No hi ha res com afrontar una fita amb tota la il·lusió del món i la pressió única de gaudir de l'experiència. Així és com el pròxim rival de l'Europa, el Socuéllamos, s'ha plantejat la penúltima eliminatòria en el camí a l'ascens a segona B. L'equip manxec tot just havia tornat l'estiu passat a tercera després d'un any a la regional preferent. Sense cap altra ambició que afermar el projecte a la categoria en què el bloc blau ha militat històricament, el Yugo –també se l'anomena així–, va dur a terme un inici de lliga per emmarcar i, amb només dues derrotes en les primeres 25 jornades, de seguida va veure que havia de tenir ambicions superiors a la permanència. Així, amb un bloc sòlid, va afermar-se entre els quatre primers, tot i que en el darrer tram de lliga va patir un petit sot, no va veure perillar el play-off.

L'estil de joc del conjunt manxec, que milita en un grup els equips del qual s'han estavellat en aquesta promoció, no dista gaire del de la majoria de blocs de la tercera divisió, amb el pragmatisme com a bandera. Els blaus basen tot el seu futbol en fer una bona tasca de contenció al darrere –han encaixat 26 gols en la lliga– i en el joc directe. De fet, és un equip que cedeix el control de la pilota al rival i sol sortir ràpid al contraatac. El seu tècnic, García Cosín, també treballa força bé l'estratègia. En l'aspecte ofensiu, a més, no depèn d'un sol home, ja que té quatre futbolistes amb bons registres realitzadors: Javi Bolo (16 gols), Santi Cabeza (12), Mensha (11) i Bienve (9). El Socuéllamos també és un equip equilibrat: ha sumat gairebé els mateixos punts a casa (43) que a fora (40). En la primera eliminatòria ja ho va demostrar: va vèncer els dos partits contra el Praviano (0-1 i 2-1).