Adéu a la lliga i benvinguda a la crisi social. L'experiència viscuda ahir a Cornellà-el Prat obre un temps de reflexió profunda en el club. Quan bona part de l'afició va per una banda i la directiva per una altra, alguna cosa es trenca i a hores d'ara les repercussions són no es poden predir. Havia de ser una festa i aquesta es va aigualir, va esdevenir un calvari durant molts minuts. Al final l'Espanyol es va acomiadar amb una derrota sense repercussions esportives de cap mena i amb un vuitè lloc més que digne tenint en compte les circumstàncies que ha hagut de viure l'equip.

En mig d'un ambient enrarit perquè la Curva Jove va decidir enfrontar-se amb el club va començar el partit del comiat de la temporada. Tot just començar i quan encara s'estava desplegant la primera pancarta de protesta al gol de Cornellà, Negredo va engaltar un xut des de fora de l'àrea que va entrar per l'escaire. La decisió del grup animador va condicionar el desenvolupament del partit perquè la munió entre la graderia i l'equip es va trencar en bocins. Els periodistes enviats especials del Sevilla no entenien res, donant per fet que l'Espanyol i les seves circumstàncies havien completat una temporada més que digna.

L'equip de Pochettino va reaccionar bé i va anar fent-se amo el partit amb un Verdú molt actiu. Totes les pilotes que passaven per ell trobaven solucions ofensives que van provocar les primeres ocasions de gol dels locals. Osvaldo, que minuts abans s'havia embolicat amb dues retallades dins de l'àrea, va xutar fort perquè Javi Varas es lluís. Just després d'aquesta acció Medel va treure de la ratlla de gol una rematada de córner a causa del caràcter ofensiu que va imprimir l'equip espanyolista al seu joc. L'Espanyol tenia la pilota i buscava la porteria donant a entendre que l'empat havia d'arribar tard o d'hora. Mentrestant, el Sevilla es desplegava al contraatac quan interceptava, i quan jugava en estàtic anava sempre a parar la referència de Kanouté o Negredo.

Al cap de mitja hora de joc Álvaro va xutar fregant el pal i Luis García va buscar el pal curt amb un xut intencionat en mig d'una ofensiva constant sense precisió. La millor ocasió del primer temps la va tenir Álvaro amb una rematada als núvols quan ho tenia tot a favor per establir l'empat i fer justícia als mèrits futbolístics dels uns i els altres. El Sevilla, que vivia de la falta d'encert del rival, va aprofitar un contraatac ben conduït per Luis Alberto que Kanouté va rematar a pler per col·locar un 0-2 en el marcador que no tenia res a veure amb el joc que s'estava veient.

Tot just començar la segona part Osvaldo va fer justícia retallant les distàncies d'un partit que de mica en mica es va convertir en un monòleg espanyolista contra un Sevilla a qui ja anava bé el que estava passant. En mig del domini local, Negredo va fer un gol dels que tindran moltes entrades en el You Tube, un golàs. Tot i així, l'equip blanc-i-blau va seguir insistint aliè al que passava a la graderia. Van fabricar accions de gol de tot tipus amb un joc trenat i profund que patia del mateix mal que al primer temps: la falta d'encert al davant de Javi Varas. A còpia d'insistència Verdú va concloure una gran acció d'Osvaldo i col·locava el 2-3 en el marcador.