“El nivell de Monlau és altíssim, i li permet fer una moto amb HRC”

Per mi, sí. Hi hagut espectacle en cada cursa i espectacle fins al final, fins a l'última volta de cada carrera. Si no hagués estat pel Marc a Moto GP, Moto 3 hauria estat la categoria protagonista del mundial.

Per exemple. I també hi era el Marc, per cert.

No, en aquest cas penso que els tres que hi havia es mereixien el campionat. I, al final, el Maverick ha estat el campió gràcies a una regularitat que no han tingut els altres. En el cas del Rins, la caiguda al Japó quan anava tercer el va condemnar.

No només la seva. M'ha sorprès la regularitat de tots tres pilots. Salom només ha fallat en les dues últimes curses. I el Rins va caure a Jerez, la tercera cursa, i fins a la penúltima no va tornar a fer un zero. Tot això, com deia, en un mundial decidit cada diumenge en l'última volta, amb contactes i jugant-se el físic en tot moment. Han estat tots tres molt regulars.

Sens dubte. Era el seu segon any en el mundial i ha demostrat una maduresa i una competitivitat molt altes. En la línia del Maverick, en el seu tercer any en el mundial, i del Salom, en el cinquè. La pressió no l'ha afectat, una cosa que a l'equip hem intentat que no li arribés de la premsa per poder, com deia l'Emili, arribar amb la il·lusió de tenir aspiracions al títol.

Totes dues coses. Al principi de l'any el que dominava això era el Salom, però a Sachsenring, quan, com sempre, ho va intentar, es va trobar amb un Àlex [Rins] que li va parar el cop. Aquella cursa mentalment va donar molt, al Rins, perquè va veure que també era capaç de controlar una cursa fins al final.

No va anar gaire còmode durant la cursa i ja va ser un èxit mantenir-se amb el Viñales, que tenia una posada al punt molt bona. Al sector previ a l'entrada a meta el Maverick li treia molt d'avantatge, va intentar recuperar-lo en l'últim viratge i va haver de forçar una mica massa, anant cap a fora. En qualsevol cas, la seva carrera va ser perfecta: va entrar a 0.187 mil·lèsimes.

Un tercer any en una categoria com Moto 3 li anirà bé per continuar formant-se com a pilot i per créixer amb la pressió que comporta aspirar a un títol. I aquest bagatge se l'emportarà a Moto 2. Com a campió del món et mereixes fer el salt, i si l'hagués fet crec que hauria passat bastant ràpidament el període d'aclimatació que tenen tots els pilots que arriben a Moto 2. El veuria entre els sis o set primers en la segona meitat d'a ny.

Serà el favorit número u, perquè el Salom i el Maverick han pujat. Però ho ha d'afrontar com ho ha fet enguany, amb mentalitat de cursa a cursa i amb un objectiu final, el títol. I ha de córrer sense obsessionar-se. No hi ha resultats sense fer un treball de cursa a cursa.

Per descomptat. Amb molt poca experiència en el mundial, en la primera cursa a Losail ja s'estava barallant pel podi [quart, a 0,3 del tercer]. Els circuits lents li han costat una mica més, però ho ha millorat, i això li ha permès mantenir una regularitat. I a Motegi, un circuit d'arrencar i parar, dels que més li costen, és on va guanyar el seu primer gran premi. Circuits que no coneixia com Losail i Mugello no li han estat una excusa per no lluitar pel podi. L'etapa d'adaptació en ell gairebé no ha existit, ha tingut un rendiment immediat. Un 10 per a ell, total.

Sent un pilot de podi sempre que pugui i sense descartar que pot lluitar per les victòries en cada cursa. L'objectiu que tenia el Rins enguany serà ara el seu.

Hi ha diverses raons. Una és que l'Emili ha rebut moltes pressions d'HRC per intentar tenir un projecte guanyador a Moto 3. Una altra és que s'ha volgut donar via lliure als nostres tècnics per desenvolupar una moto amb una fàbrica. KTM té un mètode de treball en el qual l'equip ha de seguir el dictat de la fàbrica, que decideix les millores a fer. El cos tècnic del nostre equip té un nivell altíssim i poder treballar en paral·lel amb una fàbrica com HRC només ens pot beneficiar. HRC farà una base i Monlau farà l'evolució. Estaran oberts a seguir el camí que porti les nostres idees i propostes.

Estem il·lusionats i amb molta curiositat, però no intranquils. Ens refiem molt d'HRC i de la gent i dels tècnics que estan involucrats en aquest projecte.

Per la feina que es fa en les categories de formació, la que porta a terme la federació catalana i la del RACC, donant suport a tots els projectes de base que després, si demostren que són potencialment bons, poden prendre part en un campionat d'Espanya de moltíssim nivell. Tot això és un conjunt ideal perquè el noi jove es pugui formar com a pilot, perquè tingui un procés d'aprenentatge òptim. I, a més a més, els equips d'aquí tenen connexions amb estructures del mundial, un fet que dóna una qualitat i una experiència boníssima en equips de formació. És tot un conjunt.

Per mi, sí. Per cada categoria que ha passat ha deixat una marca molt important, molt. I el seu debut a Moto GP ha estat una cosa mai vista, que no havia fet ningú. Ni el Valentino Rossi. Aleshores, pel seu potencial lligat a la seva joventut, per la seva personalitat i per la gent que l'envolta, penso que estarà molts anys manant i marcant una època. Ara mateix, per sota, no hi ha pilots com ell. Hi ha pilots molt bons, cert, però pilots amb el seu talent, no. El Rossi va marcar una època i ara li toca fer-ho a ell.