Minuts després d'assaltar l'Etihad Stadium, la consigna del vestidor blaugrana era clara: satisfacció, però cautela. Prudència màxima. Res d'eufòries. El 0-2 de dimarts en la visita a Manchester és un resultat immillorable, però els homes de Tata Martino no volen ensurts ni vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat. Com a discurs, correcte. Com a filosofia i com a manera d'afrontar el partit de tornada contra el City el dia 12 de març, també. Però els números no enganyen i diguin el que diguin els futbolistes de Martino, el Barça té un peu i mig en els quarts de final de la Champions. O almenys això és el que diuen les estadístiques.

Aquesta és la novena vegada en la història que el conjunt blaugrana aconsegueix guanyar 0-2 a domicili en el partit d'anada d'una eliminatòria europea –ja sigui en la copa de Fires, la recopa, la UEFA, l'antic format de la copa d'Europa i l'actual Champions– i en els vuit precedents anteriors el FC Barcelona sempre ha fet valer aquest resultat per classificar-se per a l'eliminatòria següent.

L'últim precedent, a més, no cal anar a buscar-lo gaire anys enrere. Al cap de la majoria de barcelonistes encara hi ha ben viu el record del 0-2 que el Barça de Pep Guardiola va aconseguir al Santiago Bernabéu en les semifinals de la Champions del 2011. Dos gols de Leo Messi –el primer rematant amb la punta de la bota des de l'interior de l'àrea petita una mil·limètrica centrada d'Ibrahim Afellay, després que l'holandès deixés en evidència Marcelo a la banda, i el segon després de recolzar-se en Busquets i driblar gairebé des del mig del camp tots els rivals que li van sortir al pas per acabar creuant la pilota davant la mitja sortida de Casillas i abans que Sergio Ramos arribés al tall– van servir per tombar el Madrid de Mourinho en territori blanc, i en la tornada, el Barça va rematar la feina a casa (1-1).