La simfonia perfecta
NBA. Primer títol en 40 anys per als Warriors, que sentencien la final amb el seu joc dinàmic i amb preeminència dels petits. LeBron torna a multiplicar-se, però acaba fos, com tot l'equip
Exhaust, inconsolable i totalment abatut. La imatge de LeBron assegut al vestidor dels Cavs amb una tovallola al cap resumeix tot el que ha estat la final. Una lluita a priori desigual entre un individu i un equip. I si, tot i els imponderables, a Cleveland han vist possible el títol –es van arribar a situar amb 2-1 a favor–, va ser pel seu fill pròdig. King James va tornar a Ohio per dur-hi la glòria i ha exhibit un nivell sobrenatural en la final, duent el seu joc a uns límits impensables. Però, i fins que no es demostri el contrari, un home sol no pot tombar un col·lectiu. I menys si té la densitat de talent i recursos dels Warriors, campions per últim cop el 1975, quan cap dels protagonistes havia ni tan sols nascut.
‘Small ball'
L'origen del títol californià s'ha de buscar a l'equador de la sèrie, en el quart duel. Veient com LeBron estava dominant, Kerr i el seu cos tècnic van apostar pel joc de petits i van donar entrada a l'equip titular a Iguodala, en el lloc de Bogut, un center pur. L'australià, de fet, tan sols ha participat tres minuts en els tres darrers partits de la final. I la inèrcia va girar-se com un mitjó, per bé que a mesura que avançava la sèrie la fatiga també pesava en uns Cavs amb poca rotació i escassa productivitat arribada de la banqueta.
L'arrencada del sisè, el primer sense xarxa per als locals, va ser el contrari del que segur que haurien parlat. L'equip era un manyoc de nervis (nou pilotes perdudes al primer quart) i Iguodala continuava amb la seva impol·luta tasca sobre LeBron, a qui es notava incòmode. Al revés passava als Warriors, amb Curry iniciant les jugades i generant els desequilibris. Al final del primer parcial, 15-28 amb 11 assistències visitants per 12 cistelles. L'esforç i el coratge permetia als de Cleveland arribar vius a mitja part (-2), sobretot gràcies al rebot d'atac. A més, Iguodala i Thompson, discret, tenien tres faltes a l'equador.
Però quan es funciona a batzegades i les cames ja comencen a pesar costa més aixecar-se de qualsevol error. Així, castigant les pilotes perdudes, els Warriors van fer sang al contraatac i, amb la feina de Green –el primer triple doble en un play-off que no fa LeBron des del 2010–, van obrir un forat que s'intuïa difícil de recuperar (58-73, 35'). En aquest punt, ja eren 24 punts concedits de 16 pèrdues. Únicament la fam competitiva de LeBron va mantenir els seus en el partit. Però als Cavs els faltava clarividència mental –14 assistències, la meitat que el rival– i a l'hora de defensar la frescor del rival els desballestava. Entre això i l'encert del triple, van enviar a la lona la il·lusió de l'estat d'Ohio. Quatre triples (dos de Curry, un d'Iguodala i un de Thompson) van situar un 75-89 (41'). Per bé que J.R. Smith va donar (per fi) senyals de vida i va situar un -4 per als Cavs a 33 segons, ja era tard. El títol volava a Oakland, 40 anys després.
De LeBron a Iguodala, l'MVP
Ningú pot retreure res a LeBron, que ha deixat fins a l'última gota de suor a la pista. Ha acabat amb 35,8 punts, 13,3 rebots i 8,8 assistències, i ha estat el primer a liderar els tres apartats en una final. Això sí, ho ha fet acreditant percentatges fluixos (39,8%), sobretot per la feina en defensa d'Iguodala. L'aler s'ha multiplicat en la final –16,3 punts i 5,8 rebots i un sensacional +62 en tota la sèrie amb ell en pista, pels 7,8 i 3,3 de fase regular– i ha estat triat MVP per set vots a quatre sobre James. Curry no en va rebre cap.