R. MADRID2

OSASUNA2

Emparat en la bona ratxa de resultats del seu equip, Ancelotti havia fet el cor fort en l'avantsala del matx en un dels escenaris més terribles per al Madrid, El Sadar, i va assegurar que, amb un triomf a Pamplona i a Mestalla, els blancs serien líders al gener. Doncs va ser parlar i el seu equip va tenir la primera ensopegada des que va ser derrotat al Camp Nou, un empat contra l'Osasuna i gràcies, ja que l'equip navarrès va tenir contra les cordes el Madrid durant bona part del partit, i només l'actuació feroç de Diego López sota els pals va impedir que els blancs encaixessin la seva tercera derrota.

La veritat és que el Madrid va començar el partit al ritme dels seus anteriors, jugant fluidament, amb moltes aproximacions a l'àrea contrària i mostrant-se intractable en el domini de la pilota. S'esperava un altre passeig militar dels blancs, però l'Osasuna tenia guardades les seves cartes i, a còpia de vivesa i coratge, va tenir la victòria a tocar.

El primer avís dels locals va arribar en una jugada de Roberto Torres, però un minut després, en el 16, el cap d'Oriol Riera es va aixecar per superar l'estirada de Diego López. Eren les primeres aproximacions de l'Osasuna, però embravit pel seu inesperat avantatge, l'equip navarrès va anul·lar el Madrid, i Diego López va haver de treure una pilota impossible a xut d'Armenteros. No obstant això, en el minut 39, el català Oriol Riera va fer el segon en una acció d'oportunisme.

Abans del descans, Ramos, en una acció absurda marca de la casa, va veure la segona groga, però, coses del futbol, a continuació Isco va connectar una bona rematada per donar esperances al seu equip.

La segona part va ser gairebé un monòleg local, contra un Madrid que es va encomanar a Diego López per no ser golejat, però a 10 minuts del final, després de l'expulsió de Silva, Pepe va rematar una centrada d'Isco per empatar. Als blancs els va faltar l'impuls final que tants cops han rendibilitzat, i l'Osasuna es va dedicar a salvar un punt, encara que va merèixer més.