Era un dia per arriscar, però ningú no ho va fer. Una mediocritat com Florian Alt va fer la volta ràpida en 2:14 amb rodes de sec, cinc segons més ràpida que la millor volta amb goma de mullat. En sec, Alt és tres segons més lent que els favorits. Per tant, qualsevol dels capdavanters que hagués muntat goma de sec quan es va veure clar que no plouria més hauria fet un munt de voltes vuit, nou o deu segons més ràpid i hauria pogut aspirar a recuperar els tres minuts perduts en el canvi. Però ningú dels de davant no va gosar i la victòria va ser per al de sempre, Johann Zarco.

Al matí havia plogut i a la graella de Moto 2 (ahir la primera cursa) queien gotes. Eren les últimes, però tothom va ser conservador. Tito, Rins i Àlex Márquez van fer somiar amb un triplet. Fins que va arribar Zarco. “M'ha passat com una bèstia i m'ha descol·locat. Jo anava amb un ritme que creia que no es podia millorar gaire”, admetia Rins.

Era la setena volta, i una més tard Zarco ja tenia dos segons de finestra. No el van veure més, tot i que en el tram final, Àlex Rins li va retallar tres segons en dues voltes. En quedaven tres i l'avantatge era de 4.5 segons. Però era un miratge, Zarco estava cuidant la goma.

No hi ha haver més caigudes a davant que la de Simone Corsi. I va ser un petit miracle perquè la inestabilitat de les motos amb suspensions i rodes d'aigua però gairebé sense goma, sobre l'asfalt ben sec, era palmària. Rabat va fer de tap a Rins, que tampoc tenia la goma òptima. A dues voltes del final Rabat va fallar en la xicana i Àlex Márquez li va prendre el podi, però el campió el va recuperar de seguida.

Ricky Cardús va ser la gran sorpresa del dia i va demostrar que, quan les mans manen per sobre de la mecànica, ell brilla. Va ser desè però va arribar a rodar vuitè barallant-se amb Lowes i avançant West, Cortese i Luthi, pilots que ni ensuma en asfalt sec.