Barça

Reportatge històric

Els onze apòstols de Gamper (1)

Joan Gamper és el referent entre els dotze assistents a la reunió fundacional del Barça el 1899. Més desconeguda és la història de cada un dels que el van acompanyar a l'hora d'impulsar la creació del club

El 1924, un dels pioners del periodisme esportiu del país, Daniel Carbó –també conegut amb el sobrenom de Corredisses– va batejar amb el nom de dotze apòstols els dotze fundadors del Foot-Ball Club Barcelona. El més conegut és, sens dubte, Joan Gamper, el promotor de la creació del Barça, feta efectiva el 29 de novembre de 1899 a les instal·lacions del Gimnàs Solé, i figura determinant durant les seves primeres dècades d'història. Molt més desconeguda, però, és la història personal dels onze companys de Gamper a l'hora de fundar el club blaugrana. Aquest reportatge –dividit en dues parts– repassa la seva vida. A continuació, els cinc primers:

Pere Cabot i Roldós

Originari de Cabrils, concretament de Can Cabot, una casa que encara avui dia es conserva. Va néixer el 1877, fill de Francesch Cabot i Josepha Roldós i Barnet. El seu pare va ser capità de la marina i la família tenia una naviliera a la ciutat de Barcelona. Va contraure matrimoni amb Montserrat Batlle i Aragall i va tenir un únic fill, Jaume. Poc temps després del seu naixement, Pere Cabot va morir, el 28 d'agost de 1907, als 31 anys. Com a curiositat de com era la informació en aquell temps, cal dir que La Vanguardia va publicar una nota amb la seva defunció el dia 5 de setembre indicant que la mort s'havia produït el dia 3 d'aquell mes. El Mundo Deportivo també va fer una nota el mateix dia 5 de setembre indicant que la seva mort havia estat causa d'una traïdora malaltia, fent referència al tifus.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 27 partits, en els quals va marcar un sol gol. Entre 1901 i 1903 va ser directiu del club i el 1902 va formar part del comitè nomenat per Eugeni Bargés i Prat per regir el Concurso Pergamino, que s'havia creat per als clubs fundats la temporada 1901/1902 i que es va celebrar per les festes de la Mercè de 1902.

Pere Cabot és bàsic per als barcelonistes. Va ser ell qui, el 1902, va inscriure el club en el registre d'associacions tot acompanyant la inscripció amb els primers estatuts del FCB: “Pedro Cabot Roldos, vecino de esta ciudad, con domicilio en la calle Aribau, 5, bajos (Gracia), como organizador de la sociedad Foot-Ball Club Barcelona, tiene el honor de acompañar a V.E. por duplicado los estatutos porque se regirá dicha Sociedad a los fines de que se digne devolverle un ejemplar con la nota de presentación suscrita por V.E. según está prevenido por la vigente ley de asociaciones. Barcelona, 18 de noviembre de 1902.”

Lluís de Ossó i Serra

Nascut el 1877, tenia 22 anys quan es va fundar el Barça. Era fill de Jaume de Ossó Cervelló i de Teresa Serra Sandiumenge, originaris tots dos de Vinebre (Tarragona). Tenia tres germans: Flora, Elvira i Santiago. Va morir el dia 1 de febrer de 1931, solter i sense descendència.

Membre del Club de Regates, li agradava també el ciclisme i la caça. En aquells anys vivia al carrer del Duc de la Victòria i tenia una empresa d'arts gràfiques. Durant molt temps va escriure les cròniques dels partits i les notícies del Barça a Los Deportes, sota el pseudònim d'Un delantero. En el primer número de l'any 1900 es preguntava en un dels seus articles com s'havia d'anomenar el futbol, ja que ell l'anomenava “juego de pelota” tot i que no li agradava gens. Com que ningú va ser capaç de respondre-li va seguir parlant de “foot-ball”.

Amb el Barça va jugar un total de 70 partits entre 1899 i 1905, entre els quals el primer i va marcar un total de 63 gols. Va ser el primer secretari de l'entitat i va formar part de la directiva entre 1903 i 1905. Es diu que durant els primers anys del club va escriure una mena de diari en què es ressenyaven les qüestions més importants que van succeir, tal com explica Maluquer en el llibre Historia del Club de Fútbol Barcelona, de 1949. No se sap què ha passat amb aquests llibres, encara que segurament devien desaparèixer en l'incendi que hi va haver, molts anys després, a la impremta familiar.

De bon començament va estar interessat a fer que el Barça fos un equip purament de catalans i espanyols, fet que el va portar a discrepar sovint amb Gamper. Finalment, va aconseguir que el club jugués sense cap estranger a finals del 1900, precisament contra la Sociedad Española, embrió del que seria després l'Espanyol.

Otto Maier Zeuner

Va néixer a Heidenheim (Baviera), al sud d'Alemanya. Va arriba a Barcelona el 1888 per treballar a l'empresa Hartmann, amb seu central a la seva ciutat natal i dedicada al material sanitari, principalment apòsits. Es va casar amb Isabel Müller i va tenir tres fills: Isabel –Beli per a la família i coneguts–, Enrique –Bubi– i Rosario. Va morir a Barcelona als 88 anys, el 6 d'octubre de 1965.

Cal dir que hi ha qui creu que una de les possibilitats que el FC Barcelona vesteixi de blau i grana és per ser els colors del lloc de naixement d'Otto Maier.

Va viure a Barcelona en una casa a Pedralbes i més tard es va traslladar a un pis a la cantonada del carrer Ganduxer amb General Mitre. Va adquirir la nacionalitat espanyola durant la I Guerra Mundial. El 1921 va fundar l'empresa Industrias Sanitarias SA, amb un capital social de 4 milions de pessetes figurant, també, com a fundador i accionista el seu amic i advocat Enrique Ducay Aguilera (un altre dels fundadors). L'empresa, considerada modèlica pel règim franquista, va rebre diversos guardons a l'Estat. Als Estats Units, però, la companyia va ser investigada per l'Omgus (Office of Military Government) just després de finalitzar la II Guerra Mundial, per si havia format part de l'entramat de Siemens i el seu holding com a suport necessari pel règim nazi en finançament i ocultació de divises. La investigació es va considerar classificada i no es va desclassificar fins al 1977.

Otto Maier era el més corpulent de tots els que jugaven i practicava també el golf i el tennis. Amb el FC Barcelona va jugar un total de 18 partits i va marcar 7 gols. El seu darrer partit va ser el 9 de març de 1902. Va formar part de la directiva del club entre 1900 i 1904. A finals de l'any 1900, en una reunió de la junta, se li va donar un vot de gràcies per haver regalat al club una farmaciola completa que es va instal·lar al camp de l'hotel Casanovas.

El seu fill Enrique, nascut el 1910, va arribar a ser campió de Wimbledon el 1932 en dobles mixtos formant parella amb Elisabeth Ryan, i el 1935 va guanyar l'Open USA en la mateixa modalitat, aquest cop acompanyat de Sarah Palfrey Fabyan. Va ser campió d'Espanya de 1929 a 1935 sense interrupció. Durant la dècada dels trenta, Bubi va ser considerat un dels millors tennistes del món.

Enrique Ducay Aguilera

Un gran desconegut. Se sap que era advocat, que es va casar amb Rosario López Calzado y Graiño, que no va tenir descendència i que va morir el 16 de febrer de 1947. Íntim amic d'Otto Maier ja des de molt jove, sempre va ser el seu advocat alhora que va tenir diversos càrrecs en les empreses de l'alemany.

Des del començament de la Guerra Civil es posa, com també el seu amic Otto, al costat del bàndol dels revoltats. El 24 d'abril de 1938, el diari ABC de Sevilla publica la donació que fan tots dos per poder construir una enorme creu al lloc on “cayó muerto por España” el general Mola. Les dues germanes d'Enrique Ducay, Pilar i Rosa, van contraure matrimoni amb els germans Juan i Carlos Ferrater Tell. Juan Ferrater Tell era coronel d'artilleria a Barcelona el 29 de juny de 1939, data de reobertura del camp de les Corts després de la Guerra Civil, i va arribar a ser governador militar de la Corunya.

Mai va jugar cap partit amb el Barça i va destacar per la seva afició al tir al colomí. Com a curiositat, va fer de linier en el partit jugat a les Corts el 25 de febrer de 1923 en homenatge a Gamper. A la banda de l'altre costat, com no podia ser d'altra manera, hi havia el seu amic Otto Maier.

Carles Pujol Alfert

Fill de Jaime Pujol i Ferrarons i d'Antònia Alfert, tenia nou germans, ell era quart i vivien a Sant Gervasi de Cassoles. Va estar casat amb Maria Sampere. La seva família tenia una de les fàbriques de joguines, marcs, motllures, miralls, quincalla i peces de fusta més importants del país: Jaime Pujol e Hijo.

Fins poc abans de la fundació del club havia estat a Madrid com a representant de l'empresa familiar. Poc més se sap d'ell, tret que formava part de la Sociedad Los Deportes amb el càrrec de secretari. No va jugar mai cap partit amb el FC Barcelona. Era habitual veure'l fer de jutge en tot tipus de proves, tant de curses a peu com de ciclisme.

Al desembre de 1897 el seu nom apareix a la premsa per haver fet uns llapis en forma de cigar havà d'una imitació excel·lent com a guarniment per a taules de despatx.

Nacionalitats diverses i una passió.
La convocatòria per a la reunió fundacional del Barça feta per Joan Gama la publicació ‘Los Deportes' va reunir els que Daniel Carbó va batejar com els ‘12 apòstols'. Catalans, suïssos, anglesos i fins i tot un alemany. Un grup format per diverses nacionalitats però amb un sentiment comú: l'entusiasme pel futbol, un esport que començava a prendre volada més enllà d'Anglaterra.
29 de novembre de 1899.
Aquesta és la data de la reunió fundacional del FC Barcelona a les instal·lacions del Gimnàs Solé. D'aquí a poques setmanes l'efemèride ja complirà 117 anys.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)