Com si es tractés d'un combat de desgast, l'Eurocopa ha fet que molts dels seleccionadors que han participat en l'edició d'aquest any decidissin que la seva època ha finalitzat. Alguns amb la glòria i la sensació d'haver marxat del país francès amb bons resultats, com són Antonio Conte, seleccionador d'Itàlia, o Lars Lagerbäck, el seu homòleg a Islàndia. D'altres, amb el pes de no haver aprofitat una generació excepcional de futbolistes, com és el cas del preparador d'Anglaterra, Roy Hodgson. O alguns simplement han decidit que la seva etapa al futbol d'elit ha arribat al final, com és el cas de Vicente del Bosque. Sigui quin sigui el motiu per renunciar al càrrec, l'Eurocopa ha marcat un abans i un després en el panorama del futbol de seleccions, i ha deixat un seguit d'absències a les banquetes estatals que s'hauran d'omplir amb noves fórmules que regenerin l'estil d'un combinat que no rutlla o, per altra banda, una figura que segueixi el patró marcat pel seu predecessor.

No obstant això, no totes les decisions s'han pres després d'abandonar l'escalfor dels estadis francesos, ja que alguns ja portaven la resolució a l'equipatge abans de trepitjar França. Aquest és el cas de seleccionadors com Del Bosque, Conte o Hamren. El primer, un gat vell en matèria futbolística, un home que ja ha tastat les mels de campionats tan importants com el mundial o la mateixa Eurocopa però que creu que era el moment d'abandonar la selecció. El successor encara no s'ha anunciat, tot i que ja s'han posat sobre la taula noms com ara els de Caparrós, Lopetegui, Jémez o Míchel per potenciar de nou el joc de la Roja.

Conte, per la seva banda, és un exjugador que viu tant la passió pel futbol que prefereix treballar dia a dia i així ho farà amb el Chelsea després de renunciar al càrrec com a seleccionador italià. Hamren, el tercer d'aquesta llista, abandona el càrrec el mateix any que la figura més gran del futbol suec, Zlatan Ibrahimovic, i després de no classificar Suècia per al mundial del Brasil va creure convenient que el campionat francès fos el seu últim gran escenari. Hamren va substituir el 2009 Lars Lagerbäck, que aleshores dirigia el combinat suec i que en aquell moment va abandonar Suècia per endinsar-se en la freda dinàmica d'un país com Islàndia que, paradoxalment, li ha acabat oferint el més calorós dels acomiadaments. Però, per arribar a la glòria, Lagerbäck va haver de fer front a seleccions com ara l'Anglaterra de Hodgson, un combinat que no acaba de reeixir a escala internacional. Sobre el paper, els Rooney, Vardy, Keane o Hart havien de fer guanyar diners a les cases d'apostes, però res més lluny de la realitat, ja que l'equip no va mostrar la millor faceta en el campionat francès i la desfeta contra el combinat islandès va ser la gota que va fer vessar el got per a Hodgson. “Ha arribat el moment de deixar pas a un altre que porti aquesta generació de futbolistes”, va declarar. Per substituir Hodgson –al càrrec des del 2012–, totes les mirades apunten cap a Sam Allardyce, actualment a les files del Sunderland, que ha admès conversacions entre el tècnic i la FA.

Tot i que seleccions com Ucraïna i la República Txeca van quedar-se sense tècnic al final del campionat, actualment ja disposen dels seus respectius relleus: Andriy Shevchenko i Karel Jarolim, respectivament. D'altra banda, Anghel Iordanescu (Romania) o Leonid Slutsky (Russia) han abandonat indefinidament les seves seleccions. Ara, un total de deu seleccions han de fer front a una nova etapa abans del mundial de Rússia.