L'Eurolliga depèn de Huelva
Lliga Femenina. El Conquero i el Perfumerías Avenida s'han adjudicat les dues places que té la FEB, però la greu crisi econòmica del club andalús podria forçar-lo a renunciar-hi
Totes les negociacions que ha establert fins ara l'Spar Citylift Girona pensant en la plantilla de la temporada vinent han inclòs l'Eurolliga en l'oferta. Una plaça, la de l'Eurolliga, que avui dia el club no té perquè les dues de què disposa la FEB corresponen a l'Avenida, com a campió de lliga, i al Conquero, com a campió de copa. Per no tenir, el club gironí no té garantida ni la tercera plaça europea (que dóna dret a l'Eurocopa) si bé tot fa pensar que, a criteri de la FEB –tal com recullen les bases de competició– seria atorgada al club gironí tenint en compte el seu projecte esportiu i suports econòmics. En tot cas, l'Uni Girona té com a projecte 2016/17 jugar competició europea, sigui la que sigui.
En contrapartida, les esmentades ofertes a jugadores inclouen una clàusula que els permet trencar el contracte si no hi ha plaça en l'Eurolliga. Però a Fontajau tenen la vista posada en el Conquero i en la seva plaça.
Huelva, una incògnita
A vegades els diners que no afloren per a una activitat ordinària apareixen si hi ha un estímul extraordinari. Això somien a Huelva. Que la plaça d'Eurolliga faci que, amb diner públic i privat, sorgeixin els recursos necessaris per posar-se al dia dels deutes múltiples que manté el club (jugadores, seguretat social, proveïdors...), alguns corresponents a temporades anteriors a aquesta. No s'ha quantificat públicament, però algunes fonts parlen de quantitats de sis xifres.
En tot cas, l'administració local de Huelva és del mateix color polític que
el govern autonòmic (PSOE) i amb això no n'hi va haver prou per trobar menys de 20.000 euros per pagar la nòmina del mes de febrer i que Caldwell jugués la semifinal contra l'Spar.
De moment, la realitat a Huelva no passa de les bones paraules, picades d'ullet i promeses que tot es resoldrà a través de les institucions, però no hi ha ni un euro per fer cap pagament i sí molts maldecaps per finançar els desplaçaments en els campionats d'Andalusia i d'Espanya. Si no és així, el club camina cap a la desaparició o, com a mal menor, cap a la típica refundació amb un altre nom. Però en cas que fos així, res no garanteix que el club pugui doblar el pressupost, requisit imprescindible per competir a Europa.
De tota manera, a Huelva tenen una pressa relativa. Fins a mitjan juny hi ha temps per inscriure's en l'Eurolliga i alguns dies més per fer els primers pagaments. Per a l'Uni, el pitjor escenari seria que la concreció del futur del Conquero s'allargués en el temps.
El tècnic, Coulibaly, Buch, Jordana, Ibekwe i Givens
Amb la temporada acabada, el director esportiu Pere Puig torna a arromangar-se per planificar el pròxim curs. El primer debat que haurà de resoldre és el de l'entrenador. Xavi Fernández ha insistit que la seva era una estada de dos mesos. Però el seu debut com a tècnic ha deixat prou bon gust de boca perquè sigui obligatòria una reflexió addicional. Al club, d'entrada, el que li fa peça és que Fernández recuperi el seu lloc al departament de màrqueting i torni a generar ingressos. En tot cas, les opcions que hi hagi en el mercat de tècnics també serà una variable que es tindrà en compte.
Respecte a la plantilla, només hi ha una jugadora amb contracte, Mima
Coulibaly. El club l'hi va ampliar a final d'any quan la jugadora plantejava la sortida i va aconseguir pacificar la situació.
Pel que fa a incorporacions, l'Uni té un acord amb Rosó Buch (Conquero), una jugadora jove (23 anys) però ja madura per a l'alta competició i encara en progressió. A Huelva, la mataronina ha signat un any magnífic jugant d'escorta (la seva posició natural) i també de base, amb 9,6 punts (38% en triples), 3,0 rebots, 3,5 assistències i 9,8 de valoració en 33,5 minuts.
L'arribada de Rosó Buch té dos plusos afegits. D'una banda, reconstitueix un nucli català a la plantilla, que amb la lesió de Carbó i la marxa de Freixanet s'havia perdut, i en els moments més difícils s'ha trobat a faltar. I també podria ser útil perquè Noemí Jordana accepti jugar una temporada més. La base osonenca no està disposada a repetir la temporada que s'ha acabat, amb dues competicions i havent de jugar una quantitat inhumana de minuts per a una jugadora de la seva edat (en farà 36). Que ella, en 18 temporades gairebé exemptes de lesions, tingués un trencament muscular és com a mínim un indici que havia traspassat el límit.
El cas d'Ify Ibekwe pot marcar molt la composició de la plantilla. La nigeriana té una oferta ferma i per escrit del club, gairebé des del moment que va firmar. A Girona mai no guanyarà tant com a Austràlia, però ha demostrat ganes de tornar, ha quedat dolguda pel fet de perdre's la final i continuar a Girona hauria de ser una bona via per destacar en l'Eurolliga, que és la competició que li correspon disputar pel seu nivell. L'altra jugadora que té una proposta per renovar és Chrissy Givens. Com sempre –i en això l'Uni està en posició d'inferioritat– els diners seran un element rellevant i en funció dels acords que es tanquin s'obriran possibilitats d'oferir renovacions de contracte a altres jugadores.