Victòria té plural?
El Girona, que només ha enllaçat dos triomfs en l'arrencada de lliga, aspira demà a pressionar un altre rival
“L'eufòria no pot ser gran perquè no hem fet res, però es treballa millor amb alegria”, diu Pablo Machín
El 6-0 de fa set setmanes contra el Lugo semblava curar molts mals. Però, lluny de marcar un punt d'inflexió, el Girona va encadenar després cinc derrotes, que igualaven la pitjor sèrie des de l'ascens a segona A. Ara que per fi ha pogut reviure les sensacions de treballar després d'una victòria, la fonamental contra l'Alcorcón (3-1), el conjunt gironí no es pot frenar si vol alimentar les esperances de permanència. La millor medecina seria encadenar demà al Rico Pérez la segona victòria, cosa que el Girona no ha estat capaç d'aconseguir des que va començar la lliga amb sis punts de sis, contra l'Alavés (1-0) i l'Eibar (0-3). “Són estadístiques. Nosaltres només tenim al cap que hem de sortir a competir amb majúscules”, va explicar Pablo Machín.
El triomf contra l'Alcorcón, el primer amb Machín a la banqueta, va donar tranquil·litat a l'equip. D'entrada, perquè va fer la sensació que salvava un match-ball. En aquest sentit, el tècnic es va esplaiar en l'anàlisi: “Quan vaig arribar, em va fer la sensació que l'entorn tenia assumit que era una empresa molt difícil, gairebé impossible. Em cridava l'atenció. Sempre he dit que venia il·lusionat, i ho vull transmetre no pas per vendre fum, sinó perquè ho crec.” I va seguir: “A poc a poc, la gent es va convencent; no només els jugadors. En futbol pot passar qualsevol cosa, i no serà la primera vegada que un equip en aquesta situació se salvi.” El convenciment, però, no està renyit amb la consciència que falta molt camí per recórrer: “L'equip no estava acostumat a guanyar, i les victòries se celebren com es mereixen. Però ja vaig dir que no havíem fet res. L'eufòria no pot ser gran. Toquem de peus a terra, i independentment de la posició que ocupem, hem de treballar amb professionalitat i seriositat”. El tècnic beneeix el bon ambient que detecta al vestidor: “Ser professionals i donar-ho tot no significa estar amb el cap cot. Es treballa molt més bé amb alegria.”
Retorn d'Adrià Carmona
El Girona marxa aquest matí cap a Alacant –té previst fer un entrenament a Castelló–, i Machín va facilitar ahir la convocatòria. L'única novetat és la baixa obligada de David Juncà, coberta per Adrià Carmona, que en els tres anteriors partits de l'exentrenador del Numància no s'havia ni assegut a la banqueta. “S'està entrenant molt bé, té espurna, desequilibri i potencial”, va dir el tècnic de Carmona. “Fa uns quants partits que no jugo i en tinc moltes ganes”, va explicar l'esquerrà. “Estic preparat per, quan arribi el moment, intentar aprofitar-lo.” Carmona, però, té molt assumit que no serà l'escollit per ocupar el carril esquerre –de fet, Machín es planteja tornar a la línia de quatre defenses– que deixen orfe Juncà i David Garcia: “No he jugat mai de lateral, i crec que no ho faré. Tot i que si el tècnic creu que ho puc fer, no tindré cap problema.” L'exblaugrana considera que l'afavoreixen més els esquemes amb mitjapuntes o extrems (4-2-3-1 o 4-3-3) que el 3-5-2.
A més de Felipe, David Garcia i David Juncà, també es queden a Girona Chando –recuperat de la lesió, ha quedat darrere d'Ortuño, Bordas i Tato al davant–, Moisés Hurtado, Agostinho Cá i Carles Mas.
UN SOL CANVI
L'equip marxa avui amb Adrià Carmona, que debuta en una convocatòria amb Machín, per JuncàLES REACCIONS
Juncà no té cap trencament muscular
David Juncà es va sotmetre ahir a una ressonància que va revelar l'absència de lesió al recte anterior de la cuixa esquerra, cosa que permetrà, sempre que les molèsties no vagin a més, que Pablo Machín ja pugui disposar del de Riumors en el pròxim partit del Girona a Montilivi contra el Mirandés (dissabte dia 12 a les 6 de la tarda). Juncà, que avui no jugarà a Alacant perquè ha de complir el partit de sanció, es va haver de retirar de l'entrenament de dimecres amb problemes a la cuixa, tot i que va frenar a temps i no té cap trencament. Juncà havia tingut participació tant amb Ricardo Rodríguez (12 partits) com amb Javi López (5), però des de l'arribada de Pablo Machín no s'havia perdut ni un minut al carril esquerre (3 partits sencers). Als seus 20 anys, ja en fa tres que el de
Riumors juga a segona A. El curs 2011/12 va disputar vuit partits (562 minuts) i la campanya 2012/13, nou (668 minuts). Aquest any ha esmicolat els registres, amb 20 partits i 1.450 minuts.
