Va arribar procedent del Damm quan era aleví i es va convertir en una de les promeses més valuoses que ha tingut mai el planter blaugrana. Víctor Vázquez, després de tretze temporades com a jugador del Barça, farà, quan acabi el curs, les maletes per anar-se'n a l'estranger. El Bruges serà la destinació d'un jugador amb una qualitat exquisida però que ha estat maltractat pel seu destí. Un destí que a còpia de lesions no li ha permès arribar al primer equip blaugrana. Víctor Vázquez forma part de la cara menys visible del planter blaugrana, d'aquella en què els jugadors, per diverses raons, no arriben mai a sentir el seu nom corejat al Camp Nou.

Malgrat tot, el potencial de Víctor Vázquez sí que li va permetre debutar amb el primer equip. Va ser amb Frank Rijkaard que per primer cop va trepitjar un camp de primera divisió. Va ser en un partit contra el Recreativo de Huelva l'any 2008. Tres anys després, va tornar al primer equip per disputar un partit de lliga de campions contra el Rubin Kazan, en què fins i tot va marcar un gol. «Sempre que estava a punt era el primer a pujar a entrenar-se amb el primer equip», diu Chechu Rojo, entrenador seu en el juvenil A i actual director esportiu del Santboià. Per desgràcia, Víctor Vázquez no sempre estava a punt. El jugador al llarg de la seva carrera ha tingut diverses lesions de genoll que no li han permès aguantar en el futbol de primer nivell. «Mai se sap, però fa l'efecte que les lesions l'han marcat massa», admet Rojo, que diu que era un jugador amb una «qualitat impressionant»: «De la seva generació [1987] en Víctor era qui més talent tenia.»

Ara, però, li toca encetar una nova etapa lluny de Can Barça, on, amb esperança, voldrà superar totes les lesions que no li han permès ensenyar en el màxim nivell tota la qualitat que encara té.