A Serguei Galitski (Lazarev, Krasnodar, Rússia, 1967) no li agrada que li diguin que el FC Krasnodar és la seva joguina, però accepta que es tracta d'una via d'escapament, una manera d'evadir-se. “És la meva vida”, resumeix aquest fill d'armenis nascut i crescut a la regió de Krasnodar i que en dues dècades ha construït una de les fortunes més grans al món. Amb l'eslògan “Cada dia preus baixos”, Galitski va inaugurar l'any 1998 el primer supermercat de la cadena Magnits, convertida avui en la més gran de Rússia.

Amb una fortuna que s'eleva fins als 8,6 bilions d'euros segons l'últim informe de Forbes, Galitski assegura que la seva sensibilitat futbolística va més enllà del negoci o de la fama. “Quan inverteixes en cinema o en teatre ja saps el que passarà, està escrit, el futbol, en canvi, manté aquesta incertesa tan interessant”, assegura aquest peculiar empresari, que l'any 2007 va intentar adquirir sense èxit el club de la seva ciutat, el Kuban Krasnodar, i que poc després va sonar com a possible comprador del desaparegut FC Moscou. “Estimo la meva ciutat i n'estic orgullós. No veig per què hauria d'agafar els meus diners i anar-me'n a Moscou”, va desmentir més tard Galitski, que, reticent a deixar casa seva i davant la impossibilitat d'adquirir el Kuban, va decidir començar de zero, des del no res, i va fundar el FC Krasnodar l'any 2008. I el que podia semblar una excentricitat aleshores, un caprici de milionari, s'ha convertit en una realitat latent sis anys després, amb dos ascensos fugaços –cap llaurat sobre el terreny de joc– i una històrica classificació per a l'Europa League l'any passat.

El Krasnodar va començar a competir poc després de la seva fundació en la conferència sud de la tercera divisió russa i després de quedar tercer en la seva primera participació, els problemes econòmics de molts clubs de la segona divisió i la renúncia a l'ascens administratiu del Bataisk-2007 van provocar la primera promoció als despatxos del Krasnodar. La segona i definitiva, el pas cap a la Premier League arribaria la temporada 2011/12. Després de quedar cinquè a segona, Galitski va ser convidat a instal·lar el seu club entre els millors, ocupant el lloc de l'insolvent Saturn Ramenskoe.

Malgrat la progressió meteòrica del seu club, el tarannà de Serguei Galitski es desmarca del d'altres magnats que han irromput en el futbol rus darrerament, com Suleiman Kerimov i el seu frustrat intent d'instal·lar l'Anzhi i la ciutat de Makhatxkalà en el mapa futbolístic mundial. El FC Krasnodar no aspira a incorporar els millors futbolistes del planeta de la nit al dia, sinó a tenir una ascensió sostinguda. “El més important és tenir sempre un creixement”, assegura Galitski, que més enllà de garantir la sostenibilitat econòmica del projecte, n'és part activa. Es deixa veure en els entrenaments, no es perd un partit i fins i tot participa de la captació de futbolistes. Va ser ell qui, mirant un bon dia un partit de la lliga argentina, va veure l'uruguaià Mauricio Pereyra i va suggerir la seva incorporació.

Sense tradició futbolística ni arrelament en una ciutat que és aficionada al Kuban, el FC Krasnodar sí que disposa d'una estructura sòlida i instal·lacions de primera categoria. “La ciutat esportiva no té res a envejar, fins i tot és millor, que la dels clubs de Moscou”, assegura el mateix Pereyra. Situada a deu quilòmetres de la ciutat, camí de Sotxi, la ciutat esportiva de Txetuk pretén ser un centre de formació futbolística, però Galitski avisa: “Jugadors de primera divisió en són un de cada molts. A la nostra acadèmia es fan cada setmana classes d'història, de llengua... Així poden tenir una alternativa al futbol”, defensava en una entrevista amb el diari Sport Express un Serguei Galitski que es declara amant del futbol ofensiu. “L'entrenador que vingui al Krasnodar ha de saber que aquí es juga a l'atac, és la nostra identitat”, avisa. Dirigit per Oleg Kononov, l'equip va marcar una mitjana d'1,53 gols per partit la temporada passada en la lliga, va disputar per primera vegada en la història una final de copa –la va perdre en els penals contra el Rostov– i va aconseguir una plaça en l'Europa League.

Ara, només la Real Sociedad i el solitari gol de Xabi Prieto en el partit d'anada separen la iniciativa individual de Galitski d'una nova dimensió.