1) Benito Mussolini, feixista i ‘laziale'

El 6 d'octubre del 1929, Mussolini, el duce de la Itàlia feixista, pagà la quota que el convertí en soci del Lazio. Malgrat que el seu somni era crear un gran equip romà que desafiés el domini dels clubs de la Itàlia del nord, el duce mostrà, fent-se soci laziale, la seva simpatia pel club. Abans, però, el 1927, havia sorgit l'AS Roma, un nou club romà creat a partir de la voluntat del Partit Nacional Feixista d'unificar els equips de la capital en un de sol. El Lazio, per les simpaties que despertava entre diversos militars, se salvà de la fusió i, a la llarga, esdevingué el principal club identificat amb les idees feixistes, un fet al qual ajudà, i molt, que Mussolini s'hagués convertit en soci de l'entitat. De fet, el crit feixista inspirat pel duce, “boia chi molla!” –que, més o menys, vindria a dir “traïdor qui cedeixi!”– ressona encara avui a les graderies de l'estadi Olímpic.

2) Una corba “negra”

Quan van néixer els primers grups d'afeccionats organitzats, bona part de les graderies italianes van triar el seu camp polític en un país que vivia intensament la confrontació entre l'esquerra i la dreta. La Curva Nord laziale va tenir clar ben aviat la seva elecció i s'identificà amb els ideals feixistes. Des dels seus inicis, la del Lazio va ser, en l'argot dels tifosi italians, una curva nera, una corba negra, és a dir, feixista. Per contra, en els seus orígens, els grups més radicals de suport a l'AS Roma, l'altre club de la capital italiana, s'identificaren amb l'esquerra política, fet que donava al derbi romà una dimensió que transcendia l'àmbit estrictament futbolístic.

3) El Lazio dels setanta, armats i perillosos

Al Lazio, però, no només la graderia s'identificà amb la dreta més extrema. La generació de futbolistes laziale dels setanta, l'època daurada del club, simpatitzava obertament amb el Moviment Social Italià (MSI), l'organització hereva del feixisme de Mussolini. El 1972, diversos jugadors del Lazio (Chinaglia, Petrelli, Wilson i Luigi Martini), demanaren públicament el vot per l'MSI alhora que presumien obertament de passejar-se armats per Roma i anunciaven les seves simpaties pels paracaigudistes de l'exèrcit italià. Aquell Lazio guanyà la primera lliga del club l'any 1974 –la segona, i darrera, arribà l'any 2000–, però, fruit de les múltiples baralles que protagonitzà –foren especialment sonades les que els seus jugadors lliuraren contra els de l'Arsenal i els de l'Ipswich Town– no pogué optar a lluitar per la copa d'Europa en ser sancionat sense participar en competicions europees durant un any.

4) Giorgio Chinaglia, el cap de la banda

Chinaglia esdevingué l'autèntic símbol del Lazio dels anys setanta. Feixista declarat, desafiant i arrogant, el davanter es convertí, pels seus gols i les seves idees, en l'autèntic ídol de la Curva Nord. Després de la seva etapa de jugador, Chinaglia tornà al Lazio per esdevenir-ne president, el 1983. Tot i baixar el club a segona divisió i abandonar aleshores la cadira presidencial, el 2006 intentà de nou l'assalt a la presidència laziale, aquest cop amb la complicitat dels Irriducibili, els ultres del club, estretament vinculats a l'extrema dreta, i dels seus companys de la camorra en una operació que no arribà a bon port però que demostrà la seva naturalesa feixista i mafiosa.

5) Els irreductibles de la nord

El 1987 nasqueren, a l'estadi Flaminio, antic feu de l'SS Lazio, els Irriducibili, el grup més radical de seguidors laziali, que assumí el llegat feixista dels petits grups d'animació que des dels anys trenta havien existit al club i que n'augmentava exponencialment la projecció. Els Irriducibili esdevingueren, des del 1987 fins al 2010, en què decidiren dissoldre's per donar pas a nous grups també identificats amb l'ideologia feixista, l'ànima de l'estadi Olímpic i foren protagonistes de múltiples incidents racistes i feixistes que ajudaren a continuar identificant el Lazio com un club d'extrema dreta.

6) Un club blanc i pur

Una de les obsessions dels radicals laziali ha estat sempre la puresa del club. Un equip feixista no podia tenir a les seves files jugadors negres o jueus. Aquest era el seu pensament. El 1992, després de guanyar el derbi romà, Aarron Winter, el primer jugador negre de la història del club, que, a més era de religió jueva –una combinació de la qual abominaven els Irriducibili–, regalà la samarreta a la Curva Nord, que li tornà en una evident mostra de menyspreu. Des d'aleshores, no hi ha hagut pràcticament cap jugador negre o jueu del mateix Lazio que no hagi hagut de viure, com a mínim, els excessos verbals de la Nord. El 2001, per exemple, Liverani, el segon jugador negre a vestir l'equipament laziale, fou rebut amb un seguit de pintades arreu de la capital que el qualificaven de “brut”.

7) Paolo di Canio, el nou Chinaglia

Al marge de Chinaglia, si un jugador s'ha identificat plenament amb els afeccionats del Lazio aquest ha estat Paolo di Canio. Amb el rostre de Mussolini tatuat al cos i amb la salutació feixista romana per bandera, Di Canio es guanyà ràpidament la Curva Nord en les seves dues etapes com a laziale. El davanter esdevingué un autèntic símbol que identificava de nou un jugador del Lazio amb l'imaginari polític del club.

8) Amb Arkan i els seus tigres

Un altre dels futbolistes preferits de la Nord fou Sinisa Mihajlovic, a qui els laziali perdonaren fins i tot el seu passat a la Roma gràcies a la seva pública simpatia pel feixisme serbi. Les mostres de complicitat entre Mihajlovic i els Irriducibili foren moltes, però potser la més sonada fou l'exhibició, a càrrec dels ultres laziali, d'una pancarta amb la consigna “Onore alla tigre Arkan” (honor al tigre Arkan) tot just després de la mort de Zeljko Raznatovic, més conegut amb el nom d'Arkan, criminal de guerra i líder de la Guàrdia dels Voluntaris Serbis, responsable de múltiples atrocitats durant els conflictes dels Balcans.

9) Les pancartes de la vergonya

La que honrava a Arkan no fou, però, l'única pancarta vergonyosa que han exhibit els radicals laziali. La darrera, la que ensenyaren contra el Borussia Mönchengladbach i que els valgué una dura sanció, deia “Onore ai martiri delle foibe” (honor als màrtirs de les fosses, en referència als feixistes italians morts al final de la Segona Guerra Mundial). La llista, però, seria interminable. Especialment cruels eren les dedicades als seus rivals ciutadans de l'AS Roma. “Auswitzch és la vostra pàtria, els forns, la vostra casa”, els dedicaren en el derbi del 1998. “Equip de negres, grada d'hebreus” fou el missatge del 2001.

10) Incitant a l'odi

Els afeccionats del Lazio s'han dedicat, doncs, a incitar permanentment a l'odi. Odi racista contra els negres i els jueus. Odi feixista contra els jugadors i afeccionats identificats amb l'extrema esquerra. Odi contra la diferència, al cap i a la fi. En aquesta darrera Lliga Europa, el Lazio fou sancionat pels incidents contra el Borussia, certament, però abans ja havia estat advertit per la seva actitud contra el Tottenham (amb crits contra negres i jueus) i el Maribor, en la seva visita a Eslovènia. És aquest odi permanent el que identifica els seguidors del Lazio que poblen la Curva Nord com a deixebles de Mussolini, el mateix que un dia del 1929 pagà gustosament les mil lires que li costà esdevenir soci del Lazio, encara avui el seu club.