M'acaba d'arribar per la xarxa un manifest per signar en contra d'això que en diuen Eurovegas. Els arguments que s'hi expliquen són de lògica. No es vol que es trinxi el territori a canvi d'un estrany miracle econòmic en base al joc, l'atzar i l'entreteniment. Per aconseguir-ho sembla que tot s'hi val. Fins hi tot el magnat promotor i amo es veu que ha proposat tirar a terra l'estadi de Cornellà-el Prat per fer-hi passar una autovia que connectaria el nou gran complex amb el port de Barcelona. Llegeixo que les autoritats competents van donar carbassa al senyor Eurovegas. Només faltaria! És clar que, ben mirat, què estava disposat a donar a canvi, aquest senyor? La construcció d'un nou estadi més una picossada de mils de milers d'euros, o comptava que hi hauria expropiació forçosa? No sé, si tot fent equilibris per quadrar els números, algun directiu de l'Espanyol hi ha vist en aquesta bogeria immobiliària la possibilitat de treure el club de la misèria. Segurament que no. Entre altres raons perquè encara ressonen les veus que deien que l'enderrocament i la requalificació urbanística de Sarrià serviria precisament per redreçar l'economia del club. I què va passar? Doncs que per a l'Espanyol va ser com fer el negoci d'en Met amb les cabres. Sense casa i havent d'anar de lloguer! I ara, entrampats fins a les celles. No sé si els socis i seguidors de l'Espanyol hauran rebut aquest manifest per signar. Si és així, ja tenen, a part de moltes altres consideracions, un motiu perfecte per fer-ho. Per cert, ja fa temps que noto que als carrers i places dels pobles i ciutats hi ha molts més nens jugant a futbol que no pas fa uns anys. No fa tant el mite dels millors jugadors del món començava, generalment, als carrers dels barris pobres de les ciutats. Ara no, ara els nens fan unes filigranes amb la pilota (ara en tenen, i moltes!) que esparveren. De fet, sembla que encara el futur d'un nen, un jove, és al futbol. Fins quan?