ens arriba algun regalet d'Honda en forma d'alguna peça nova? La provarem i si va millor, la farem servir.»

—Hi ha intervingut Honda en el seu retorn a Moto GP?

—«Des del moment que em concedeixen una, és que sí. D'altra manera, a vegades truques portes i abans d'entrar ja et diuen que no. Però el factor principal és l'equip.»

—I Dorna [el promotor del campionat] hi ha ajudat?

—«Sí, Dorna sempre mira d'ajudar al màxim tots els pilots que pot. Havent guanyat Moto 2, a mi m'interessava tornar a Moto GP, i a Dorna també. També han donat una empenteta.»

—S'havia plantejat fer un any més a Moto 2 esperant el retorn de les motos de 1.000 cc a Moto GP?

—«Era una possibilitat. Si hagués de tenir una moto per fer el 16 o el 17 a Moto GP segurament m'hauria quedat un any més a Moto 2, però tal com veig l'equip i el nivell que tindrà la moto, crec que puc estar més o menys com el 2009. No seria un mal resultat per esperar el 2012.»

—Està preparat mentalment per tornar a estar lluny del podi?

—«Sí, però mai se sap. Sempre s'ha de lluitar al màxim i pensar que pots estar al podi.»

—Quantes motos satèl·lit han pujat al podi aquest any?

—«Cap... però jo cada any vaig fer podi a Moto GP sense tenir moto oficial. Ho tinc al cap.»

—Quin Toni Elias veurem, el de les grans derrapades o el de les grans frenades?

—«Ara costa derrapar, amb tanta electrònica que tenen les motos. L'estil, però, no es canvia. Cap pilot ho fa. Jo piloto igual la Moto 2 que la Moto GP. Cadascú té el seu estil i la seva manera de configurar la moto. Espero adaptar-lo ràpidament a l'equip. Si ho fem, serem competitius, no per guanyar i difícilment per pujar al podi, però sí per estar rere les oficials, a partir del cinquè lloc. I si algun dia tot ve rodat en un circuit favorable, per què no un podi.»

—Quines sensacions li van quedar dels dos dies de test a Xest amb la Moto GP?

—«Era la moto de De Puniet, sense res nou. L'única cosa positiva va ser tornar a pilotar una Moto GP, sentir la potència, anar ràpid a les rectes i començar a dir a l'equip cap a quina direcció vull anar. Però la moto es va fer pensant en De Puniet i com a pilot, si ell està en un extrem, jo estic a l'altre. La posada a punt no em va agradar gens, ni de xassís ni de suspensió. Era molt radical i jo prefereixo les motos més estables. Porta tot el pes al davant i jo sempre he anat més bé amb el pes al darrere. S'ha de replantejar tot de mica en mica.»

—Lucio Cecchinello, el seu nou patró té alguna cosa a veure en la seva explosió com a pilot? A Montmeló el 2001 van protagonitzar una lluita memorable. N'han parlat?

—«Fa ben poc, a Xest. Ell sempre tenia motos molt competitives. Era el mànager de l'equip, però també el pilot. I l'estructura del meu equip del 2001, que dirigia Alberto Puig, estava llogada a Cecchinello! Per això vam fer tan bon paper. I sí que recordo aquella cursa. Aquests dies li he fet memòria a Cecchinello. ‘Em vas ben fotre –li deia– perquè tenia unes ganes de guanyar a casa impressionants, et vaig passar a dos revolts del final i me la vas tornar'.»

—Moto GP és la categoria reina, però amb 16 motos no està una mica devaluada?

—«El 2011 serà un any de pas que haurem de passar el millor que puguem esperant el 2012. Amb el nou reglament i amb motors de sèrie, entraran altres marques. Hi haurà més equips oficials i satèl·lits. Cinc o sis motos noves segur que hi seran. I amb 22 no és el mateix que amb 16, la graella té un altre aire. Però sobretot espero més igualtat, que torni a ser el Moto GP de 1.000 cc d'abans, quan una moto no oficial fins i tot podia guanyar una cursa.»

—La filosofia de Moto2 és bona per a la màxima categoria fins i tot per implantar un únic motor?

—«Sí que és bona, però no obligaria tothom a tenir el mateix motor. Hi han de poder entrar moltes marques, però sempre amb un motor derivat de la sèrie, no amb prototips que tot sols marquen les diferències.»

—Malauradament, el seu pronòstic que a Moto 2 prendrien mal va ser premonitori. Massa motos?

—«Sí, tot i que el que li va passar a Tomizawa no va ser un problema de ser gaires pilots en el mateix grup. Eren només tres i no el van poder esquivar. Havia de passar i va passar. Però el que sí que s'havia de canviar és la graella, i ja s'ha fet. A partir del 2011 en comptes de quatre pilots per fila n'hi haurà tres, com a Moto GP. Hi haurà més espai i la seguretat serà superior.»

—Marc Márquez podria haver no estat campió havent guanyat deu curses. Ho veu normal?

—«Pot passar. Els títols se'ls emporten els més constants, els que han tret suc dels dies més difícils, en una cursa amb aigua, després d'una caiguda o un dia que surts 30è i acabes 12è i sumes quatre punts. S'ha de rascar punts d'aquí i d'allà i al final et poden donar el títol. Márquez ha tingut mala sort, perquè en una cursa li va caure l'escapament i va sortir volant i en l'altra el van tirar al terra. No s'hauria merescut perdre el títol.»

—Quines imatges li queden d'aquest any?

—«El dia que vaig guanyar el títol va ser molt maco, perquè feia molts anys que l'esperava. És el somni. Però hi ha una cursa clau, la d'Alemanya, on sortia onzè i vaig anar remuntant tot i estar a vuit segons del primer, el vaig passar i encara n'hi vaig treure quatre o cinc. Aquell cap de setmana vam passar de tenir una moto que no anava gaire bé a tenir una moto molt competitiva. I sabíem que, si a Sachsenring havia anat bé, aniria bé a la resta de circuits. Allà vam agafar una força mental molt gran.»

—Coneix la seva agenda dels dos propers mesos? Li queda algun espai de llibertat?

—«Sí, he d'anar uns quants cops a Madrid. Em vull divertir corrent el ral·li de Monza en cotxe, la setmana vinent. Hi seran Rossi, Simoncelli, Capirossi. També m'han d'operar per treure'm la ferramenta que em van posar al març i he d'atendre compromisos de premsa, però vull estar el màxim de dies a casa per fer descansar el cap. Per un mes, vull ser una persona que no es mou de la seva ciutat.»

—Aquest debut en cotxes és el regal que s'ha fet com a campió?

—«Poder fer alguna cursa com aquesta ja és un bon regal, però jo en tinc prou podent estar aquestes setmanes aquí, amb la família i els amics.»

—Li queda algun somni?

—«Sí, molts. La vida no només és la feina, les curses. Ara he aconseguit el somni que era ser campió del món. Ara en tinc uns altres, que són mirar d'entrar en un equip oficial i guanyar un títol de Moto GP, que ja serà més difícil. Però a part d'això, vull crear la meva família, ser pare algun dia i formar els fills.»

—I els fabricarà les motos com feia el seu pare amb vostè?

—«Espero que no me'n surti mai cap, de pilot!»

—Això no m'ho pot dir, tenint la família que té...

—«Si el meu pare ja m'ho deia, que tant de bo no li hagués sortit corredor!»