El rival
Com una cosa natural
Fa sis cursos, Jagoba Arrasate, entrenava l'equip del seu poble a preferent i demà s'asseurà a la banqueta del Camp Nou per dirigir la Real Sociedad
El tècnic ha mostrat aplom des del primer moment i Josu Guinea, que va jugar amb ell i també va tenir-lo com a tècnic, el defineix com a algú “tranquil, molt calmat, humil i intel·ligent”
Un home tranquil que treballarà al màxim perquè la Real tingui bons resultats.” Així va definir-se Jagoba Arrasate (Berriatua, Biscaia, 22 d'abril del 1978) en la presentació com a entrenador de la Real Sociedad.
Sense experiència en l'elit, el nou tècnic donostiarra mira al passat i es veu fa sis cursos assegut a la banqueta de l'equip del seu poble, el Berriatuko, un conjunt de la regional preferent biscaïna amb qui va encetar la seva carrera com a entrenador. Mai s'hagués pensat en aquell moment que un dia dirigiria la seva Real Sociedad, un equip de Champions League, al Camp Nou. Una Real en què no va poder jugar com a futbolista. Va formar-se a la seva cantera, però no va passar del juvenil i després de dir adéu a Zubieta, a aquell davanter petit i golejador, va tocar-li batallar a camps de segona B i de tercera. Algú que el coneix bé és Josu Guinea, amb qui va compartir vestidor durant quatre anys a l'Eibar i a l'Elgoibar. Guinea, actual tècnic de l'Elgoibar, defineix Arrasate com un home “tranquil, molt calmat, molt humil i intel·ligent”. El coneix bé sobre el terreny de joc: “Era un davanter llest. El més llest de la classe, que se sol dir. Un home gol que tenia una gran definició.” Josu era el mitjapunta i, Jagoba, el davanter, i s'entenien a la perfecció: “En tot moment sabia què faria. Quan jo tenia la pilota ja sabia quin seria el seu moviment. Era fàcil jugar amb ell.” A banda de l'Arrasate futbolista, Guinea també sap com és el tècnic, ja que més tard Jagoba va entrenar-lo com a jugador.
Pas a la banqueta
Arrasate va decidir penjar les botes amb 30 anys amb un clar objectiu, ser entrenador de futbol. Va dirigir l'equip del seu poble, càrrec que va compaginar amb el de professor de matemàtiques, i va fitxar per a l'Elgoibar de tercera, en el qual va fer-se un nom amb dues sensacionals campanyes. Allà va tornar-se a trobar amb Josu Guinea, a qui va dirigir: “Dels recursos que té, en treu el màxim benefici. Nosaltres érem un equip humil i vam fer dos anys seguits el play-off i va treure el màxim de cadascú. Com a entrenador llegia molt bé els partits, se'ls preparava bé i tenia tot l'equip viu. Tots els integrants de la plantilla estaven endollats perquè podia jugar tothom”, explica Guinea. Va ser aleshores quan la Real Sociedad va cridar-lo perquè agafés els juvenils i Jagoba no s'ho va pensar i, de nou, va posar rumb a Zubieta. Tornar a la Real significava retrobar-se amb el seu passat. Aquell que va esquivar la possibilitat que jugués en el club de la seva vida, del qual fa 20 anys que és soci, li tornava l'oportunitat de treure's l'espina, ara des de la banqueta. I dos temporades més tard ja se'l considerava un dels tècnics més prometedors del club, fet que va provocar que el curs passat se sumés a l'staff tècnic del primer equip com a ajudant de Philippe Montanier. “Tinc moltíssima il·lusió. És un pas més i és una experiència que s'ha de viure”, va dir Arrasate, que seguia pujant graons. Després d'una campanya de somni certificant la classificació per a la lliga de campions, la banqueta va quedar buida, ja que Montanier va marxar a l'Stade Rennais. Els donostiarres no van arribar a un acord amb l'ara blaugrana Tata Martino, que estava en plena Libertadores amb el Newell's, i finalment Arrasate va ser l'escollit.
Una carrera meteòrica. De preferent a la Champions en sis anys. Les expectatives a la Real aquest curs són molt altes i el repte no és fàcil; Arrasate, però, no s'altera i, com va dir quan va agafar el càrrec, s'ho pren “com una cosa natural”.
