ESPANYOL: Pau, Raíllo, Arbilla, Fuentes, Cañas, Víctor Sánchez, Hernán Pérez (Paco Montañés, 64'), Marco Asensio, Víctor Álvarez (Burgui, 64') i Felipe Caicedo (Mamadou, 77').

RAYO: Toño, Tito, Llorente, Zé Castro, Rat, Baena, Jozabed, Trashorras, Lass (Bebé, 53'), Ebert (Embarba, 56') i Javi Guerra (Manucho, 82').

L'Espanyol va encaixar una golejada d'aquelles que faran disparar, de nou, el pessimisme de la seva adolorida afició. Una parròquia que ha passat en qüestió de setmanes de l'alegria de guanyar el Betis a caure golejat uns dies després contra el Rayo. Els blanc-i-blaus s'han acostumat a conviure amb aquesta diabòlica tendència. Per uns seran pecats de joventut i per altres falta d'automatismes. L'Espanyol va mostrar dues cares. Un posat fiable i ferm fins al gol de penal de Trashorras que es va desfer amb l'expulsió de Víctor Sánchez. Massa fatalitats per a un equip que amb el mínim vent en contra no sap refer-se de les decepcions puntuals que sovintegen en un partit. Vallecas va ser un camp de mines. Començant pels àrbitres i després pels errors propis. Malgrat la derrota, l'Espanyol mostra més automatismes per recórrer a l'optimisme.

El Rayo es va mostrar molt dinàmic en atac amb un domini absolut de la pilota. Res de nou en el guió dels madrilenys. La primera ocasió no va trigar a arribar, però una ràpida intervenció d'Álvaro va resultar providencial. El càntabre va prendre la pilota a Javi Guerra a punt de fer gol. El futbol basava el seu joc en l'anticipació en espera d'una ocasió propícia per mossegar el Rayo. Víctor Álvarez la va tenir després d'una magnífica assistència des de la dreta d'Hernán Pérez. La rematada de cap va trobar una mà elèctrica de Toño, que va desviar la pilota al travesser. El partit era un correfoc i Javi Guerra ho va intentar d'esperó sense complicacions per a Pau. La defensa blanc-i-blava començava a patir amb les escomeses de l'equip local. Ebert enviava una rematada al pal. Asensio intentava equilibrar les forces en una jugada de contraatac que era tallada per Ze Castro amb targeta groga. Els catalans no acabaven de trobar el camí cap a la porteria de Toño. La garrotada no va trigar a arribar. El col·legiat va xiular un penal molt dubtós de Roco sobre Javi Guerra. Trashorras no va fallar des dels onze metres i l'Espanyol va rebre el segon penal en contra del curs i passava a la història com el conjunt de la lliga amb més penals en contra: 350.

L'Espanyol no trobava el lloc i les seves pírriques arribades a l'àrea explicaven el seu patiment. L'angoixa no trobava remei. Caicedo va tenir la segona ocasió blanc-i-blava del partit, però Toño la va aturar sense complicacions. El partit es va recargolar per als interessos catalans amb l'expulsió de Víctor Sánchez. El rubinenc va veure la segona groga en l'intent de tallar un contraatac conduït per Baena. L'Espanyol va rebre la segona expulsió del curs després de la primera de Diop a Riazor. Llavors es va perdre i ahir el guió es va repetir sense pal·liatius. Sergio va col·locar Marco Asensio a la medul·lar per ocupar el forat que havia deixat Víctor Sánchez. Heroi al Benito Villamarín amb tres assistències, ahir no va tenir la mateixa sort. Una pèrdua de pilota del balear va generar un contraatac letal del Rayo. Bebé es va desfer d'Arbilla i va assistir al segon pal per on arribava Javi Guerra, que va marcar a plaer. Aquest gol diluïa les possibilitats de guanyar dels blanc-i-blaus. El càstig encara va ser més gran. Tres minuts després, de nou, Javi Guerra es va treure un xut des de la frontal que va entrar per l'escaire de la porteria. Vallecas era una festa. L'epíleg del partit encara va tenir un gust més amarg per a l'Espanyol. Burgui va forçar un penal i el mateix extremeny va voler executar-lo. Toño va endevinar les intencions del davanter, que sortia ovacionat de Vallecas.

Els madrilenys guanyaven un partit amb comoditat i cedien el testimoni d'equip més golejat del campionat a l'Espanyol. Final d'un partit que va acabar amb malson per als catalans, que van encaixar la cinquena derrota de la temporada i continuen demostrant que són un equip ciclotímic. Quan guanyen ho fan amb majúscules i quan perden mostren una imatge totalment camaleònica. Només així s'explicava com l'Espanyol encara no ha empatat cap matx en aquest inici de lliga. Ara tocarà tornar a aixecar-se contra el Granada.