“Ja sóc jugador del Juventus! Estic molt content de passar a formar part d'aquest grandíssim club. I estic ansiós per començar a entrenar-me.” Sis mesos després d'aquest tuit, Sergio Buenacasa (19 d'abril del 1996, Saragossa) assegura que fitxar per la vecchia signora l'estiu passat va ser una bona decisió. Del juvenil B del FC Barcelona a l'equip primavera de la Juve. Dels camps d'entrenament de la ciutat esportiva Joan Gamper a compartir de tant en tant sessió preparatòria amb Buffon, Pirlo, Arturo Vidal, Tévez, Llorente i companyia, a les ordres d'Antonio Conte, al Juventus Center, les instal·lacions on s'exercita l'actual líder de la Serie A, ubicades a la localitat de Vinovo, a uns 14 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Torí. “De moment estic molt content aquí. La Juve, com el Barça, és un dels millors clubs del món, i és una sort poder-ne formar part. Aquí tots els joves que venim de fora vivim en un hotel amb el qual el club té una mena d'acord. Els jugadors ocupem tota la primera planta, i a la segona hi viuen altres empleats del club. A qui li agradi la pasta, té una fàcil adaptació. Aquí el 80% de la dieta és pasta. Pasta per dinar, per sopar... [riu]. I l'idioma, cap problema. Ja el domino perfectament, i això permet relacionar-te molt millor amb la gent del vestidor. Per als que sabem parlar castellà i català, l'italià no suposa gaires maldecaps”, explica Buenacasa, completament adaptat ja a la vida de la bella Itàlia.

El jove davanter aragonès (17 anys) es va iniciar futbolísticament al San Gregorio Arrabal i, posteriorment, va fer el salt al Saragossa, en el qual va jugar durant la seva etapa com a aleví i infantil, abans d'aterrar a la Masia fa tres temporades. En el seu primer any al cadet B de Franc Artiga va fer 19 gols, i l'any següent en va marcar 16 amb el cadet A de Quique Álvarez. Gols i més gols. El seu rendiment en els seus dos primers anys va ser notable, però en el seu tercer any a can Barça, ja al juvenil B de García Pimienta, va baixar de prestacions i a final de temporada el club li va comunicar que no li renovava el contracte. El Juventus va ser un dels diversos clubs que va trucar a la porta de Buenacasa, i el futbolista, després de demanar consell a un parell d'excompanys blaugrana que havien fet ja el salt al futbol italià, va apostar pel club bianconero: “Després de sortir del Barça tenia clar que volia jugar a l'estranger. Anglaterra i Itàlia eren bones opcions i vaig parlar amb Keita [Baldé] i Mamadou [Tounkara] i em van dir que el futbol italià era una bona destinació tenint en compte les meves característiques físiques i el meu joc. Aquí es juga per al davanter centre, i això, entre moltes altres coses, em va fer decidir. Hi havia alguna oferta més, però el projecte de la Juve era el més sòlid i el més important.”

Buenacasa, que es defineix a si mateix com “un davanter centre clàssic”, és un jugador d'àrea, que va bé en el joc aeri (1m82) i a qui li agrada rebre en punta, com a referència a dalt, per combinar amb algun company que arribi des de la segona línia. Un perfil de futbolista inexistent ara mateix en la primera plantilla del FC Barcelona –“al Barça veia difícil progressar, perquè en els últims anys s'ha instaurat la figura del fals 9”, assegura– però un estil de jugador importantíssim a la Juve. I en aquest sentit, per ell, Llorente és el seu millor mirall: “Llorente protegeix la pilota, la baixa i juga d'esquena com ningú. És un referent i, a més, és una bellíssima persona. Hem anat a sopar algun dia amb altres joves que estem aquí [Pol Garcia, també exjugador del Barça, i Héctor Orín] i el seu tracte ha estat impressionant. Sempre que pugem a entrenar-nos amb el primer equip es preocupa per nosaltres.”

L'aragonès, que té especial predilecció per Zlatan Ibrahimovic, a qui considera el millor davanter del món, ha fet només tres gols en la lliga amb el seu actual equip i un gol en la Youth League Champions (competició en què l'equip juvenil de la Juve ha caigut amb més pena que glòria en la primera fase), però ja sap, en canvi, què és marcar amb el primer equip de la vecchia signora –en un amistós contra el Cuneo (3-0).

Del seu passat al club blaugrana, tot són bons records: “Van ser tres anys molt bonics. Vaig estar molt a gust a la Masia. El Barça sempre s'ha portat bé amb mi i hi vaig fer bones amistats, però vaig haver de marxar i m'ha quedat clavada l'espina d'haver pogut tenir més recorregut dins el club”, admet. “Al Barça es disfruta molt jugant, sigui en la categoria que sigui, perquè es fa un gran futbol. Al Barça es juga a futbol i a Itàlia es juga a una altra cosa. Aquí a Itàlia el futbol és molt més físic, i un dels pocs equips que intenta tocar la pilota una mica és el Juventus”, afegeix.