A copes es conviden
El Poble Nou, que s'ha guanyat l'etiqueta d'equip revelació de la primera part del campionat, disputarà la tercera eliminatòria de la competició del tot o res demà contra el Mataró Quadis (18.45h)
El club ha passat de la sisena categoria a la divisió d'honor en pocs anys amb una filosofia pròpia que ha repercutit positivament a la piscina
El Mateu Díaz ha hagut de redreçar la carrera professional per culpa de waterpolo. El cas del capità del CN Poble Nou Enginyers il·lustra perfectament la trajectòria i els canvis que ha experimentat el conjunt barceloní els últims anys, en que ha passat de competir a l'última categoria a embutxacar-se el bitllet per a la copa que es disputa a partir de demà i fins diumenge al CN Barcelona.
Díaz, format al CN Barcelona, va recalar al club de Can Felipa fa nou anys. Aleshores el waterpolo havia deixat de ser una pràctica d'alt rendiment i una prioritat absoluta per convertir-se en una activitat de caire més social. L'excusa perfecte per compaginar esport i diversió. “Era un projecte de waterpolo social entre amics. Estàvem a la sisena categoria de sis que hi havia llavors”, explica el capità.
La manera de fer del CN Poble Nou va provocar que waterpolistes retirats es tornessin a penjar el casquet de bany com per exemple l'actual entrenador Jordi Hidalgo. “Em vaig tornar a enganxar per la filosofia. Passar'ho bé i fer unes birres abans i després de l'entrenament.”, admet. Poc a poc, el bon rollo es va traduir en ascensos. “Havíem anat portant amics relacionats amb el waterpolo que van fer pujar el nivell de l'equip. Però fins fa un parell d'anys no ens vam plantejar les coses més seriosament”, afegeix Díaz.
El 12 d'abril passat, el conjunt barceloní va confirmar l'ascens a la màxima categoria del waterpolo estatal després de 13 anys. Hidalgo ja havia rellevat Rai Monclús a la banqueta, que per motius professionals no podia dedicar tot el temps que el càrrec li exigia. Precisament, l'augment d'hores d'entrenament ha estat el principal canvi que ha hagut d'assumir la plantilla per competir amb garanties. “No ens quedava més remei que fer dobles sessions. Sí o sí. Fem nou sessions cada setmana”, comenta l'entrenador, que compta amb el Dani Garcia com a ajudant. Una altra de les diferències, agrega, és que “abans potser no pensava en el partit fins dijous i ara tot és més professional i molts cops dilluns ja estic mirant vídeos”.
“El canvi no ha estat de cop, sinó que a mesura que hem anat pujant de categoria ha augmentat la intensitat”, puntualitza el capità, que compagina els entrenaments, amb la de tècnic d'un dels equips de les categories inferiors i un màster a distància. La dinàmica dels companys és la mateixa. La majoria entrena i treballa al club. Un dels signes d'identitat que no han perdut és el cinquè quart –l'adaptació del tercer temps del rugbi en que els dos equips comparteixen cervesa. Encara que la falta d'un local propi no els ajuda a mantenir-lo. Tampoc tenen piscina pròpia. Fins ara havien jugat a la de Can Felipa, però no compleix els requisits reglamentaris [30 metres]. Els partits de local els juguen a la Sant Jordi, encara que preferirien un feu propi que ajudés a fomentar el waterpolo, tot i que l'exili no és un escull perquè la base els recolzi i s'hi emmiralli.
La lliga no va començar massa bé pel CN Poble Nou. El calendari no era el més propici per un nouvingut a la categoria: Mataró, Atlètic Barceloneta, Mediterrani, Barcelona. Però ningú es va inquietar i a la cinquena jornada van arribar els primers tres punts gràcies a la contundent victòria contra el Concepción (13-3). A partir d'aquí, l'equip es va enlairar a la taula i actualment ocupa la setena posició per davant del Sant Andreu, vigent campió de la supercopa, el Mataró i el Catalunya. “Hem anat creixent a mesura que ha avançat la temporada. La permanència era el nostre objectiu inicial i després, sobre la marxa, els hem anat canviat per d'altres més ambiciosos: evitar la promoció, classificar-nos per a la copa i ara acabar al més amunt possible”, explica Hidalgo, que reconeix que s'ho està passant molt bé, però que com a jugador gaudia més perquè no patia tant. “Si al principi els resultats no sortien era perquè no ens coneixíem, però la qualitat hi era”.
Els barcelonins afronten l'eliminatòria de quarts de final contra el Mataró demà amb confiança i sense pressió. “És un premi i ens fa il·lusió. La nostra intenció serà competir fins al final. A la primera jornada ens van passar per sobre [6-13], després vam empatar a la seva piscina [9-9] i ara ens tocaria guanyar, esperem. Però la veritat és que serà molt complicat perquè és un equip que porta anys a la categoria, té experiència i s'ha reforçat bé”.