El camí continua
Mundial 2014. Espanya pretén reafirmar el seu nivell d'excel·lència (22 h) contra França, a qui ja va atonyinar durant la primera fase, i treure el cap a les semifinals
La singularitat del torneig –o el nyap de la configuració del quadre– farà que en el camí cap a la final Espanya hagi de tornar a passar per la pedra dos dels equips als quals ja va esclafar en la primera fase, a Granada. El primer escull avui a quarts (22 h) és França, vigent campió d'Europa, si bé l'absència de Tony Parker s'ha deixat notar en la competició, sobretot en atac.
El +24 de fa una setmana (88-64) no deixa cap dubte sobre el favoritisme espanyol. Ara bé, també faria bé de recordar que aquell dia els bleus van resistir la primera envestida (31-28, 16'). Però, gairebé sense saber-ho, ja estaven a la lona a meitat del tercer quart. És en aquest primer tram –endurint el joc amb el seu físic i evitant la verticalitat dels amfitrions– on vol reincidir França per tal d'allargar el partit tant com sigui possible i entrar en el darrer quart amb possibilitats, generant nervis o dubtes a l'equip d'Orenga, al qual fins ara li ha sobrat el darrer parcial (o més i tot) en tots els duels.
Espanya és on volia ser i amb un joc preciosista, intimidador i autoritari. Sota la batuta de Ricky i la jerarquia dels Gasol, l'equip anota amb fluïdesa, encaixa pocs punts i és fiable en el rebot i en la circulació de la pilota. Vaja, que li surt brodat. En especial, en el primer quart, quan el cinc inicial –exclusivament català (Ricky, Navarro, Rudy, Pau i Marc Gasol)– imposa un grau d'exigència a banda i banda del camp molt complicat d'assumir per als rivals. Només França va mig resistir (22-19), i després va acabar sucumbint. Més enllà dels arguments del joc, el Palacio de Madrid es vestirà de gala per animar els seus.
Marc Gasol, pare
El pivot va abandonar ahir la concentració i va viatjar a Barcelona, on va néixer la seva filla, Júlia. Avui, però, no faltarà a la cita, com tampoc no hi faltarà el seu germà Pau, que arrossega lleus molèsties musculars a la cama dreta i va fer treball específic. El seu paper i el d'Ibaka és determinant, com ja va quedar palès en la primera fase. Tots tres van anotar 42 punts per 18 de tots els interiors rivals. En aquest sentit, França no té facilitat per anotar (74,2, per 88,2 Espanya) i els cal un pas endavant de Diaw o Batum, poc habituats a ser líders anotadors amb els seus equips.
El Brasil i l'esperit competitiu serbi
L'últim cop que el Brasil va assolir les semifinals d'un mundial va ser el 1986, i la competició també es va disputar a Espanya. Des de llavors, la ‘verdeamarelha' –campiona mundial dos cops (1959 i 1963)– no ha tornat a estar entre els millors. Ara ho té tot per tornar-hi: un grup equilibrat, amb hores de vol al màxim nivell i especialment potents des del punt de vista físic i en el tir de llarga distància (37,9% en triples). Al davant, però, hi haurà un rival com Sèrbia (18 h), que, si bé ja el va derrotar en la primera fase (73-81), va demostrar en els vuitens que la competitivitat en partits de no-retorn és innata. Són perillosos, i més si, com ara, no parteixen com a favorits.