Sabadell
Set anys plens de flors i violes
Sergio Dorado va arribar amb l'equip a 3a i el deixa a 2a A
Set cursos després sent que ha de créixer en un altre lloc
Diuen que el que es veu al camp és només el final d'una cadena en què participen moltes mans. Sergio Dorado s'ha convertit en els últims set anys en una de les peces clau de l'engranatge arlequinat, assolint ascens rere ascens, sempre a l'ombra dels focus però molt protagonista en el dia a dia del club. El preparador és, juntament amb De Navas i Xavi Roca, l'únic supervivent en el futbol professional des que va aterrar a tercera. Ara ho deixa per continuar creixent en el món del futbol, i si pot ser, mitjançant Lluís Carreras.
Dorado va arribar al Sabadell amb Ramon Moya, un any després de començar amb el tècnic a l'Hospitalet. “Vam fer un salt enrere en la categoria, però el projecte ens motivava molt: pujar un equip històric a segona B i començar un gran projecte”, afirma el preparador, que va arribar com a tècnic ajudant. L'equip va pujar de seguida i dos anys després ja estava fent la promoció que va quedar en no res a Irun. “Va ser dur per com va anar tot plegat, però realment ja va ser un premi enorme ficar-nos-hi”, reconeix.
Un nou món
Mesos després i amb la temporada començada, el Sabadell va destituir Ramon Moya. “Va ser un cop. Jo no sabia què fer. Ell era l'home que m'havia dut aquí i em sentia en deute amb ell. Però em va trucar i em va dir que jo era jove i que havia de continuar”, relata Dorado, que es va convertir en el segon entrenador de David Pirri i, posteriorment, ajudant de Lluís Carreras. “A Moya li estic molt agraït, i amb en Lluís n'he après moltíssim. Carreras va portar un aire nou al club i amb això i una mica de sort hem arribat on som”, diu Dorado que va completar el cercle, de tercera a segona A. “Tot és molt diferent. He tingut la sort d'aprendre de tothom, des de tercera fins a segona A i em quedo amb això”, reflexiona i conclou: “He tingut l'enorme sort de no viure cap desgràcia a Sabadell. Realment és un club molt especial, però ara sento que s'ha acabat un cicle.”
