El rival
La història del Bayer Leverkusen
Els fills del salze blanc
El Leverkusen va ser fundat el 1904 per petició dels treballadors de la Bayer, empresa que cinc anys abans havia patentat l'aspirina, amb què va canviar per sempre el món de la indústria farmacèutica
Félix Hoffmann, basant-se en les propietats curatives de la salicina de l'escorça dels salzes, va descobrir el 1897 el mètode per crear l'àcid acetilsalicílic
-
Els jugadors del Leverkusen amb la copa d'Alemanya del 93, la primera i única que ha guanyat el club L'ESPORTIU. -
Un anunci de la dècada dels anys 30 de l'aspirina L'ESPORTIU. -
La mascota del Bayer 04, el lleó Brian, l'animal símbol de la regió Rin del Nord-Westfàlia i part principal de l'escut del club fins el 1939 L'ESPORTIU.
El telèfon, l'automòbil, la bombeta, el televisor... i l'aspirina. Aquests són, per a la prestigiosa revista nord-americana Newsweek, els cinc invents més importants del segle XX, cinc troballes que van canviar la vida de la humanitat per sempre. L'última de la llista, considerada el remei miraculós per alleugerir tot tipus de dolors físics, prové de temps ancestrals, quan es va començar a usar l'escorça del salze blanc com a analgèsic i antiinflamatori natural. No va ser, però, fins al 1763 quan aquestes propietats es van certificar científicament, uns estudis que van donar el tret de sortida a una recerca de més d'un segle, la de convertir la salicina del salze en un medicament sense efectes secundaris. Paral·lelament, l'any 1863 el comerciant Friedrich Bayer i el mestre tintorer Johann Weskott van crear una empresa dedicada a la fabricació de colorants artificials per a tèxtils. Vint anys després, però, es va donar a conèixer l'ús mèdic de l'acetanilida, un producte llavors de rebuig per a les indústries tèxtils, i que va encetar la creació dins de la pròpia Bayer d'un departament d'investigació de nous fàrmacs. I allà va ser on l'any 1897, el científic Félix Hoffmann va descobrir el mètode per crear l'àcid acetilsalicílic, que dos anys després la mateixa empresa va patentar amb el nom d'aspirin, per canviar per sempre la història de la humanitat, de Leverkusen i del futbol alemany.
Les petjades de la història
El descobriment de l'aspirina va fer créixer com l'escuma la Bayer, que a principi del segle XX es va traslladar a Leverkusen, una petita població propera a Colònia, a la regió de Rin del Nord-Westfàlia. Allà, però, no hi havia gairebé res, motiu pel qual 170 treballadors de l'empresa van demanar la creació d'un club poliesportiu per passar el seu temps lliure. I així va ser com el 1904 es va fundar el Bayer Leverkusen, encara, però, sense secció de futbol. De fet, van haver de passar 35 anys perquè l'esport rei es convertís en la secció principal del club, i el 1939 ja es va incloure la famosa creu de la Bayer a l'escut, un vincle encara vigent. Al Leverkusen, però, li va costar força temps deixar de generar controvèrsies a Alemanya, i tot per culpa d'alguns fets polèmics relacionats amb l'empresa. Perquè la Bayer, per exemple, va està venent fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial heroïna, i com a marca registrada, com a “remei per a la tos dels nens”. I després, entre el 1925 i el 1951, va tenir una estreta vinculació amb IG Farben, un conglomerat d'indústries químiques alemanyes relacionat amb el règim de Hitler, amb camp de concentració propi i acusat de la creació d'agents tòxics com el gas mostassa, el Sarin i el gas Zyklon B, usat a les càmeres de gas durant l'holocaust. Curiositats del destí, però, als laboratoris de la Bayer també va sorgir el poliuretà, obra d'Otto Bayer, el 1936, el material que avui dia s'usa per fabricar les pilotes i les botes de futbol.
Un gegant sense trofeus
Acabada la Segona Guerra Mundial i desvinculada la Bayer de l'IG Farben, una reestructuració que va dirigir personalment Ulrich Haberland, va arribar el moment d'erigir aquell petit club proper a un bosc en un gran del futbol alemany, un somni que va trigar tres dècades a produir-se, trenta anys en què el Leverkusen va alternar cursos a segona amb d'altres a primera, fins que la creació de la Bundesliga, el curs 1963/64, el va tornar a situar a segona, una categoria que no va abandonar fins a la campanya 1979/80. Sis anys després, l'equip de l'aspirina, també conegut com el werkself (‘l'equip de la fàbrica'), ja va assolir un bitllet per a la copa de la UEFA, i en la seva segona participació ja es va aconseguir el títol, en vèncer l'Espanyol en la final. I encara millor va ser la dècada dels noranta, en què el club va obtenir la seva primera i única copa d'Alemanya (1992/93), va disputar per primer cop la Champions (96/97) i va quedar tres vegades segon en la Bundesliga. Tot i així, a Alemanya se'l segueix anomenant Neverkusen –fent un joc de paraules amb never, que en anglès vol dir mai–. I tot per dos moments històrics que van allunyar el Bayer Leverkusen de la glòria eterna. El primer es va produir el 20 de maig del 2000, quan l'equip de l'aspirina, que amb un punt s'assegurava la seva primera Bundesliga, va caure 2-0 al camp de l'Unterhaching, fet que va donar el títol al Bayern. I la malastrugança es va convertir en llegenda la temporada 2001/02, quan en només tres setmanes l'històric equip de Lúcio, Ballack, Bastürk i companyia va passar d'aspirar al triplet a no guanyar res. Primer va ser la Bundesliga, ja que una derrota a Nuremberg en la penúltima jornada va permetre al Dortmund aconseguir el lideratge. Després va ser la copa, en què el Leverkusen, tot i avançar-se, va caure contra el Schalke 04. I el colofó va arribar a Glasgow, en la final de la Champions, en què els de Toppmöller van perdre contra el Real Madrid dels galàctics, després d'errar un munt d'ocasions de gol.
Gairebé 120 anys després que Félix Hoffmann convertís una petita fàbrica de colorants artificials en un incipient gegant de la indústria farmacèutica, els fills del salze blanc segueixen buscant la fórmula per fer del seu Bayer Leverkusen un club campió, un equip capaç d'enfrontar-se amb el Bayern sense la necessitat de prendre's abans una aspirina.