Un jugador que s'evapora
De més a menys. Cesc Fàbregas acostuma a fer grans inicis de temporada, però a poc a poc el seu rendiment va baixant amb el pas dels mesos; avui ja fa 72 dies que no marca
“No serà fàcil confiar en algú que va deixar el club i sé que em demanaran el doble, però estic mentalitzat per donar el màxim, fins a l'última gota de suor pel Barça”, deia Cesc Fàbregas el 15 d'agost del 2011. Aquell dia, el de la seva presentació com a nou jugador blaugrana, el maresmenc no devia pensar que li costaria tant guanyar-se l'afició del Camp Nou. A punt d'acabar la seva tercera temporada a can Barça, diumenge va viure una mala experiència, quan els culers que eren a l'estadi el van rebre amb xiulets quan entrava al camp en el lloc de Xavi. Era el colofó a dues temporades i mitja de rum-rum en què Cesc no ha aconseguit la unanimitat en el barcelonisme, que l'ha assenyalat després de perdre la Champions League i la copa del Rei. És evident que el d'Arenys no és el responsable únic dels mals resultats blaugrana, però el Camp Nou no li vol perdonar que cada temporada baixi el seu rendiment en els partits importants i en els moments decisius de la temporada.
Les xifres i les sensacions deixen clar que aquesta està sent la millor temporada de Cesc com a blaugrana, però la realitat és que avui fa més de dos mesos que no aconsegueix un gol. Concretament, han passat 72 dies des que va marcar l'1-4 contra el Sevilla el passat 9 de febrer. Abans, però, n'havia marcat 12 més. A més de les dianes, el migcampista és el màxim assistent de l'equip de Tata Martino amb 21 assistències. Tot això, en els 3.562 minuts que ha disputat ja aquesta temporada. A falta de quatre partits per acabar la temporada, Cesc ja ha jugat més minuts que en les dues primeres. En el nombre de partits, també es veu clarament que Martino li ha donat més regularitat que Tito Vilanova i fins i tot Pep Guardiola, que tant va insistir perquè el llavors jugador de l'Arsenal tornés a la que considerava casa seva. En les dues últimes temporades com a blaugrana és quan Cesc ha jugat més com a titular. De fet, i sense haver acabat la temporada actual, aquest curs ha sortit en l'onze inicial en poc més d'un 82% dels partits que ha disputat, mentre que amb Vilanova va jugar més del 85% dels matxs com a titular. Tot i així, Cesc és un dels homes més substituïts de l'equip. Aquesta temporada només ha jugat els 90 minuts en 15 partits: 13 de la lliga i dos de la copa del Rei. El curs passat en va completar 19 –14 en la lliga, 3 en la Champions i només dos en la copa–, mentre que amb Guardiola a la banqueta va disputar els 90 minuts en 16 partits: 10 en la lliga, 3 en la Champions, dos en la copa i un en el mundial de clubs.
Sensacions, de baixada
A Cesc Fàbregas mai li ha faltat la confiança de cap dels seus entrenadors, però les sensacions que ha transmès no sempre han estat les millors. De fet, ja és un costum que el català ofereixi grans exhibicions en els primers partits del curs, però amb el transcurs de la competició la flama de Cesc es va apagant. Els seus guarismes així ho demostren. Si en aquesta temporada fa més de dos mesos que no celebra cap diana, en la temporada 2011/12, la del seu debut, l'última diana la va marcar a principis de febrer. El curs passat va ser una excepció en aquest aspecte, ja que va seguir veient porteria en el tram final, tot i que de manera esporàdica. Les bones sensacions que Cesc acostuma a desprendre en els primers compassos de les seves temporades són les que els barcelonistes troben tant a faltar quan l'equip es juga les garrofes en el tram final.
MÉS PARTICIPACIÓ
Ja ha jugat més minuts que en els dos anteriors cursos, però només ha acabat 15 matxsCom a ‘gunner', sensacions similars
Cesc va arribar al Barça com a capità de l'Arsenal, on l'afició gunner el considerava un autèntic ídol. Era l'estrella de l'equip d'Arsène Wenger –on disputava menys partits que ara amb el Barça– però ja havia viscut situacions semblants a les que viu amb el Barça: inici fulgurant i, a poc a poc, es va desinflant. En la seva millor temporada a Anglaterra, la 2009/10, en què va marcar 15 gols en la lliga i quatre en la Champions, el migcampista maresmenc es va lesionar contra el Barça al març i es va quedar sense la possibilitat de demostrar si seguiria marcant o no, però en les altres els guarismes diuen coses bastant semblants. La capacitat golejadora del maresmenc era, malgrat que sembli el contrari, menor a l'Arsenal que al Barça –culpa de les constants lesions–. Curiosament, o no, les dianes de Cesc també quedaven concentrades en el tram inicial de les competicions.
