Se sol dir que la vida dóna molts tombs i algú que en pot donar fe és Jesús Mariano Angoy (Alagó, Saragossa, 22 de maig de 1966), porter que va formar part del Barça des de mitjan anys vuitanta fins a mitjans noranta. I és que l'aragonès, que va deixar el futbol quan només tenia 30 anys, havent tingut poques oportunitats al Camp Nou, es va convertir més tard en un referent del futbol americà a Europa. Actualment, segueix lligat al futbol, la seva gran passió, i és entrenador del juvenil A de l'Europa que juga a divisió d'honor.

La carrera d'Angoy com a blaugrana es va encetar quan amb 20 anys va aterrar a Barcelona procedent del Calatayud. Al club blaugrana, va passar per l'amateur i pel segon equip abans de marxar cedit, el curs 1989/90 al Logroñés. Després d'aquell any a Logronyo, on no va tenir gaire protagonisme, va tornar a can Barça per alternar partits amb el filial i entrenaments amb el primer equip, el dream team: “Va ser una època súper agradable, molt maca, perquè l'ambient era fantàstic”, recorda. Durant aquells anys va ser quan va conèixer Chantal, la filla de Johan Cruyff, amb qui es va casar sis dies abans que el FC Barcelona aixequés la primera Champions de la història a Wembley. D'aquesta manera es va convertir en el gendre de l'entrenador, una etiqueta que no es va poder treure, marcant el seu pas pel Barça i que va servir als seus crítics com a arma llancívola. Tot i els escassos partits en què va poder defensar la porteria blaugrana –nou matxs de lliga durant els dos cursos en què va formar part a ple dret del primer equip (1994/95 i 1995/96)– rememora gratament aquells dies: “La veritat és que estic bastant satisfet i bastant content. Sempre et queda el dubte del que hauria passat si hagués tingut més minuts i més partits, però al final hi ha altres companys i els entrenadors decidien.” Passat el temps, Angoy, un porter discutit per l'afició, reflexiona sobre com va poder influir en la seva trajectòria ser qui era i reivindica la feina feta que el va dur a can Barça: “Són situacions que es donen... Tot influeix. Molt abans de conèixer la Chantal i tenir-hi una relació, jo tenia un treball fet, un seguiment a nivell de mitjans de comunicació que està escrit. L'hemeroteca és allà i la meva trajectòria en aquells anys també. A partir d'aquí, jo crec que les coses canvien una mica... La valoració des de fora ja va deixar de ser la mateixa i són situacions que has d'acceptar i seguir treballant i lluitant. En cap moment em va afectar, però m'hauria agradat que en els moments que vaig poder jugar l'afició s'hagués bolcat en mi.” Al final de la temporada 1995/96 va deixar el Barça i va jugar amb el Còrdova la fase d'ascens a segona, sense èxit. Finalment, va penjar les botes, però la vida esportiva d'Angoy no s'havia acabat.