Sols el poble salva el poble

Decibels

Recuperat de la galleda d'aigua freda que va suposar la derrota de fa quinze dies, el Blanc-i-Verd no va fallar, ahir. Encara més: el volum de decibels, des de l'inici, era eixordador. I en aquest escenari, el Bordils és gairebé imparable. Més encara si és capaç de jugar amb un somriure a la cara. El que produeix recuperar una pilota, fer una passada llarga o creuar la pista en acció individual, i marcar. Va ser aquesta la recepta dels primers 16 minuts. Perquè, menys el primer gol (1-1, Masmiquel dels 7 metres), tots van ser de contraatac o, si no, en transició fins al 9-8 de David Masó. Menció especial a Ignasi Moreno, titular ahir i un martell amb tres dels sis primers gols del Bordils (2-1, 3-2 i 6-5). També hi havia Nonó, després de les recuperacions de Masmiquel (2) i David Masó (4-2 i 5-4). I fins i tot Martí Vila, de costa a costa (8-7). Ara, la diferència va venir marcada des de la porteria. Jordi González va aturar tres penals a tres jugadors –el primer, de Garcia, va acabar en gol en el refús (5-5)– i, el quart, d'un altre jugador en la segona meitat, ja va anar al pal. I, l'avantatge, amb el 3-0 posterior a la primera acció de gol en estàtic –van marcar, també amb gols al contraatac de Combis (10-8) i Prat (11-8)–, abans que Xicu Reixach fes el segon en estàtic (12-10) i neutralitzés la reacció visitant amb dos gols abans del descans (17-14). I és que la màxima havia arribat als 5: 15-10, Màrquez en transició.

Amb pany i forrellat

Era qüestió de tancar el fortí. I ho va fer, el Bordils, amb un 5-0 després del descans. El Teucro va trigar 7:39 a superar Jordi i ho va fer en superioritat (22-15). També va ser espectacular el duel a les porteries, amb 4 minuts sense cap gol (!). Espectacular una aturada de Jordi González a Dorado, en el minut 53, quan el gallec l'encarava sol. El Blanc-i-Verd ja va entrar en ebullició amb el 30-24 de Nonó en el 27:42. I en l'últim minut, la comunió. La del poble amb el seu equip. El de poble.