Congelats, però res a dir
El Girona no va saber administrar en el tram final un 2-0 que era un autèntic regal i va acabar llençant dos punts a les escombraries
L'Albacete, que va posar el futbol i les ocasions, va trobar l'empat quan tot semblava perdut, tot i que per als visitants va ser un premi menor
Es miri del dret o del revés, s'estigui al dia de cobrament o amb cinc nòmines pendents, es vagi líder o cuer, un 2-0 en el minut 71 hauria de ser més que suficient per estacar la victòria, sobretot en un escenari en què hi havia un equip que feia poc i li sortia tot (el Girona) i un altre que feia molt i no li sortia ben res (l'Albacete). Però els de Machín, que ja no són els que eren, no en van fer prou amb aquest avantatge i van llençar dos punts a les escombraries. Tenien el rival madur i per cruspir-se'l al contraatac, però els gironins van jugar malament les seves cartes, van dilapidar el 2-0 en set minuts. Fins i tot van veure perillar el 2-2. Va ser un cop dur només si es valora la cronologia del minut i el resultat. Si s'analitza el partit, el punt va ser un regal per al Girona, superat futbolísticament i també tàcticament per l'Albacete, que va marxar de Montilivi amb un punt que, en realitat, és un premi força menor.
Des del minut 1
El Girona estava avisat del gran moment de l'Albacete, cosa que es va fer palesa des que la pilota va començar a rodar. Els manxecs, sense cap mena de por i amb molt de futbol, van minimitzar els de Machín, que van haver de tenir un gran desgast físic perquè no van parar de córrer, gairebé tota l'estona darrere la pilota. Els visitants no van trobar el premi del gol perquè l'escaire va jugar a favor del Girona en una rematada de Portu (5') i perquè Becerra va treure dues mans d'aquelles que només ell pot treure (21' i 30'). L'Albacete no va rifar ni una sola pilota –el Girona no pot dir el mateix–, va elaborar un bon futbol i va fer molt de mal pel costat dret, en què Antoñito, Portu i Keko es van associar sovint i van crear molts problemes a Coris i Lejeune.
A l'altra àrea, Dorronsoro era com un espectador més. El Girona no el va arribar a posar a prova perquè els visitants en feien prou amb una bona col·locació defensiva per desactivar els melons que anaven destinats cap a Sandaza i Christian Alfonso. La sensació de control de l'Albacete era tal que fins i tot va provocar un curtcircuit en Granell, que es va jugar la vermella després de tornar-se de mala manera amb Rubén Cruz, que li havia fet una falta. A pesar de tot plegat, el Girona va arribar al descans amb el resultat a favor perquè Lejeune va fer l'1-0. Va ser un gol inesperat, ja que ningú preveia la possibilitat que el Girona pogués marcar. I també estrany, perquè encara no se sap ben bé què hi feia, Lejeune, a dins l'àrea visitant en una acció d'atac organitzat del Girona. Però el francès va saber estar fora de lloc en el moment oportú i va clavar l'1-0 en una acció en què van intervenir Sandaza i Alfonso.
Del 2-0 al desgavell
Machín no va fer cap canvi en el descans, però sí un moviment per evitar que les bandes (sobretot l'esquerra de la defensa del Girona) fossin un colador. Machín va permutar Coris i Aday, i va despenjar una mica Christian Alfonso. Del 5-3-2 al 5-4-1. Un petit pas enrere que no va evitar que l'Albacete continués manant i insistint, amb un Keko que va fer més ahir en 90 minuts que en mitja volta quan va jugar a Montilivi cinc temporades –és cert que amb només 19 anyets i amb molt per fer.
El Girona va teixir dues línies molt denses a darrere esperant que el rival es precipités per enxampar-lo al contraatac. Va sortir Felipe, però per jugar més a prop de la seva àrea que de la rival. També Mata, que lluita molt, però se li apaguen els ploms a prop de l'àrea. El 2-0 va arribar en un xut de Richy des de casa seva, després que Granell amenacés de penjar una falta i cedís la pilota en curt al central.
El 2-0 era irreal, però qui més qui menys ja ho donava per fet. Sobretot el Girona, perquè l'Albacete no ho va deixar d'intentar. El 2-1 va néixer en una llei de l'avantatge a favor del Girona (una falta sobre Felipe) que va acabar amb el gol de l'Albacete. Això sí, la definició de Keko va ser impecable. I el 2-2 va ser un córner defensat pèssimament pel Girona –un més– i rematat a plaer per Pulido.
L'empat va fondre els ploms del Girona i també els de Machín. Ho tenia tot a punt per fer sortir Juanlu (hauria jugat si el córner no hagués acabat en gol), però el 2-2 requeria Jandro. De seguida. L'asturià va acabar jugant, però no va sortir a la gespa fins al minut 88, sense temps material per fer aflorar la seva màgia. Mentrestant, el Girona aguantava el xàfec com podia, perquè l'Albacete va continuar insistint-hi (tot i jugar amb Pulido lesionat) i posant pilotes a l'àrea mentre els 4.000 espectadors –una altra dada per fer-se mirar– patien perquè el 2-0 no acabés sent un 2-3.
ALBACETE: Dorronsoro; Antoñito, Pulido, Núñez, Paredes; Diego Benito, Edu Ramos (Samu 57'); Keko, Portu, Jorge Díaz (Cidoncha 69'); i Rubén Cruz (Chumbi 78').
GIRONA: Becerra; Cifuentes, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris (Felipe 63'); Pere Pons, Granell, Aday; Christian Alfonso (Jandro 88') i Sandaza (Mata 67').