2a divisió B
Lleida Esportiu
Caràcter per alçar-se
Molo ja s'ha recuperat i va tornar a jugar, contra l'Hèrcules, 245 dies després
L'andalús, una icona a Lleida, ja havia sofert una lesió greu l'any 2008, fet que el va allunyar del debut a primera
Han passat 250 dies des que Manuel Jesús Casas García, Molo, es va lesionar de gravetat al Narcís Sala. Diumenge, però, l'andalús va tornar a somriure, quan va entrar en el minut 87 sobre la gespa del Rico Pérez, substituint Pau Bosch. Molo és un dels jugadors més estimats del Lleida i un dels pesos pesants del vestidor blau. El futbolista va arribar al club l'estiu de 2012 procedent del Guijuelo i, en aquest temps, sense cap vinculació prèvia amb la Terra Ferma, s'ha guanyat el respecte de companys i afició gràcies al seu caràcter i compromís. És un futbolista lluitador, solidari, generós en l'esforç i que des del primer dia va captivar la parròquia lleidatana –té fins i tot una penya dedicada–. Una manera de ser forjada pels diferents obstacles que ha hagut de superar en la seva carrera.
Molo no ha tingut gens fàcil fer de la seva passió un mode de vida. En un entrenament el novembre del 2008, quan estava a punt de debutar a primera amb l'Osasuna, es va trencar el lligament encreuat anterior, el menisc extern i el menisc intern. Un calvari que va durar dos anys, en els quals es va sotmetre a diverses operacions. Va meditar retirar-se. “Em va fer més mal pel moment en què em va passar, que no pas la lesió en si. No em podia creure que, després de marxar de casa amb vint anys per fer-me un lloc en el futbol professional, una relliscada posés fi a tota la feina que havia fet.” Divuit mesos després, però, tornava a jugar un partit de futbol.
Una icona a la Terra Ferma
Des de la seva arribada a Lleida, Molo es va convertir en indiscutible en l'esquema de l'extècnic blau, Toni Seligrat. Després d'una gran primera temporada, en la qual els blaus van caure en la segona fase del play-off d'ascens, en què l'andalús es va erigir en l'ídol de l'afició, el 16 de març passat, en el partit de lliga contra el Sant Andreu, Molo es va trencar el lligament encreuat per segona vegada en la seva vida. Un nou obstacle, una nova prova. 245 dies de lluita que van tenir la seva recompensa el cap de setmana passat a Alacant. El Lleida va perdre, però Molo ho havia tornat a aconseguir: “En aquests vuit mesos he plorat i he patit, però l'estima dels aficionats m'ha ajudat molt, a Lleida he trobat la felicitat plena.”
Molo està ara centrat a ajudar l'equip a aconseguir el tan esperat ascens a la Lliga de Futbol Professional. “El meu objectiu és sumar dins del terreny de joc, però si no és així aportaré altres coses al grup. Els partits no els guanyen solament els onze que estan al camp i tots els jugadors que han arribat pensen més en el col·lectiu que en ells mateixos”, diu l'andalús, que creu que “la plantilla d'ara és la més compensada dels darrers anys”.