Autoexigència i comprensió
Girona. Raül Agné fa autocrítica, reitera la confiança que l'equip aixecarà el vol i relativitza els moviments que hi ha hagut a l'entorn del cos tècnic: “El que hem de fer és guanyar partits”
Autoexigència per sortir del forat en què ha caigut el Girona i comprensió per pair els últims moviments que hi ha hagut a l'entorn del cos tècnic, amb la supervisió de la preparació física per part de dos letons i l'arribada de Mauricio Novach com a assessor del consell. Són les receptes de Raül Agné, que assegura que tants moviments no afecten el vestidor: “Per això hi sóc jo, perquè els jugadors estiguin centrats. Sóc una persona que intenta ser tan comprensiva com pot. I les decisions del club s'han d'acceptar, sempre que no entrin en el meu territori.” Ni tan sols la presència de Novach a l'autocar de l'equip en la tornada d'Alcoi va fer sortir el tècnic del guió: “Tampoc s'ha d'interpretar com una intromissió directa. És un home que ve a sumar, i no és cap sacrilegi que un dia puntual una persona vingui a l'autocar. El que hem de fer és guanyar partits, i no estar pendents de si ve l'un o l'altre.”
Dels cinc últims classificats, el Girona és l'únic que no ha canviat d'entrenador. Agné agraeix la confiança del consell i la defensa que va fer de la seva feina el director esportiu, Mario Barrera, però relativitza el crèdit que tenen els tècnics: “Ja no és com abans. Primer, perquè no hi ha money. I segon, perquè els criteris són més clars. Avui, els únics que tenen criteri per parlar dels entrenadors són els jugadors. I cada vegada hi ha menys canvis, a primera i a segona.” Dit això, el tècnic no va amagar que s'han d'espavilar. Els jugadors, i el cos tècnic. “Hi ha matèria primera i ho hem de començar a demostrar. Sóc conscient de la nostra realitat i reconec que no sóc en el meu millor nivell com a entrenador.”
En clau de futur
Agné va reiterar que té plena confiança a fer funcionar l'equip i treure'l del pou. “Crec en mi, en el cos tècnic, en els jugadors, i estic segur que donarem la volta a la situació.” El més probable és que el club mantingui la paciència i la confiança en el tècnic fins i tot en cas d'un mal resultat contra el Nàstic. De fet, el de Mequinensa va parlar en clau de futur més d'una vegada: “Necessitem victòries per no espantar-nos quan comencem a guanyar. Quan perds, t'acostumes a perdre i tothom és molt dolent.” Un exemple tan o més clar: “És l'últim partit de l'any. Si el tirem endavant, marxarem amb molt bones sensacions i ganes de tornar. Si no, tornarem i continuarem pencant.” Agné no pensa en exàmens finals i diu que no el preocupen les crítiques: “Sóc en una posició en què tothom pot tenir l'escopeta carregada o descarregada. Arriba un moment en què la crítica i els aplaudiments m'afecten igual. Si guanyo sóc feliç i, si no, no.”
Fitxatges coneguts
No hi haurà cap fitxatge en l'últim partit de l'any, però els tècnics confien que hi hagi cares noves quan l'equip torni de vacances. “S'ha d'intentar, perquè som molt justos. No m'agrada plorar, però la realitat és que no tenim un bon fons d'armari perquè hem tingut desgràcies. Quan tornem, hem de recuperar efectius com sigui. Lesionats, gent nova, gent que aporti il·lusió, i tirar endavant.” Agné no vol invents: “Els que vinguin han de ser gent coneguda, que jo conegui.” Les seves prioritats són un pivot, un extrem dret i, en funció de la recuperació d'Acuña i Vélez, un davanter.