Sempre Migue
El defensa de Terrassa, juntament amb el porter Isaac Becerra, és l'únic jugador de la plantilla que ha disputat els 14 partits sencers
El Girona va pujar a segona A gràcies a un gol seu, i en els sis cursos a plata el central ha estat titular indiscutible
Dels dos jugadors del Girona que han disputat els 1.260 minuts de lliga, un és el porter (Isaac Becerra) i l'altre és Migue. Això últim ja no hauria d'estranyar a ningú perquè en els sis cursos que fa que el club de Montilivi juga a segona A ningú ha estat capaç de prendre el lloc al central nascut a Terrassa fa 33 anys. Han passat uns quants entrenadors i una pila de defenses, i Migue ha continuat acumulant partits (190) i minuts (ja són 16.578). Enguany ha completat els 14 partits i en la temporada en què n'ha jugat menys ha superat la trentena (33).
A banda de Migue i Becerra, només dos jugadors de la plantilla del Girona han superat els 1.000 minuts. Sobta que Felipe, pel desgast que tenen els homes d'atac, només se n'hagi perdut 13, cosa que fa que també porti penjat el cartell d'imprescindible. Juanlu Hens, que ha alternat a la dreta el lateral i el carril, és el quart jugador amb més minuts. La resta ja estan en una forquilla de participació més lògica (n'hi ha deu que han jugat entre el 35% i el 75% dels minuts).
Exclòs de les rotacions
Només amb Cristóbal Parralo el jugador egarenc va veure perillar la titularitat, però el tècnic va durar quatre dies a Montilivi. Tota la resta d'entrenadors han confiat en Migue, que reconeix que ha tastat ben poc la banqueta o la graderia. “Per sort, estic acostumat a jugar. Personalment és la situació perfecta”, diu el defensa, que va ser l'autor del gol contra el Ceuta que va donar al Girona l'ascens a segona A. Si alguna espina té clavada Migue és perdre's per una lesió el tram final de la temporada passada, incloent-hi els quatre partits de la fase d'ascens a primera divisió.
“El secret? Crec que és entrenar-se molt bé i recuperar-se molt bé. Tan important és una cosa com l'altra”, va apuntar el defensa. De fet, ahir va ser l'últim a retirar-se del terreny de joc de Vilablareix perquè va allargar més que ningú els estiraments finals. “La recuperació és fonamental per estar bé físicament. I estar bé físicament és imprescindible per poder jugar”, va afegir-hi Migue, que dóna molta importància al treball diari. “L'únic que no depèn de mi és fer les alineacions, però sí que depèn de mi estar al cent per cent perquè el mister em tingui en compte”, raona.
Moltes parelles de ball
En sis anys a segona A, Migue ha format l'eix de la defensa amb un munt de jugadors. Les parelles més estables han estat Serra, Tortolero i Chus Herrero. “Tots els jugadors tenen les seves característiques, però crec que m'he compenetrat bé amb cadascun d'ells.” Per citar-ne un dels que ja no són a la plantilla, Migue va destacar Serra, “per la seva intel·ligència i capacitat tàctica”. “Però de tots n'aprens alguna cosa”, hi va afegir. I dels seus actuals companys de demarcació, Migue en diu meravelles. “La posició està molt ben coberta”, afirma.
ELS NÚMEROS
Amb el Girona a 2a A, Migue ja ha jugat 190 partits i ha superat els 16.500 minutsLA LLIGA, PRIORITAT
“La copa no la guanyarem, i el que ens permetrà estar aquí l'any vinent és la lliga”SENSE ROTACIONS
“Estic acostumat a jugar molt. La recuperació és tan important com l'entrenament”2013/14: 14 partits (1.260 minuts) i tres targetes grogues
Tres parelles en 14 jornades
Migue ha estat intocable en la columna vertebral de la defensa, però pel seu costat ja hi han passat tres jugadors, sobretot Carles Mas, que ha disputat vuit partits sencers (en les nou primeres jornades) al costat del terrassenc. L'altre company a l'eix ha estat Richy (a Jaén, contra l'Sporting, a Alcorcón i contra l'Hèrcules). I amb la recuperació de Chus Herrero, ha estat l'aragonès qui ha jugat al costat de Migue els dos últims partits.
2009/10: 33 partits (2.853 minuts), dos gols, una expulsió i vuit targetes grogues
Amb Cañas i Tortolero
En el segon curs del Girona a segona A, Migue va viure la seva etapa més fosca amb Cristóbal Parralo d'entrenador, que el va deixar sense jugar en set dels nou primers partits (en els altres dos, va jugar de lateral). Amb l'arribada de Narcís Julià, el terrassenc va adquirir protagonisme d'entrada, ja com a central. Va fer parella la majoria de vegades amb Cañas o amb Tortolero, tot i que en un parell de partits també va jugar al costat de Galán. Amb qui no va coincidir a l'eix va ser amb Òscar Álvarez.
2012/13: 36 partits (3.101 minuts), un gol, una targeta vermella i set targetes grogues
Es perd el tram decisiu
Un curs més, Migue va jugar la majoria de partits, però una inoportuna lesió (amb recaiguda inclosa) li va fer perdre el tram decisiu de campionat i la fase d'ascens a primera divisió. Havia format una parella increïble amb Chus Herrero, fins que l'aragonès es va lesionar. Després va formar també un tàndem molt solvent amb Richy. En la segona volta, va fer tàndem amb Moisés Hurtado (a Gijón) i amb Txiki (a Las Palmas) en una fase en què les lesions van atacar la plantilla. Després va caure ell.
2010/11: 33 partits (2.918 minuts), una targeta vermella i vuit de grogues
Serra, amb qui millor s'ha entès
“M'he adaptat bé amb tots, però possiblement ha estat amb Albert Serra amb qui millor m'he entès. Tàcticament llegia molt bé els partits i allà on ell no arribava per col·locació hi arribava jo per velocitat, i a l'inrevés”, explica Migue sobre Serra. Aquell curs, el central de Terrassa també va superar la trentena de partits i va ser un fix a l'eix. Va fer parella també amb Dani Tortolero (en la segona volta, ja que el d'Esplugues va estar temps lesionat) i també amb l'exjugador del Celta Fran Noguerol.
2008/09: 35 partits (3.097 minuts) i cinc targetes
Més lateral que central
En el primer curs a segona A –el Girona va pujar a la divisió de plata precisament gràcies a un gol de Migue en el decisiu duel contra el Ceuta (1-0)–, el jugador terrassenc va tenir més protagonisme que en el curs anterior a segona B (27 partits, amb els quatre de les eliminatòries d'ascens incloses). Raül Agné, però, va utilitzar la majoria de vegades Migue al lateral esquerre (també va fer algun partit al dret) de la defensa. Tot i això, el jugador del Girona també va actuar per l'eix, on va tenir de parella Diego Rangel, Albert Serra i David Cañas.
2011/12: 39 partits (3.349 minuts), un gol i vuit targetes grogues
Inamovible, tot i les sotragades
El curs 2011/12 va ser per agafar la camisa de força, amb tres entrenadors diferents, dos canvis en la direcció tècnica i vuit fitxatges en el mercat d'hivern. Tot i això, Migue va ser un fix a l'eix, i qui va canviar constantment va ser la seva parella. Es va consolidar amb Richy, fins que el gallec es va lesionar al gener. Després va formar un bon tàndem amb Tortolero. No va acabar de funcionar amb Rigo i va tenir Jose i David Garcia de parella en un partit. No va coincidir a l'eix amb Yago ni Erencia.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024