Potser és que la mamella no té més llet
Les audiències en el bàsquet, per què són tan baixes? Vull trencar una llança a favor de Televisió Espanyola i de Televisió de Catalunya. Són moltes les crítiques a què s'exposen constantment però, sens dubte, són els que fan més per aquest esport. Més que d'audiències, que no sóc capaç de valorar, m'agradaria deixar obertes algunes qüestions. D'entrada, vull fer una autocrítica quan diem que no es promociona prou el bàsquet. Estic equivocat. Cada setmana entre l'Eurolliga, l'ACB, la LEB i la Lliga Femenina tenim moltes possibilitats.
Primera reflexió: l'estiu passat, els drets televisius de l'ACB els podia aconseguir qualsevol operador (privat o públic) i no hi va haver ningú que els aconseguís. Es van tornar a quedar a Televisió Espanyola. Aquesta falta d'ofertes després de moltes especulacions sobre si serien per a la Sexta, Marca TV... és un problema de l'ACB? No. A l'Eurolliga, per exemple, el Madrid no té cap televisió que en tingui els drets i no es retransmet. I els drets de l'Unicaja, per exemple, estan regalats a Marca TV. Com pot ser que cap televisió pagui ni un sol euro pel Madrid? Potser s'hauria de començar a tocar de peus a terra i reconèixer que el públic que té ara mateix el bàsquet és el que és.
Avui dia, a través de Twitter, Facebook, blocs... tothom opina. He sentit molts cops que l'ACB ha de copiar l'NBA. A la lliga nord-americana, el 25 de desembre es juguen dos dels millors partits de la temporada. A l'ACB es van disputar partits el dia de Reis i les crítiques van ser increïbles amb pancartes i pavellons buits. Hi estic d'acord: això no és els Estats Units, però les coses, de vegades, s'han de provar.
Sovint, es compara el bàsquet amb altres esports i també es comparen les audiències que tenen. Una reflexió: quan es mira la fórmula 1, hi competeixen els millors pilots? Sí. Quan es mira un gran torneig de tennis, hi ha els millors tennistes? Sí. Quan es mira la lliga de futbol, hi ha els millors jugadors del món? Sí. Quan es mira l'ACB, hi ha els millors jugadors del món? No. N'hi poquets: Navarro, Rudy i... un desert. Els bons són a l'NBA (els Gasol, Ricky, Ibaka, Calderón...).
Una altra reflexió: aniria més gent al Palau Blaugrana si no fessin tots, absolutament tots els partits per televisió? Sí. I a l'aficionat que es queda a casa, li interessen partits entre setmana contra rivals amb els quals ningú sap qui juga? No. Queda demostrat que un Barça-Madrid sí que enganxa i té jugadors que tothom coneix.
La falta de referents a l'ACB encara s'agreuja més. Només per posar un exemple: el Valladolid d'aquest curs té, respecte al passat, onze dels dotze jugadors nous. Només segueix Nacho Martín. Que difícil que és fidelitzar els aficionats al bàsquet fins i tot del mateix equip.
Potser les audiències són baixes, però felicito Arsenio Cañada i la seva parella de ball Comas i Iturriaga i felicito Jordi Robirosa i els seus companys Lavagnini i Solozábal pel que han de fingir quan estan retransmetent un partit avorrit, que malauradament n'hi ha moltíssims, i per aguantar estoicament per intentar que els telespectadors no canviïn el canal. Per pocs que n'hi hagi. El que no s'ha de buscar és qui són els indis i qui els vaquers. Tots són bons i l'únic que hi perd, malauradament, és el bàsquet.