És una bona pregunta. Segurament vam rebre una lliçó d'humilitat. Vam començar molt forts, agafant diferències per sobre els deu punts en el primer quart. I després ens vam relaxar. I contra un equip perillós com el Sàsser, això no es pot fer. Ells van començar a anotar molt de tres, fins i tot tirs de vuit metres i amb la mà del defensor a la cara. Van agafar el tempo del partit i ja no vam poder tornar. És una derrota molt, molt i molt greu, i difícil de pair.

N'hi ha, però crec que tots els jugadors que hem arribat aquesta temporada, com jo, en Hackett o en Moss, hem vingut aquí per això. Volem ser els paios que donin al club el primer títol en 18 anys. És un tipus de pressió semblant a la de Barcelona. Però quan estàs en un equip capdavanter que aspira a guanyar tots els títols, jo no ho considero pressió, sinó un plaer. Encara que ara, després de perdre la copa, sigui complicat dir això.

Era la primera vegada que em passava una cosa així en la meva carrera. Entenc que puguin estar molestos per l'eliminació en la copa, però nosaltres els representem i estem tan abatuts com ells. Nosaltres volem guanyar pels aficionats, per Giorgio Armani, que ha invertit temps i diners en el club, i per nosaltres mateixos. Per tothom. I, a més, ara som un grup cohesionat; tots anem a l'una. En anys anteriors, el problema del Milà era que cadascú pensava només en ell i no en el grup.

Hi han influït els últims fitxatges. Hackett és un jugador boníssim i permet descarregar de pressió Curtis [Jerrells], i Lawal ajuda molt a la zona, sense egoismes. A més, ara ja ens coneixem més tots i hi ha una major química d'equip. A l'inici de curs, érem molts jugadors nous i ens havíem de conèixer, saber la manera de jugar de cadascú per trobar el tir per a Keith [Langford] o Gentile. Crec que, excepte la copa, ho hem fet, i ara estem treballant de valent per tornar al bon camí contra el Barça.

Jo vull ser a la pista tant com pugui, però tinc clar que haig de millorar per guanyar-me la confiança de Luca [Banchi, el tècnic]. Vaig començar la temporada lesionat i això va ser un handicap. Estic intentant treballar per mossegar més minuts.

Contra l'Efes, per exemple, vam perdre, però vaig jugar bé en el tram final. I jugar bé no es tracta necessàriament d'anotar, sinó de fer altres coses per ajudar l'equip a vèncer. En la meva posició, hi ha competència. Hi som jo, Melli i Kangur, i només pot jugar un. Però és la meva responsabilitat treballar bé en els entrenaments, millor que ells.

Segur, segur. Perquè el Milà no hagi estat en el play-off o en la final a quatre els últims anys no significa que ara no hi pugui arribar. Ja vaig dir, després de les victòries contra l'Olympiacòs i el Fenerbahçe que, per mi, no era cap sorpresa. Som un bon equip, tenim bons jugadors i tenim una gran motivació. Encara queden molts partits de Top 16, però si continuem en la línia actual som aspirants a la final a quatre. I ja sé que ara, després de la copa, potser no és el millor moment per dir-ho.

Sempre he dit que Barcelona és el millor lloc per jugar a bàsquet d'Europa: la situació, el temps que hi fa, la platja i l'organització del club, modèlica i competint sempre per tots els títols. Espero que l'afició em rebi bé, que valorin el que vaig aportar durant dues temporades meravelloses. Serà bonic tornar al Palau; veure-hi l'ambient, tot i que espero escapar-nos amb un triomf.

[Riu] I tant! Jo, en Marcelinho, en Joe [Ingles] i en Brad [Oleson] tenim un grup de whatsapp per comunicar-nos sovint. De fet, ens enviem uns 40 missatges cada dia. Ja vam parlar després de la derrota en la copa. Estaven tocats perquè va ser un cop molt dur. En Marcelinho i en Brad són els meus millors amics a Barcelona, però també tinc una gran relació amb la resta. L'Ante [Tomic], l'Abrines, en Marko [Todorovic], Juanqui [Navarro], Lorbek,... Tots són amics i serà realment difícil trobar-se en una pista com a rivals.

La temporada passada, després de guanyar la copa, tothom estava sa i érem potser els favorits per guanyar l'Eurolliga. Era un bon moment per reivindicar-me. Jo vaig jugar bé la copa i la vam guanyar. Però després es lesiona Pete [Mickeal], Navarro, Lorbek i jo també, del colze. Vam tenir molt d'infortuni i no vam poder guanyar res més. I en el Barça, si no es guanya, l'afició espera que hi hagi canvis en la plantilla.

A mi, lògicament, m'hauria agradat continuar, però potser havia d'haver jugat millor. Entenc la decisió perquè així funciona aquest negoci. Però, globalment, van ser dos anys molt bons, amb dos finals a quatre, una lliga, una copa i una supercopa. És clar que podíem haver guanyat més coses, però el Madrid és un rival molt dur.

Amb tranquil·litat. Tant els companys com el cos tècnic sabien el que podia aportar: defensa, rebots i capacitat per anotar els tirs oberts. Al principi, potser la gent no coneixia bé el meu joc i esperaven que anotés més. Però, en un equip amb Mickeal, Navarro, Lorbek o Marcelinho, la meva feina era una altra. Al final, ja sabien que era un lluitador, que feia la feina fosca.

No només el vaig veure diumenge, sinó més partits. I en l'últim mes han crescut molt. No han perdut encara en el Top 16 i han fet una gran copa, perdent d'un punt la final, que podien haver guanyat perfectament. En Xavi [Pascual] sempre prepara molt bé els partits, i serà dur per a nosaltres, ja que el Barça és el favorit d'aquest grup.

El Madrid té un equip immens, però el Barça ha demostrat capacitat per derrotar-lo. No només en una final a quatre, sinó també en la Lliga Endesa, en el play-off.

És molt i molt difícil, és cert. Tinc 31 anys i ara el meu somni ha canviat. És jugar la final a quatre de Milà [riu]. El meu joc ara és molt europeu. M'hi he adaptat tant, a la manera de fer d'aquí, que actualment ho puc fer millor en un equip com ara el Barça i el Milà que no pas en un de l'NBA.

No ho sé, la veritat. Encara espero guanyar molts més títols abans de retirar-me del bàsquet. A més, la política és molt complicada en el món en què vivim. No importa la decisió que prenguis. Hi haurà milions de persones que t'odiaran. Realment és una feina complicada per plantejar-se-la avui dia. Tampoc descarto continuar lligat al bàsquet i entrenar. Ja ho veurem.