Les mateixes armes

El Mallorca va intentar contrarestar el sistema del Girona amb els mateixos arguments: tres centrals i dos carrilers. Karpin hi va afegir més centímetres i més potència física, cosa que va permetre als balears tenir el control del partit en uns primers minuts en què els locals, molt desdibuixats, no acabaven de trobar-se a gust al terreny de joc.

Va ser un inici ple d'imprecisions dels de Machín, que no lligaven tres passades seguides i no trobaven la manera de connectar amb Mata i Felipe, l'escollit per ocupar la demarcació de Sandaza. El Girona va intentar assortir els dos puntes amb canvis de joc i pilotes llargues que de vegades es confonien amb ovnis i melons. Mata encara en va caçar alguna, poques. Felipe només va aparèixer quan se'l va buscar amb pilotes rases o combinacions en curt. De fet, l'única vegada que els dos davanters es van associar va ser en una doble paret que va deixar el madrileny sol davant Cabrero, que va evitar l'1-0 (28'). Tota la resta d'atacs del Girona van ser míssils que la rocosa defensa balear no va tenir cap problema per desactivar. Per aquesta via, només Coris va estar a punt de marcar en l'última acció abans del descans –l'assistència va ser de Richy des de casa seva–, però Cabrero va estar expeditiu (45').

El Girona també va fer un bon exercici defensiu en la primera meitat. Tothom va haver de pencar molt per evitar que Marco Asensio o Arana fessin de les seves a tres quartes parts de camp, però se'n van sortir. Becerra també va haver de sortir un parell de vegades al rescat per evitar el 0-1 (16' i 18'), que hauria complicat molt les coses als de Machín.

El mateix guió

La sortida del Girona va ser prometedora, amb un parell d'aproximacions en els dos primers minuts. De seguida, però, va perdre voltatge, frescor i atreviment. I es va haver de tornar a arremangar per sortir airós de la batalla que es va focalitzar lluny de les àrees. El partit va anar a batzegades i el Mallorca també va tenir els seus moments. Els principals recursos dels de Karpin van ser els que ja se sabien: el contraatac i l'estratègia, ahir molt ben defensada pels de Machín tot i tenir inferioritat de centímetres. A l'altra àrea, també els visitants van evitar que el Girona generés perill en faltes i córners, la majoria executats per Granell. On no arribava el Mallorca ho feia l'àrbitre, que es va treure del barret fins a tres faltes en atac. El tinerfeny Trujillo Suárez es va inhibir en una agafada de la samarreta de Cendrós a Mata a dins l'àrea (73') que va indignar molt els locals.

Els canvis i els no-canvis

El primer canvi del Girona estava cantat. Les cames de Coris tenen una hora de bateria i van dir prou en el minut 62. Machín va fer sortir Aday, sense alterar el dibuix. Tampoc va variar l'esquema Karpin, però amb l'entrada de Pereira per Arana, com a mínim va insuflar més activitat a l'atac dels balears. De fet, la defensa local va haver d'estar molt pendent de Pereira per evitar que decantés la balança.

El pas dels minuts va accentuar el cansament. Del Girona i del Mallorca. Felipe tenia Kasim amb una targeta, però li va faltar benzina per desbordar-lo o per buscar-li la segona groga. Mata també feia estona que esbufegava. Eloi també anava cap avall. I el partit estava cada cop més trencat i més perillós. Per als uns i per als altres. Qualsevol desajustament es podia pagar molt car.

Montilivi va reclamar la presència de Jandro, convençut que era el moment perquè l'asturià trenqués el rival amb les passades entre línies marca de la casa. Probablement també per a Alfonso o Bordas, perquè també calia injectar frescor a dalt. Però Machín, com qui no vol la cosa, va renunciar als dos canvis que li quedaven i no va moure fitxa. Jandro (amonestat per protestar) i Alfonso –també Íñiguez– es van passar la segona part escalfant-se, però no van jugar. Tota una sorpresa, perquè el Girona no va fer ni pessigolles a dalt en els últims minuts.