—La primera pregunta és obligada. Per què es presenta a la reelecció a la presidència de la FCF?

—«El motiu és clar. Em presento perquè em veig capacitat per continuar fent una bona feina en la federació. Per això em presento una altra vegada.»

—Alguns rumors, però, diuen que abandonarà abans del 26-M...

—«L'altre dia va sortir a la premsa que jo tirava la tovallola. I no és així. Em sento més fort que mai. Tinc el suport de més de 200 clubs i això em fa sentir fort. Ara mateix això és el que et puc dir.»

—I dels rumors que diuen que podria pactar amb Llauradó, què n'ha de dir?

—«Aquí l'únic pacte impossible és el de Casals amb Subies. De totes maneres també t'he de dir que jo no he parlat en cap moment amb el senyor Llauradó sobre possibles pactes.»

—Ja que treu el nom de Subies... Vostè ja ha paït la dimissió en bloc de quinze directius seus el 29 de desembre passat o encara li cou la ferida?

—«D'allò que va passar fa uns mesos t'he de dir que és incomprensible la manera com es va fer tot. L'endemà del partit contra Hondures, a les 9 del matí, l'Andreu Subies i el Josep Llaó van presentar una carta amb la dimissió en bloc conjunta de quinze directius com bé dius. Quan vaig arribar a dos quarts de deu em vaig trobar tot el panorama i encara és hora que algun d'ells em vingui a explicar els motius de tot plegat. Ells al·leguen que estaven disconformes amb com es feien les coses i que es prenien decisions sense consultar. Això jo t'he de dir que és fals. Tret d'un annex d'un contracte, el famós contracte del Jesús Palau, tota la resta han passat per junta directiva.»

—Subies, divendres passat, en la presentació del seu programa electoral, va dir que això dels contractes no era així. Quina versió del conte ens hem de creure?

—«Tots els contractes han estat aprovats per l'executiva. Les actes de les reunions que ho poden demostrar.»

—De debò mai es va ensumar què era el que s'estava coent allà dins?

—«Vaig veure algun moviment estrany, però en cap cas m'ho esperava. Mai t'esperes una cosa així.»

—S'ha sentit sol?

—«No. Val més tenir sis amics que vint-i-un que no han tingut la valentia de venir de cara i dir-me per què dimitien. M'he sentit traït. Jo i el futbol català.»

—Qui l'ha decebut més en aquest sentit?

—«En Josep Llaó m'ha decebut molt i molt. Ell millor que ningú sap per què i com va ser directiu. Sincerament, crec que no deu poder dormir a les nits. La Isabel Tarragó i el Tomás José també m'han fallat. En general estic decebut amb tots els dimissionaris, però amb ells tres especialment, perquè els considerava amics meus.»

—I de Subies què n'ha de dir?

—«D'Andreu Subies et puc dir que és un home que coneix bé la federació. El seu objectiu és ser president de la FCF per la via que sigui. Encara que sigui amb formes poc elegants. He dinat amb ell més d'una vegada i mai em va comentar la seva intenció d'encapçalar el grup dels quinze dimissionaris. S'ha queixat de poca transparència i no sé qui ha estat menys transparent aquí. Qualsevol directiu té accés a tota la documentació que hi ha a la FCF i ell ho sap.»

—I de l'altre candidat, en Jaume Llauradó, què n'ha de dir?

—«Llauradó em mereix tots els respectes com a persona. Ell és un home de futbol. El problema que pot tenir és que no és gaire conegut en el futbol modest.»

—Quina valoració en fa, dels avals que va presentar cada candidat?

—«El nombre d'avals sempre és indicatiu però hi poden haver sorpreses. Pensa que hi ha clubs que no donen el vot a qui han donat l'aval. El millor exemple és el que va succeir a les últimes eleccions. El senyor Farga era el favorit i vam guanyar nosaltres.»

—Vostè ha denunciat que hi ha hagut certes pressions a clubs per obtenir avals i Subies va replicar divendres dient que qui l'acusa a ell són les persones que realment han exercit aquestes pressions i que li semblava vergonyós...

—«De pressió per obtenir avals n'hi ha hagut, i molta, sobretot a la zona de Tarragona. Nosaltres fins i tot hem arribat a posar una denúncia, perquè el síndic de Tarragona repartia documents per signar per tal de legalitzar clubs. També s'han fet servir pressions polítiques. Els nostres avals són nets. Això és el que et puc dir.»

—Parlem de coses més positives. De quins punts està més orgullós del seu mandat?

—«Doncs, per exemple, del canvi en positiu en el tracte entre la federació i els clubs, sobretot amb els clubs modestos. Mai fins ara un president de la FCF havia visitat tants clubs com ho he fet jo durant l'últim any. En un any n'he visitat més de 108. I el 85% de primera territorial en avall. El contacte és molt important. També estic content de l'organització de les seleccions catalanes. Abans era un desgavell. La reforma del futbol formatiu també ha estat important i també la feina de formació que s'està fent amb el col·lectiu arbitral. I els cursos d'entrenadors en línia. Amb nosaltres la federació ha millorat molt i dubto que amb els altres dos candidats ho faci.»

—I en quins punts es posa un suspens? Faci una mica d'autocrítica.

—«El meu gran error ha estat donar massa confiança i massa llibertat a certs directius, i no cal dir noms perquè ja els sap tothom, i que són coresponsables de moltes de les coses que se'm critiquen a mi com a president. I fins i tot en alguns casos en són responsables únics. I no em vull treure les puces de sobre, però és així. L'altre error va ser, lògicament, no haver vist a temps el que s'estava coent a esquena meva. La meva relació amb la premsa tampoc ha estat bona. De fet, em considero molt maltractat per alguns mitjans de comunicació. És indigne les garrotades que he rebut, perquè jo també tinc família, saps. La manera de fer d'alguns que diuen que són periodistes m'ha recordat la Xina, amb tots els respectes a la Xina.»

—En la llista no m'ha comentat res de números.

—«El tema econòmic l'ha portat tot en Borja Rovira. Jo tenia confiança total en ell i ara la meva sorpresa ha estat veure'l en la llista de Subies. Però m'agrada molt que hi vagi, perquè així li podrà explicar de primera mà tots els números que deia que no veia clars. De fet, tot el tema econòmic era responsabilitat seva. S'ha dit que hi havia un gran forat en la federació i això és totalment fals. Vam fer una auditoria el 31 de desembre i ens donava un dèficit de 429.652 euros, i si aquí hi posem els 375.000 euros que nosaltres havíem de cobrar per un contracte firmat amb el FC Barcelona, tenim que el gran forat que diuen és de 54.652 euros.»

—No és el dèficit que diu tothom...

—«Però sí el que diu l'auditoria. Els números són els que són. I són aquests.»

—Tampoc ha dit res de Cruyff. El posaríem en la llista d'encerts o d'errors?

—«Sobre tot això d'en Johan Cruyff s'han dit tantes mentides que és vergonyós. Tenir un personatge com en Cruyff, que et permet exportar la imatge de la selecció catalana a tot el món és el millor que ens podia passar. Va comportar un impacte molt gran i en lloc d'aprofitar-ho, n'hi ha alguns que només hi han volgut posar pedres.»

Entrevista a Jordi Casals.