Un ‘xeic' sense fons
Batalla Juanola prometia inversions milionàries procedents de xeics àrabs inexistents
Els estafadors van arribar a signar contractes amb el Getafe, de 1a divisió, i amb el Palafrugell
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització que estafava empreses amb falses promeses econòmiques de xeics àrabs. Entre les víctimes d'aquesta empresa destaca el Getafe, club de futbol de la 1a divisió espanyola, i també havien tingut contactes amb clubs com ara l'Espanyol o el Palafrugell.
La manera d'actuar d'aquesta organització, segons han explicat els Mossos a través d'un comunicat, era la següent: s'interessaven per empreses en situacions econòmiques delicades i després de presentar-se com a intermediaris d'un important grup inversor de Dubai i Egipte els prometien crèdits.
Les quantitats que oferien arribaven als 5 milions d'euros, i per desbloquejar les transferències demanaven a la futura víctima un aval de garantia que s'havia d'ingressar en un compte controlat pels estafadors, que cobraven però no feien mai efectiva la inversió.
Un xeic del Brasil?
Per aconseguir la confiança de les empreses que volien comprar, l'organització feia un verdader muntatge, com per exemple disfressar de xeic àrab un cambrer de nacionalitat brasilera que treballava a prop de l'oficina de Batalla Juanola, a Barcelona, i anomenar-lo Mohamed Mubàrak per fer creure als directius del Palafrugell que ell era l'inversor.
Els estafadors feien aquest muntatge des del febrer del 2011 i aquest mes de març, fins i tot, es van desplaçar a Dubai amb empresaris catalans per mostrar-los el projecte inversor. A la tornada, la policia va alertar els viatgers que estaven a punt de ser estafats.
El 18 de juny, els Mossos van detenir set persones relacionades amb l'estafa, en el marc de l'operació anomenada Flama. Entre els detinguts hi ha els que presumptament són els caps de la trama, Joan Batalla i Marc Tosca. La policia va fer diversos escorcolls en domicilis de Sabadell i Barcelona, i els investigadors no descarten que en els pròxims dies hi hagi més detencions.
Tot i no ser imputat, Batalla va estar relacionat amb temes d'estafa en la seva etapa com a dirigent de Fincas Corral.
ELS MOSSOS
Feia temps que els seguien la pista, i el dia 18 de juny van practicar fins a set detencionsHI SURT GUANYANT
El Palafrugell no va pagar cap aval i va rebre 5.000 euros en concepte de patrociniEl Getafe, de peus a la galleda
El cas d'estafa ha agafat molt més ressò mediàtic després que s'hagi sabut que el Getafe era un dels clubs involucrats. A través del seu president, Ángel Torres, el club madrileny va arribar a un acord perquè els xeics àrabs fessin una aportació econòmica de 10 milions d'euros sempre que es complissin dues condicions: que el club es mantingués a primera divisió i que eixugués els seus deutes. Aquests diners no van arribar, ja que el xeic no ha existit mai. Les relacions entre el grup inversor i el president del Getafe es van trencar quan Ángel Torres va comprovar que dos dels xecs que li havien entregat no tenien fons. En les negociacions amb els xeics s'havia acordat canviar el nom del club per Getafe Team Dubai i també modificar l'escut de l'entitat madrilenya.
L'Espanyol va estar a punt de caure en l'estafa
El club blanc-i-blau va poder ser víctima dels suposats estafadors el febrer del 2011, quan una delegació del club, encapçalada pel llavors president, Daniel Sánchez Llibre, acompanyat pel conseller delegat, Joan Collet, i també pel llavors vicepresident, José Luis Perelló, i el director financer, Albert Amat, es va desplaçar fins a Dubai per parlar d'una hipotètica venda del club a uns suposats xeics àrabs. Entre els presents en aquella reunió hi havia un dels detinguts pels Mossos d'Esquadra, Marc Toscas. L'Espanyol al final no va arribar a cap acord per la venda, però sí que ho va fer el Getafe. El president madrileny, Ángel Torres, es va empipar amb l'Espanyol per voler treure-li la suposada venda del club. Torres, per desgràcia seva, sí que va picar l'ham dels falsos xeics.