Victòria Sauleda progressa adequadament cap a Praga
Atletisme. La migfondista, de 22 anys, és un dels valors a l'alça de l'atletisme català i s'ha estrenat en la categoria absoluta amb la mínima de 800 m (2:03.40) per a l'europeu ‘indoor'
Gambada a gambada, centèsima a centèsima, Victòria Sauleda i Ferrer (Barcelona, 1992) ha anat cremant etapes i rebaixant registres sense aturador. La migfondista barcelonina (800 m) i Adel Mechaal (1.500 i 3.000 m) són els únics atletes catalans que han acreditat la marca mínima per assistir a l'europeu de Praga en pista coberta quan resta poc més d'una setmana per al campionat estatal d'Antequera. Sauleda va clavar dissabte a València el registre (2:03.40) que se li demanava per poder competir a l'europeu, com si es tractés d'una pràctica de precisió del quart curs de Medicina que estudia.
Talent i sacrifici
Amb el pas de les temporades, Sauleda ha sabut combinar un talent innat –ja va ser internacional en la Gimnasiada de Doha el 2009– a còpia de sacrifici, perseverança i disciplina. “Quan era petita veia fotos de la meva mare competint [Isabel Ferrer] i li deia que jo també volia fer atletisme, però no m'ho deixava fer perquè deia que era massa sacrificat”, recorda la recent plusmarquista catalana de 800 m en pista coberta. I és que tota la família materna de Victòria havia practicat l'atletisme en les files del CA Laietània. De fet, l'Isidre Ferrer, l'avi, encara participa en curses populars als seus 79 anys. Si en l'ambient familiar no s'hi respirés prou afició per l'atletisme, la seva parella, Alex Rodríguez Pritchard és també un dels principals especialistes catalans dels 800 m.
Els desitjos de la petita Victòria, que inicialment practicava tennis, no es van acomplir fins als 14 anys. El seu professor d'Educació Física, Sergi Porcel, va saber apreciar les seves qualitats per córrer i la va iniciar en l'atletisme en les files de l'ISS l'Hospitalet. Al cap d'un parell de temporades va fitxar pel club dels seus predecessors, el Laietània, i de la mà d'Andreu Novakosky va guanyar els seus primers títols estatals de 800 m, en categoria júnior i promesa, i va disputar les primeres competicions internacionals. Els seus registres en les dues voltes a la pista no paraven d'anar millorant. El 2013 va tornar a l'ISS l'Hospitalet, a les ordres d'Armand Álvarez, va competir en l'europeu sub-23 de Tampere i el curs passat, l'últim com a promesa, ja va encapçalar el rànquing estatal de l'any (2:02.53).
La seva estrena en categoria absoluta no podia ser més esperançador. Sauleda ha lligat el salt de categoria amb el canvi d'entrenador, David López Capapé, i de club, el New Balance. Tots aquests canvis han donat un nou impuls a la carrera de la migfondista barcelonina. “Li vaig dir al meu entrenador que volia anar a l'europeu de Praga.” Dit i fet. Sauleda ja ha fet la mínima de participació i només ha de segellar el seu bon estat de forma en l'estatal d'Antequera per complir el primer dels seus objectius. En vindran d'altres, però la plusmarquista catalana tampoc vol córrer més del compte. Admet que la mínima per al mundial de l'aire lliure, a Pequín (2:01.00), és molt cara i, de moment, es conformaria amb millorar el seu registre personal.
Companys de luxe
Per aconseguir el seu propòsit, Sauleda ha disposat en els últims mesos d'uns col·laboradors d'autèntic luxe. “Primer Miguel Quesada i, últimament, Reyes Estévez m'han acompanyat a l'hora de fer sèries llargues. El meu entrenador està encantat [resideix a Madrid]. Els rodatges els acostumo a fer per la carretera de les Aigües i la pista al pavelló de Sabadell o a l'aire lliure, a Cornellà”, explica Sauleda, que avalada pels últims entrenaments ja era conscient que tenia la mínima europea a l'abast.