Luigi Geno Auriemma és un dels entrenadors més lloats del bàsquet femení universitari nord-americà. Fins a set títols de campió té el tècnic italià a la butxaca, tots amb Connecticut Huskies. I ha tingut a la seva disposició des de Diana Taurasi (Galatasaray) passant per Ashja Jones (Rivas Ecópolis) i Maya Moore (Ros Casares). El seu domini en els darrers anys en la conferència Big East ha estat demolidor. Avui es diputa la gran final del torneig de la NCAA d'aquesta temporada, en una final a quatre que s'està jugant al Pepsi Center de Denver, feu dels Nuggets. Les protagonistes seran Notre Dame i Baylor després que les primeres –les Fighting Irish– es desfessin de Connecticut (75-83). Hores abans d'aquest enfrontament a la premsa nord-americana es destacava que “l'aura de les Huskies s'havia enfosquit amb la marxa de Maya Moore”. I també que a principi de campanya ningú creia que sense Moore es pogués arribar a la cinquena final a quatre consecutiva. Però s'hi ha arribat. No jugaran la final, però sí que ho va fer Moore a Istanbul. Mentre uns en van gaudir, altres la van patir i més enllà la van trobar a faltar.

La número 23 del Ros no va fer ni de bon tros el seu millor partit amb les valencianes. Des del salt inicial mai es va trobar còmode davant el Rivas, però quan més la van necessitar va acabar apareixent. En el darrer període les valencianes, entrenades per Roberto Íñiguez, ja s'havien refet de l'embranzida de les madrilenyes, i calia donar un cop d'efecte. I Moore va ser l'encarregada. Només havia fet 2 punts, quedaven poc més de 7 minuts i Amaya Valdemoro acabava d'anotar el 52-53. Un parcial de 0-6 protagonitzat per la jugadora del Ros va col·locar el 52-59 amb 4:47 en el marcador. El matx estava mig trencat. Jana Vesela i Isabelle Yacoubou van sentenciar. El Rivas ja no va tornar a anotar. Moore va ser la precursora de l'arrancada. I títol al sac, el primer del Ros mentre a l'altre costat de l'Atlàntic les Huskies queien eliminades.